dilluns, 18 de juny de 2012

Una d'en Dickens

Finalment m'he decidit, estic llegint Grans Esperances d'en Dickens! 

Tenia ganes d'acabar d'arrodonir la imatge de la societat anglesa del XIX, després de llegir a l'Austen (tot i que ella va viure una mica abans que en Dickens). He de dir que de moment, tot i que els temes i l'entorn és diferent en un principi, no sé ben bé perquè, em recorda molt a l'Austen! Potser el punt irònic que hi ha darrera de les descripcions dels personatges...

El protagonista és en Pip, un nen amb una vida força desgraciada, però tinc esperança, com el títol, de que la vida li millori una miqueta! 



També m'agrada llegir una novel·la on es parla de la infància, a veure si trobo temes per la meva historia de la materintat...

No proposo de dirigir la lectura perquè no tinc gens de temps! (Estem en mig d'una mudança, a final de mes marxem de casa! ai, quins nervis!) 

Però he pensat deixar-ho dit aquí, per si algú s'anima a fer-me companyia o, qui sap, a dirigir-la una mica...

Sinó, quan l'acabi us diré que m'ha semblat, per si voleu llegir-la també.

dijous, 7 de juny de 2012

Els contes d'en Poe.

En aquest post parlaré una mica de les impressions que m'han suggerit els tres contes que vaig proposar llegir.

El primer, l'enfonsament (o la caiguda) de la casa Usher fou un els relats preferits de l'autor. És un dels més complexes i complets (hi ha poemes fets del pròpi autor, un llenguatge voluntariament carregat i barroc, etc). Com en totes les obres de Poe s'han fet un munt d'estudis psicològics de l'obra. Segons he pogut llegir es tracta d'una al·legoria sobre la malaltia i la mort. També he llegit que és un dels més autobiogràfics.

Personalment trobo que, tot i aquest llenguatge difícil o potser precisament per això, acabes transportada a un espai angoixós, fosc i tètric. L'altre dia passava per una tenda d'aquestes on venen gatgets per a "gòtics", amb calaberes, nines amb cares lànguides, samarretes amb dibuixos amb sang ,etc. i vaig pensar que això era Poe i que bona part d'aquest admiració cap a la mort ha arribat fins el segle XXI de la mà d'aquest poeta i escriptor. Aquest conte n'és un bon exemple.

En segon lloc, els crims del carrer Morgue, m'ha encantat. És la primera història de detectius de la història de la literatura! després de saber-ho, no us fa il·lusió haver-ho llegit? S'inaugurava així un dels gèneres més prolífics i que més han donat de si de tota la història de la literatura i del món audiovisual en general! També és la primera història del tipus "habitació tancada" on es proposa un repte al lector: resoldre un enigma aparentment impossible, en un àmbit molt concret i delimitat. El protagonista, Monsier Auguste Dupin, és -com haureu pogut comprovar- un antecedent directe del gran Sherlock! Té un amic de l'ànima, és un home analític i molt especial...En Poe el va fer protagonista de dos altres contes, "El Misteri de Marie Roget" i "La carta robada".

Finalment parlaré del darrer, el Barril de Amontillado. Aquest el vaig triar perquè sembla que era el preferit del Cortázar i he de confessar que ho vaig passar malament, fins i tot m'atreviria a dir que va ferir la meva sensibilitat. Sembla, però, que és perfecte a nivell formal i una gran història de suspens. Us reproduiré unes paraules de la wikipedia sobre el text: En cuanto a la musicalidad, una faceta de los relatos de Poe que no se ha estudiado suficientemente, debe destacarse la gran habilidad con que delineaba el escritor las curvas de interés dramático, la atenuación, el tempo llano, el crescendo, hasta la culminación y el clímax; en el caso que nos ocupa, más bien una vía muerta. 

Diuen que és un dels últims contes d'en Poe i que la maduresa de l'autor s'hi pot veure reflectida. En ell s'hi veu un Poe cansat de la vida i molest amb com li ha anat tot fins al sarcasme, podríem dir...perquè en el conte hi ha lloc, fins i tot, per l'humor (negre, és clar).

Per altra banda, i de manera general, volia cridar l'atenció sobre un fet dels relata que m'ha sorprès, les relacions intimes que s'estableixen en tots ells amb els homes. És curiós el valor de l'amistat masculina que es donava en aquells moments. 

Vosaltres que en penseu? Heu llegit algun altre relat?

Bé doncs, teniu el cap de setmana per pensar una mica en aquests contes, si ho voleu. Espero que gaudiu molt de l'estiu que ja s'ha instal·lat totalment entre nosaltres! Jo i la meva mini família marxem a passar uns dies a la platja, a Donostia. 

(Com veieu, hi ha enllaços en els noms dels contes. Duen tots ells a les entrades que hi ha fetes a wikipedia. Crec que són molt complertes i que hi podeu fer un cop d'ull s'hi voleu aprofundir en el tema)


dilluns, 4 de juny de 2012

Un àpat amb en Poe.

Com algunes de vosaltres sabreu, a casa tenim costum, quan estem en alguna de les nostres lectures comunitàries, de fer un soparet temàtic, relacionat amb el llibre. 

Amb el Poe la cosa s'ha complicat. 

He fet una recerca per Internet i he descobert coses molt interessants. Per exemple, que l'escriptor Mark Twain va escriure sobre la cuina americana. Sembla que en un viatge que va fer a Europa enyorava tant el menjar del seu país que va decidir posar per escrit el que més li agradava. Entre els plats en citava un de Baltimore...un filet d'ànec! Així de passada he descobert que a la ciutat del Poe tenen ànecs i se'ls mengen. 

Aquest llibre del Twain m'ha fet pensar que entre nosaltres només s'ha estès un tipus de menjar americà (hamburgueses, fast food) però que a l'època d'en Poe i, potser encara a molts llocs d'Estats Units, hi deu haver un menjar tant ric i complert com a qualsevol altre lloc. 



Bé, tota aquest digressió, per concloure que no podrem fer un sopar típic de Baltimore, perquè no sé pas on trobar un filet d'ànec, ni res que s'hi assembli. Així que avui l'Ibai ha decidit unilateralment que trucarem a un restaurant de menjar americà que porten menjar a casa. I d'aquesta manera tant poc ortodoxa farem el nostre homenatge a Poe. 

Per cert, com porteu la lectura? Jo ja fa dies que vaig acabar els contes...que us sembla si començo a escriure alguna cosa pel final d'aquesta setmana?