Recomano moltíssim aquest llibre.
Tenia
ganes de llegir-lo des que l'any passat vaig llegir-me d'altres llibres
de la Imma Monsó, i em vaig quedar atrapada per la seva manera
d'escriure: directa, divertida i amb històries que feien pensar molt
sobre la pròpia vida. Va ser tot un descobriment.
"Un
home de paraula" explica com va enfrontar-se a la mort del seu marit,
que va morir de manera més o menys sobtada. Un llibre que és molts
llibres a la vegada, i sobretot dos: una història d'amor (en els
capítols anomenats A explica com es van conèixer i com era la seva vida
junts) i de dol (en els capítols B explica com va viure la seva mort i
com va seguir vivint després d'aquesta). I en les dues parts explica
també els seus viatges, l'adopció de la seva filla, les seves rutines
quotidianes...
Tot escrit de manera
brillant, amb molta ironia, i no des del lament sinó des de la reflexió i
la pròpia contemplació de l'experiència. La mateixa el.laboració del
llibre, paral.lela a l'el.laboració del dol, està explicada en primera
persona.
Un
llibre que em va fer reflexionar moltíssim i que aconsegueix incorporar
una nova perspectiva al dia a dia, com només els grans llibres poden
fer. I que, malgrat tot, deixa un regust optimista, ja que narra com la
pèrdua s'acaba integrant a la vida: com el seu marit acaba formant part
d'ella, de la seva filla i de la gent que se l'estimava. Com ella n'ha
agafat molts hàbits, i com la seva filla l'integra en el dia a dia de
manera inesperada i sempre encertada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada