Una recomenació i una proposta

La recomenació.

Se ve Londres como un todo, un Londres compacto y con costillares, con sus cúpulas dominantes, sus catedrales guardianas, sus chimeneas y sus agujas (....). Londres ha estado aquí desde tiempos inmemoriales, hiriendo esa porción de tierra cada vez más profundamente, haciéndola más y más incómoda, más apretujada y tumultuosa, marcándola para siempre con una cicatriz indeleble. Ahí yace Londres formando capas, formando estratos, ciudad erizada que exhala bocanadas de humo que siempre quedan enzarzadas en sus alturas.

Aquesta és només una de les suggerens imatges que ens regala Virginia Woolf en el recull d'articles dedicats a Londres que ha editat l'editorial Lumen. 

 

Ja fa uns messos que tenim els bitllets per marxar aquest agost un parell de dies amb la meva parella. Anirem a Londres a fer una escapada de nòvios. En tenim moltes ganes. Va ser casualitat, potser, que un dia en una llibreria de Barcelona trobés aquest petit volum anomenat Londres de la Virigina Woolf. Tenia un doble interés per a mi, per una banda era una manera d'apropar-me a una autora que gairebé no coneixia i per altra banda, era una bona manera de preparar la nostra escapada. 

Es tracta d'un recull d'articles que l'autora va preparar l'any 1931 per a la revista Good Housekeeping sobre diversos aspectes de la vida i els ambients de la gran ciutat per excel·lència. Són en concret 6 artícles curtets i de fàcil lectura. 

I quin interés pot tenir per nosaltres la descripció detallada dels molls de la ciutat? de les seves catedrals? us preguntareu. Doncs que com fan els grans escriptors, darrera d'una mera descripció t'explica molt més. En aquest cas, Londres s'erigeix com un personatge. El líder y cap principal del capitalisme mundial, concretament. Dins la ciutat, ens adentrem en algunes cases, descobrim les vivències d'alguns personatges peculiars. 

M'ha agradat particularment el capítol anomenat Casas de grandes hombres, perquè li he trobat un inevitable toc femení que m'ha acabat de seduir. Amb toc femení no vull dir que estigui tenyit de rosa, ni molt menys. Vull dir que és molt femení fixarse en les coses que hi ha a l'interior d'una casa i donar-li una importància primoridial, no trobeu? 

En el capítol parla de les cases de celebres escriptors anglesos y ens duu de la mà per les estances. 

Metámonos en la cocina. Allí, en unos segundos, nos enteramos de un hecho que no llamó la atención de Froude, y que, sin embargo, es de incalculable importancia: no tenia agua correinte.

I fins aquí la meva recomenació de lectura estiuenca!

La proposta.

Doncs bé, seré breu. Com que ja he acabat amb la Virginia, ara començaré una novel·lota d'aquestes que gairebé només ens atrevim a agafar quan estem de vacances. Es tracta de la novel·la Grandes pechos, amplias caderas del Premi Novel de Literatura d'aquest any, Mo Yan. Si us animeu a llegir-la amb mi, quan l'acabi faré una entradeta i la podem comentar! 

Apa, això és tot. Feliç estiu mames lectores!