dilluns, 19 d’agost de 2013

Llegint "La vida a la porta de la nevera"

La vida a la porta de la nevera


L'altre dia vaig anar a la biblioteca i vaig sortir carregada amb tres llibres que tenen molt bona pinta. I que em van sorprendre sense que els busqués particularment. Petites troballes.

Un d'ells és aquest, "La vida a la porta de la nevera", escrit el 2007 per l'anglesa Alice Kulpers. Es tracta d'un llibre sense narrador, fet a partir de les notes que s'intercanvien una mare i una filla adolescent i que deixen escrites a la porta de la nevera. Petits escrits que van fent progressar la història que aflora perfectament  tot i ser explicada de manera indirecta. El lector ràpidament entén quines són les circumstàncies per les quals passen els personatges: una mare que treballa massa hores, una filla que s'enamora per primer cop, un pare i ex-marit que apareix en diversos moments i, finalment, la malaltia que ho arrasa tot.
Perquè les notes deixaran de ser anodines i superficials (llistes de la compra, recordatoris...) en el moment en què a la mare li detecten un càncer de pit. La relació entre mare i filla canvia, s'omple de cura i amor però també de dubtes i malentesos. I sobretot, d'incomunicació. Perquè les notes a la nevera sovint són l'únic que es diuen durant dies. I aquests és l'únic punt que a vegades falla en el llibre, ja que sembla que tot i el ritme frenètic de les protagonistes,  hi hauria d'haver sempre un moment per parlar les coses cara a cara, més en moments durs. Clar que aleshores no tindríem llibre, almenys no escrit a partir d'aquest recurs. Així que un cop acceptada la premissa, la història funciona.
Un llibre molt lleuger ja que es llegeix d'una tirada, i alhora molt profund ja que tracta una realitat que ho canvia tot, una malaltia que irromp sense avisar a la vida d'una mare i una filla en un moment complicat de les seves vides. 
Avui en dia, en què pràcticament ja no ens deixem notes a la nevera ni damunt la taula a causa de la missatgeria instàntania dels mòbils, aquest llibre és també una curiositat. I això que no té ni 10 anys! 

1 comentari:

  1. Canvia el suport però potser no tant el fons, oi? L'altre dia veia un reportatge sobre les Internet i es veia una adolescent que parlava amb la seva germana que estava a l'habitació del costat a través d'e-mails. Tela!

    ResponElimina