tag:blogger.com,1999:blog-71766381253250228272024-03-20T03:14:36.518-07:00El club de les mames lectoresMirashkahttp://www.blogger.com/profile/07800562522434916618noreply@blogger.comBlogger77125tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-48936951769273238072014-01-30T01:45:00.000-08:002014-01-30T01:45:50.883-08:00Les lectures d'una mare recent<div style="text-align: justify;">
Aquest any he saltat d'una lectura a una altre, n'he deixat moltes pel camí. Aquest ha estat l'any del meu embaràs i els llibres anaven passant per les meves manes a mida que la panxa augmentava de volum.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He aconseguit acabar, quan la panxa encara estava a mitges, just després de l'estiu, <i>Al far</i> de Virginia Woolf (un llibre per assaborir poc a poc, fet des de l'interior).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img border="0" height="320" src="http://images.megustaleer.com/libros_314/P321935.jpg" width="210" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els darrers mesos he augmentat la velocitat de lectura. Nosé si això deu estar relacionat amb el fet que necessitava pensar en altres coses que no estiguessin relacionades amb el meu part...ja tant imminent. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Primer vaig llegir <i>Las chicas de Campo</i>, de la escriptora irlandesa Edna O'Brien. Es llegeix molt ràpid i es una bona manera d'endinsar-se a l'Irlanda de mijtans del s.XX. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img alt="" id="fancy_img" src="http://www.erratanaturae.com/hades/wp-content/uploads//Portada-Las-chicas-de-campo.png" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després, en mig de la divertida lectura de <i>Diario de una Dama de Provincias</i>, va arribar la meva filla. De fet, el petit llibre de Libros del Asteriode, va acompanyar-me fins a l'hospital. Fa poc que l'he acabat i el recomano molt. Feia temps que no reia amb un llibre i s'agraeix. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img alt="" src="http://biblioteca.ucm.es/media/images/blogs/fotoblog8208.jpg" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Finalment, en aquests dies de reestrenada maternitat, m'he decidit per fer viatges. Des de la meva butaca, que es balanceja una mica, mentre dono el pit a la meva filla petita, me n'he anat de viatge a la Xina, de la mà de l'escriptor Paul Theroux, amb un llibre deliciosament interminable anomenat <i>En el Gallo de Hierro, viajes en tren por China</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhixCwKgt6MF9MQrITgHWIVy82R-xEcVLDrIwQJIf4yO1B5idTjpS8NkL687e7dvK5FH7sy6VsqfitQwhDAbExzvNNjYhUFC6PdaTeoPcsWM6HSEJfqRrzTo8ODhX7SVwVPIXaXylBdJuE/s320/455350.jpg" width="203" /> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Gràcies a això puc visitar llocs interessants i conèixer gent estimulant des de la sala de casa. Us ho recomano! </div>
cirahttp://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-27755140739514486042013-12-30T02:16:00.004-08:002013-12-30T02:16:34.714-08:00Llegint "La dona veloç"<div style="text-align: justify;">
Acabo l'any amb la lectura d'aquest llibre de l'Imma Monsó, una de les escriptores que més m'agrada últimament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img class="irc_mut" height="507" id="irc_mi" src="http://www.onlania.com/29503-36846-thickbox/la-dona-velo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto; margin-top: 0px;" width="507" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La dona veloç; Imma Monsó</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br /><i>«Sóc
ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un
referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és
tant. Vinc d'una família on el que no anava prou ràpid era tard o d'hora
exterminat (més d'hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que
es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat,
s'autoexterminava». </i><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
"La dona veloç" explica la història d'aquesta ràpida psiquiatra, que viu intetant estalviar el màxim temps possible, tot i que no sempre sap què fer-ne del temps que guanya. A través d'ella coneixem a la seva família, els seus dos "pares", la seva mare anodina, el seu germà, el seu amant i la seva amiga Anna. Un relat familiar que conté sorpreses finals, ja que allò que un percep com a real no sempre correspon amb els successos que van ocórrer realment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Molt ben escrit i, com m'ha passat amb d'altres llibres de
l'autora, me sentit identificada amb alguns aspectes dels seus
personatges.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i això, "La dona veloç" és el llibre que m'ha enganxat menys dels que m'he llegit fins ara de l'autora. La història i els personatges no m'han acabat de convèncer. Desprès de llegir <a href="http://mameslectores.blogspot.com.es/2013/08/llegint-un-home-de-paraula.html">Un home de paraula</a>, que em va encantar, el llistó estava molt alt! </div>
onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-82591500198144363352013-10-10T11:28:00.002-07:002013-10-10T11:28:39.900-07:00Alice Munro<div style="text-align: justify;">
Aquest és un petit post d'urgència. A veure si en fem algun altre sobre el tema...perquè sembla que ja han triat el Nobel! Aquest cop no és una desconeguda. Es tracta de la escriptora canadenca Alice Munro que ja fa anys que surt a les llistes de possibles candidats a aquest guardó. Diuen que està molt bé...malauradament no puc parlar-ne amb coneixement de causa, però això ho resoldrem ràpid. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De moment us en deixo un tastet. Al País han penjat el relat "Radicales Libres" i em va molt de gust llegir-l'ho. A veure si algú també s'anima i ens comenta les seves impressions. Aquí el teniu: </div>
<br />
<a href="http://ep00.epimg.net/descargables/2012/10/11/a02000fd633fbbec5518db92e61e4bfc.pdf">Radicales Libres, d'Alice Munro. </a><br />
<br />
<br />cirahttp://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-58271149890315648012013-10-04T02:33:00.001-07:002013-10-04T02:33:22.657-07:00Llegint "Al vertigen"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img alt="" border="0" class="photo" height="320" src="http://www.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/109/tam_1/al-vertigen_9788497878692.jpg" width="218" /></div>
<br />
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquestes
últimes setmanes he estat llegint aquest llibre de la Núria Perpinyà,
escriptora i professora de Teoria Literària a la Universitat de Lleida,
que m'ha absorbit per complet. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La novel.la comença amb una frase que resum molt bé el tema del llibre i la manera en què està escrit: "<i>Quan vam veure que li faltaven dits, ens vam quedar glaçats"</i>.
La irrupció al refugi Quesler d'una russa quasi congelada, la Irena
Besikova, que despertarà l'admiració dels qui l'envolten, és el
desencadenant de tota la història. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De vertigen
és la seva passió per l'alta muntanya i també l'atracció amorosa que
sentiran els personatges del llibre envers ella. Seguint la seva
estel.la els homes que l'estimen acabaran entrant en un món delirant, a
tocar de la bogeria, i hi ha capítols on aquesta follia està tan ben
descrita que ens fan dubtar sobre la veracitat de les experiències
relatades.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El llibre està molt ben escrit, ple de
metàfores sobre l'alta muntanya i les relacions amoroses. Descriu de
manera magistral els sentiments portats al límit, tant a través de les
cartes d'amor que s'escriuen els dos protagonistes com a partir del
relat que en fa el guarda del refugi, el René. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A
la vegada, els personatges de ficció es barregen en diverses ocasions
amb alpinistes reals dels que se n'explica sobretot el seu final, la
mort i el risc estan sempre molt presents en el llibre. "<i>Com deia
Kukucka, a més de set mil metres la vida no és en color com a la vall
sinó en un tètric blanc i negre. No és un lloc per esperar res, llevat
de la mort</i>" cita un dels personatges durant una ascensió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Molt
recomanable. Una novel.la romàntica i d'aventures escrita amb una prosa
plena de matisos, que m'ha apropat al món de l'alta muntanya i m'ha submergit en l'aventura des de la primera pàgina. </div>
onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-17535879146296688212013-09-16T08:29:00.002-07:002013-09-16T08:29:29.264-07:00Llegint "Dos taüts negres i dos de blancs"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="320" id="irc_mi" src="" style="margin-top: 0px;" width="205" /></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'acabo
de llegir l'últim llibre del Pep Coll, "Dos taüts negres i dos de
blancs", en el qual reconstrueix la matança d’una família de masovers en
un petit poble del Pallars Jussà, a Carreu, l’any 1943. Un crim atroç,
que va quedar impune, on van morir dues nenes i els seus pares.</div>
<div style="text-align: justify;">
Pep
Coll narra aquesta història verídica que sempre havia sentit explicar
de petit i dóna veu als personatges en un llibre coral, on cada capítol
està explicat des del punt de vista d'un dels implicats en la història:
la família assassinada, familiars, amics, testimonis, advocats i també
des de la visió dels assassins. Els lectors coneixem així la història
des de diverses perspectives i anem reconstruint els fets a partir de
noves i sorprenents informacions que es van donant a cada capítol.
Molts d'ells estan il.lustrats amb fotografies dels espais i personatges
protagonistes, a excepció dels difunts (dels que no n'existeix cap
registre gràfic, tal com explica l'autor al final del llibre, ni dels
assassins, als que també s'ha canviat el nom).</div>
<div style="text-align: justify;">
El
llibre m'ha agradat molt perquè a banda de narrar i portar a la llum
aquest crim que ningú va tenir interés en aclarir a l'època, fa alhora
un retrat de la manera de viure al Pallars durant els anys immediatament
posteriors a la guerra civil. M'ha interessat molt el relat de com la
gent vivia aleshores les diferents etapes de la vida, quines il.lusions
tenien i com s'enfrontaven a les adversitats que anaven apareixent.</div>
<div style="text-align: justify;">
Una molt bona lectura, una novel.la molt absorbent i difícil de deixar. </div>
<div style="text-align: justify;">
I
conforma una altra història que construeix la crònica negra particular
del Pirineu lleidatà, juntament amb el llibre sobre Tor que va escriure
fa uns anys el Carles Porta.</div>
<br />onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-50880086110950529302013-09-05T13:11:00.000-07:002013-09-05T13:11:38.977-07:00Llegint "Inferno"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.nosaltresllegim.cat/wp-content/uploads/2013/05/infernodanbrown.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" id="irc_mi" src="http://www.nosaltresllegim.cat/wp-content/uploads/2013/05/infernodanbrown.jpg" style="margin-top: 10px;" width="219" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta
setmana m'he llegit l'últim llibre del Dan Brown, conegudíssim per
llibres com "El codi Da Vinci" o "El símbol perdut". Com la resta de
llibres de l'autor, el llibre m'ha atrapat des del principi. I en
general m'ha agradat força. Tot i que quan l'estava llegint hi havia
alguns aspectes que no em convencien, la valoració final d'"Inferno" és
molt bona, ha superat en escreix les expectatives dipositades.</div>
<div style="text-align: justify;">
El
llibre és molt entretingut, i a més està carregat de coneixements sobre
història de l'art i història, en concret sobre el personatge de Dante
Alighieri i sobre les ciutats de Florencia i Venècia, que és on es
desenvolupa la major part de la trama. Jo hi vaig ser fa temps, i em
venen ganes de tornar-hi després de llegir el llibre. </div>
<div style="text-align: justify;">
El
misteri està ben el.laborat. El punt de partida es basa en un científic
que ha decidit solucionar pel seu compte el problema de la
superpoblació mundial, tema que es viu de manera angoixant i preocupant
durant tot el llibre.</div>
<div style="text-align: justify;">
La història enganxa moltíssim i m'ha absorbit del tot en la lectura,. Com tots els llibres de Dan Brown està escrit a base de
capítols curts que acaben en punxa i t'obliguen a seguir llegint. Els últims capítols no els podia deixar. </div>
<div style="text-align: justify;">
I
el final és millor del que m'imaginava, i deixa inclús amb ganes de
saber més, de veure com s'enfronten els personatges a la situació.</div>
<div style="text-align: justify;">
La
part més negativa del llibre és la poca credibilitat que tenen els
personatges, començant pel propi protagonista, el Robert Langdon, i
continuant per la resta. Són poc atractius i no gaire ben definits, no
aconsegueixen fer-se reals. En la meva opinió, possiblement el
personatge més interessant de tots és el dolent de la història, el
Bertrand Zorbrist.</div>
<div style="text-align: justify;">
Vosaltres l'heu llegit?</div>
<div style="text-align: justify;">
Què us ha semblat? </div>
onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-70925811981610303332013-08-25T06:33:00.000-07:002013-09-05T23:04:48.325-07:00Llegint "Siempre tuyo"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
<img height="320" id="irc_mi" src="http://www.alfaguara.com/uploads/imagenes/libro/portada/201201/portada-siempre-tuyo_grande.jpg" style="margin-top: 0px;" width="196" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fa uns dos anys vaig gaudir molt de la lectura dels llibres <i>Contra el viento del norte </i>i<i> Cada siete olas</i> de l'escriptor austríac Daniel Glattauer. Segurament us sonaran els títols, ja que aquestes novel.les van tenir molt d'èxit, i es va parlar molt de la manera en que estaven escrites: es tractava d'una sèrie de correus electrònics que s'intercanviaven un home i una dona, primer per atzar quan eren complets desconeguts i després ja per voluntat pròpia a mesura que la seva relació es convertia en una intensa i incerta història d'amor.</div>
<div style="text-align: justify;">
Ara m'he llegit un dels últims llibres de l' autor, <i>Siempre tuyo</i>. La història em va enganxar des del primer moment, i me la vaig llegir en dos dies: la vida de la Judith, una venedora de làmpades de Viena amb una vida normal que s'anirà complicant de forma exagerada a partir de conèixer el Hannes, un home en aparença perfecte però que convertirà la seva vida en un infern asfixiant, delirant i terrorífic. Tot comença amb molta seducció i un lleuger misteri i, a poc a poc es va transformant en un thriller psicològic angoixant que recorda sovint a les atmosferes de les pel.lícules del també austríac Michael Haneke.</div>
<div style="text-align: justify;">
"¿Cuánto amor eres capaz de soportar?" és una de les preguntes que apareixen a la contraportada del llibre, i aquest és precisament el tema de la novel.la: què succeeix quan un amor se'ns apareix de manera massa perfecta? </div>
<div style="text-align: justify;">
El personatge de la protagonista, la Judith, està molt ben dibuixat i ens posem de seguida a la seva pell. I a la vegada, també dubtem d'ella en alguns moments, quan la confusió és tal que no sabem qui té la personalitat més obsessiva, si l'una o l'altre.</div>
<div style="text-align: justify;">
La història avança ràpid ja que està escrita en forma de capítols molt curts, dividits en fases diferents, a mesura que va avançant i capgirant-se la relació entre els dos personatges. Està explicada de manera tan minuciosa que hi ha moments que sembla que es coneguin des de tota la vida, i realment només porten 7 mesos junts.</div>
<div style="text-align: justify;">
El final arriba, però, de manera molt brusca i es resol tot ràpidament. Jo em vaig quedar amb les ganes de saber més sobre el personatge del Hannes, de saber la seva part de la historia i sobretot de veure en detall la seva reacció al final. </div>
<div style="text-align: justify;">
Així que tot i les grans expectatives em va decebre una mica la resolució, m'esperava més d'aquesta història d'amor i obsessió que comença apuntant molt alt.</div>
onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-45794260843081882502013-08-22T06:30:00.000-07:002013-12-30T02:16:47.204-08:00Llegint "Un home de paraula"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="320" id="irc_mi" src="http://multimedia.fnac.com/multimedia/ES/images_produits/ES/ZoomPE/3/5/1/9788482649153.jpg" style="margin-top: 16px;" width="211" /></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recomano moltíssim aquest llibre.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tenia
ganes de llegir-lo des que l'any passat vaig llegir-me d'altres llibres
de la Imma Monsó, i em vaig quedar atrapada per la seva manera
d'escriure: directa, divertida i amb històries que feien pensar molt
sobre la pròpia vida. Va ser tot un descobriment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Un
home de paraula" explica com va enfrontar-se a la mort del seu marit,
que va morir de manera més o menys sobtada. Un llibre que és molts
llibres a la vegada, i sobretot dos: una història d'amor (en els
capítols anomenats A explica com es van conèixer i com era la seva vida
junts) i de dol (en els capítols B explica com va viure la seva mort i
com va seguir vivint després d'aquesta). I en les dues parts explica
també els seus viatges, l'adopció de la seva filla, les seves rutines
quotidianes...</div>
<div style="text-align: justify;">
Tot escrit de manera
brillant, amb molta ironia, i no des del lament sinó des de la reflexió i
la pròpia contemplació de l'experiència. La mateixa el.laboració del
llibre, paral.lela a l'el.laboració del dol, està explicada en primera
persona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un
llibre que em va fer reflexionar moltíssim i que aconsegueix incorporar
una nova perspectiva al dia a dia, com només els grans llibres poden
fer. I que, malgrat tot, deixa un regust optimista, ja que narra com la
pèrdua s'acaba integrant a la vida: com el seu marit acaba formant part
d'ella, de la seva filla i de la gent que se l'estimava. Com ella n'ha
agafat molts hàbits, i com la seva filla l'integra en el dia a dia de
manera inesperada i sempre encertada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
No us el perdeu! onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-35159981388744353512013-08-19T02:27:00.000-07:002013-08-19T02:27:10.001-07:00Llegint "La vida a la porta de la nevera"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img alt="La vida a la porta de la nevera" id="artzoomimg" src="http://multimedia.fnac.com/multimedia/ES/images_produits/ES/Grandes150/7/7/5/9788496767577.gif" /></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'altre
dia vaig anar a la biblioteca i vaig sortir carregada amb tres llibres
que tenen molt bona pinta. I que em van sorprendre sense que els busqués
particularment. Petites troballes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un
d'ells és aquest, "La vida a la porta de la nevera", escrit el 2007 per
l'anglesa Alice Kulpers. Es tracta d'un llibre sense narrador, fet a
partir de les notes que s'intercanvien una mare i una filla adolescent i
que deixen escrites a la porta de la nevera. Petits escrits que van
fent progressar la història que aflora perfectament tot i ser explicada
de manera indirecta. El lector ràpidament entén quines són les
circumstàncies per les quals passen els personatges: una mare que
treballa massa hores, una filla que s'enamora per primer cop, un pare i
ex-marit que apareix en diversos moments i, finalment, la malaltia que
ho arrasa tot.</div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè les
notes deixaran de ser anodines i superficials (llistes de la compra,
recordatoris...) en el moment en què a la mare li detecten un càncer de
pit. La relació entre mare i filla canvia, s'omple de cura i amor però
també de dubtes i malentesos. I sobretot, d'incomunicació. Perquè les
notes a la nevera sovint són l'únic que es diuen durant dies. I aquests
és l'únic punt que a vegades falla en el llibre, ja que sembla que tot i
el ritme frenètic de les protagonistes, hi hauria d'haver sempre un
moment per parlar les coses cara a cara, més en moments durs. Clar que
aleshores no tindríem llibre, almenys no escrit a partir d'aquest
recurs. Així que un cop acceptada la premissa, la història funciona. </div>
<div style="text-align: justify;">
Un
llibre molt lleuger ja que es llegeix d'una tirada, i alhora molt
profund ja que tracta una realitat que ho canvia tot, una malaltia que
irromp sense avisar a la vida d'una mare i una filla en un moment
complicat de les seves vides. </div>
<div style="text-align: justify;">
Avui
en dia, en què pràcticament ja no ens deixem notes a la nevera ni
damunt la taula a causa de la missatgeria instàntania dels mòbils,
aquest llibre és també una curiositat. I això que no té ni 10 anys! </div>
onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-72661378811955904752013-08-16T06:25:00.001-07:002013-08-16T06:25:18.654-07:00Llegint "Príncipes de Maine, Reyes de Nueva Inglaterra"<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="400" id="irc_mi" src="http://pictures2.todocoleccion.net/tc/2013/01/02/35001213.jpg" style="margin-top: 0px;" width="266" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Després de llegir l'últim John Irving, <i>En una sola persona</i>,
vaig estar repassant els llibres que em faltava llegir d'aquest autor. I
aquest és un d'ells. En diverses ocasions havia estat a punt de
llegir-lo, però al final em feia mandra, sobretot pel fet que ja havia
vist l'adaptació cinematogràfica (feta pel mateix John Irving): Las
normas de la casa de la sidra. </div>
<div style="text-align: justify;">
Però
ara era el moment adequat. Em venia especialment de gust llegir un
llibre que tractés el tema de l'avortament als EUA a meitat del segle
XX, de com les dones enfrontaven la maternitat, de la vida a l'orfenat, i
de com els nens que allí hi viuen acaben vivint la seva pròpia vida (o
no) després. Ara que sóc mare he reflexionat sobre aquests temes de
manera diferent de com ho hagués fet havent llegit la novel.la durant
l'adolescència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El
llibre narra la història de l'orfe Homer Wells, un noi que sembla
sentir-se còmode veient la vida passar, "Esperar a ver" és una de les
frases que es pronuncia sovint. I sovint fa referència a la frase de
David Copperfield, de Dickens, sobre si serà ell l'heroi de la seva
pròpia vida o si un altre el reemplaçará. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El
Doctor Wilbur Larch, el metge encarregat de l'orfenat de Saint Cloud's,
té una relació quasi paternal amb Homer i en certa manera li dibuixa el
seu futur com a metge de l'orfenat. I si per una banda l'impulsa a
volar, per l'altra també vol que torni a "casa". La seva relació es
veurà afectada sobretot perquè no s'entenen en qüestions morals, a causa
de les circumstàncies diferents de les seves vides; Homer es nega a
practicar avortaments, mentre que el doctor sempre ofereix a les dones
embarassades que no volen el fill que esperen el què desitgen: o un
orfe o un avort. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La
relació que s'estableix entre Homer i la parella del Wally i la Candy,
els dos joves que l'acullen durant un temps, és també molt interessant.
Un triangle amorós que la guerra, els silencis i la incapacitat per
prendre decisions converteixen en una relació ben estranya i
proporcionen al llibre una de les possibilitats més rocambolesques de la
història: pot un orfe acabar tenint un fill propi al qui fa passar per
orfe?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El
llibre té molts matisos i molts temes sobre els quals reflexionar, com
en tots els llibres del John Irving els personatges es fan reals des del
principi i la seva manera de viure la vida se'ns presenta de manera
molt creïble. I el que importa no són només les coses què els hi passen,
sinó com les afronten ells i com van canviant a mesura que es van fent
grans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després
de llegir el llibre vaig tornar a veure la pel.lícula i em va agradar
molt, tot i que agafa només un dels fils del llibre, un dels més
dramàtics i colpidors. Seria impossible encabir-lo tot, ja que té més
de 600 pàgines i hi ha molts personatges i històries. La pel.lícula està
molt ben narrada (John Irving va guanyar l'Oscar al millor guió
adaptat) i els personatges molt ben interpretats (Michael Cane i Tobey
Maguire són totalment Homer Wells i Wilbur Larch) .</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Molt recomanable: una novel.la intensa, emotiva i imprevisible! Bona literatura!</div>
onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-48912962432971031812013-08-04T06:52:00.001-07:002013-08-04T06:56:24.828-07:00Una recomenació i una proposta<b>La recomenació.</b><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Se ve Londres como un todo, un Londres compacto y con costillares, con sus cúpulas dominantes, sus catedrales guardianas, sus chimeneas y sus agujas (....). Londres ha estado aquí desde tiempos inmemoriales, hiriendo esa porción de tierra cada vez más profundamente, haciéndola más y más incómoda, más apretujada y tumultuosa, marcándola para siempre con una cicatriz indeleble. Ahí yace Londres formando capas, formando estratos, ciudad erizada que exhala bocanadas de humo que siempre quedan enzarzadas en sus alturas. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta és només una de les suggerens imatges que ens regala Virginia Woolf en el recull d'articles dedicats a Londres que ha editat l'editorial Lumen. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img height="330" id="irc_mi" src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcR77Z4jQvDLj_ltff4wG-94qKOikhIXscom45XnlSQGfK4QgiQ-UA" style="margin-top: 32px;" width="480" /> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja fa uns messos que tenim els bitllets per marxar aquest agost un parell de dies amb la meva parella. Anirem a Londres a fer una escapada de nòvios. En tenim moltes ganes. Va ser casualitat, potser, que un dia en una llibreria de Barcelona trobés aquest petit volum anomenat Londres de la Virigina Woolf. Tenia un doble interés per a mi, per una banda era una manera d'apropar-me a una autora que gairebé no coneixia i per altra banda, era una bona manera de preparar la nostra escapada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es tracta d'un recull d'articles que l'autora va preparar l'any 1931 per a la revista Good Housekeeping sobre diversos aspectes de la vida i els ambients de la gran ciutat per excel·lència. Són en concret 6 artícles curtets i de fàcil lectura. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I quin interés pot tenir per nosaltres la descripció detallada dels molls de la ciutat? de les seves catedrals? us preguntareu. Doncs que com fan els grans escriptors, darrera d'una mera descripció t'explica molt més. En aquest cas, Londres s'erigeix com un personatge. El líder y cap principal del capitalisme mundial, concretament. Dins la ciutat, ens adentrem en algunes cases, descobrim les vivències d'alguns personatges peculiars. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'ha agradat particularment el capítol anomenat <i>Casas de grandes hombres</i>, perquè li he trobat un inevitable toc femení que m'ha acabat de seduir. Amb toc femení no vull dir que estigui tenyit de rosa, ni molt menys. Vull dir que és molt femení fixarse en les coses que hi ha a l'interior d'una casa i donar-li una importància primoridial, no trobeu? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el capítol parla de les cases de celebres escriptors anglesos y ens duu de la mà per les estances.<i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Metámonos en la cocina. Allí, en unos segundos, nos enteramos de un hecho que no llamó la atención de Froude, y que, sin embargo, es de incalculable importancia: no tenia agua correinte. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I fins aquí la meva recomenació de lectura estiuenca!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La proposta. </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs bé, seré breu. Com que ja he acabat amb la Virginia, ara començaré una novel·lota d'aquestes que gairebé només ens atrevim a agafar quan estem de vacances. Es tracta de la novel·la <a href="http://mameslectores.blogspot.com.es/2012/10/el-nobel-de-literatura-2012-i-la-madre.html">Grandes pechos, amplias caderas</a> del Premi Novel de Literatura d'aquest any,<a href="http://mameslectores.blogspot.com.es/2012/10/el-nobel-de-literatura-2012-i-la-madre.html"> Mo Yan</a>. Si us animeu a llegir-la amb mi, quan l'acabi faré una entradeta i la podem comentar! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Apa, això és tot. Feliç estiu mames lectores! </div>
cirahttp://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-44802023997215766972013-07-12T04:00:00.000-07:002013-07-12T04:06:46.339-07:00Llegint "La dona a 1000º"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;">
<img height="320" id="irc_mi" src="https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcS53LGk5d72WESIq12K44lswvdm0AGkLbagOGauURUxm2oWTXiU2Q" style="margin-top: 0px;" width="212" /> </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
Vaig començar a llegir aquest llibre fa unes dues setmanes, al descobrir-lo en una llibreria en el moment adequat. No tenia cap llibre per llegir, i aquesta portada em va cridar l'atenció. Mirant la contraportada em va semblar interessant: una dona islandesa de 80 anys que està prostrada en un garatge i rememora la seva vida, des de la infantesa a l'illa, l'adolescència durant la segona guerra mundial, la seva estada a Argentina i les seves històries personals (amb tres marits i tres fills). </div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
El llibre m'ha agradat, però he de confessar que no ha superat les expectatives que hi vaig dipositar. Costa entrar a la història que ens explica, tant de la part del passat, com de la part del present, que són les dues que va alternant. La protagonista, la Herra, cau bé des del principi, ja que és molt irònica i està de tornada de tot, però no acaba de ser prou atraient. I això que la premissa de la part del present és a priori molt potent: una dona que vol planificar la seva pròpia mort perquè creu que ja ha viscut prou. Però, a parer meu, l'autor no hi treu tot el suc possible.</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
En aquest sentit, vaig trobar més divertit el de <a href="http://mameslectores.blogspot.com.es/2012/07/llegint-lavi-de-100-anys-que-es-va.html">L'avi de 100 anys que va escapar per la finestra</a>, amb el que té moltes similituds. </div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
L'autor és un home anomenat Hallgrimur Helgason, que es posa amb èxit en el paper d'una dona, però la història no acaba de ser del tot rodona. Probablement això es degut a que el llibre està basat en la vida real d'una dona a la que l'autor va conèixer, una neta d'un ex-president islandès; i el fet de ser fidel a la història fa que a vegades certs episodis no es puguin desenvolupar amb més llibertat i imaginació. </div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
Així que, tot i ser una novel.la, té moltes característiques d'una biografia.</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
Com a trets positius, destacaria la visió que dóna de la segona guerra mundial, molt interessant, tant perquè s'explica des del punt de vista islandès com perquè es descriu amb ulls d'una nena just en el moment en que es converteix en dona.</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
Tambè són curioses les dades que aporta sobre la vida quotidiana a Islàndia, tot i que el llibre no entra gaire en els detalls de la vida familiar, la protagonista ens parla poc dels seus fills i dels seus marits.</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
Així que penso que és un llibre entretingut però no el recomano amb massa insistència. L'art és molt llarg i la vida és molt curta, així que penso que hi ha molts altres llibres interessants per llegir.</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-45912730648757322192013-06-26T01:54:00.000-07:002013-06-26T01:54:01.155-07:00Llegint "En una sola persona"<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMAEU6yBChiWvCIQ-if3-C52cpHLe2qrDLetnAVzbcNkk_fu2pEs2jfbiTrzrl8Z1B_o7QPqL5XoNhb4v8zOniunizkq_Toc2144BaffsgeqesnL5Y9j3_UngaefD2SBsrwAUw0pGaVfY/s1600/irving.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMAEU6yBChiWvCIQ-if3-C52cpHLe2qrDLetnAVzbcNkk_fu2pEs2jfbiTrzrl8Z1B_o7QPqL5XoNhb4v8zOniunizkq_Toc2144BaffsgeqesnL5Y9j3_UngaefD2SBsrwAUw0pGaVfY/s1600/irving.jpg" /></a>Aquests dies he estat llegint l'últim llibre del gran John Irving, <i>In one person</i>, traduït aquí al català com <i>En una sola persona.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo sóc fan del John Irving des que em vaig llegir <i>Una dona difícil</i>, el primer llibre d'ell que em va caure a les mans i des d'aleshores me'ls he llegit gairebé tots. </div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig
tenir també l'oportunitat de veure'l en persona en una llarga roda de
premsa que va fer a Barcelona al 2006 en motiu de la presentació del
llibre <i>Fins que et trobi,</i> i recordo la fascinació que vaig sentir
escoltant les seves paraules sobre la novel.la en qüestió i també sobre
detalls de la seva vida. A ran de les seves paraules vaig escriure
aquesta <a href="http://www.xarroba.com/eculturalia/hemeroteca2006/entrevistairving.htm">ressenya</a> per un portal de crítica literària.</div>
<div style="text-align: justify;">
Llegir el John Irving sempre és garantia d'endinsar-se en una història que ens atraparà de principi a final. Des de la primera frase els personatges se'ns fan reals i és un plaer acompanyar-los pel periple d'històries i anècdotes que se'ns expliquen. En aquest cas, la narració s'inicia als anys 50 a Vermont on un adolescent Bill, el protagonista, comença a enamorar-se de "persones inadequades". I a partir d'aquí el seguirem al llarg de tota la seva vida com a "sospitós sexual", ja que el fet de ser bisexual el fa pertànyer a una minoria dins d'una minoria, amb tots els inconvenients que això comporta. </div>
<div style="text-align: justify;">
La novel.la també tracta els temes recurrents en el món d'Irving: l'absència del pare, el teatre i la lluita. I el fet d'acompanyar els personatges durant una gran part de les seves vides ens dóna l'oportunitat de veure les voltes que dona la vida i el final de molts personatges que se'ns han presentat a l'inici. "<i>Si vius prou temps, Bill... et trobes en un món d'epílegs</i>", li diuen al protagonsita en un moment de la novel.la, segurament la part més trista i difícil de llegir, quan als anys 80 molts dels personatges del llibre es veuen afectats, d'una manera o d'una altra, per la SIDA.</div>
<div style="text-align: justify;">
A
mi m'ha atrapat moltissim, és un llibre que tot i les diferències
narratives i de context entre el que es narra i les nostres pròpies
vides, ens fa rememorar molts episodis viscuts, com la fascinació que a l'adolescència sentim per
algunes persones.</div>
<div style="text-align: justify;">
Un llibre també molt ben documentat, com s'observa en el fragment de la novel.la que transcorre al madrileny barri de Chueca. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
John Irving va dir, al preguntar-li sobre si era un llibre autobiogràfic, que la història explicada en <i>En una sola persona</i> hagués estat una possible vida seva, perquè es poden amagar molts personatges dins d'una sola persona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Molt i molt recomanable!</div>
<br />onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-4168726249385772612013-04-07T22:09:00.000-07:002013-04-07T22:11:41.237-07:00El Arte de Volar<div style="text-align: justify;">
En els darrers anys els còmics han deixat de ser una lectura tant sols pensada per a nens i adolescents. L'aparició a escena de l'anomenada novel·la gràfica, amb representants tant increïbles com<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Maus"> Maus</a>, han ampliat el número de lectors de la historieta dibuixada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo no sóc gaire lectora d'aquest tipus de llibres però reconec que he llegit alguns que m'han emocionat especialment. El darrer el vaig llegir de viatge cap a Sevilla i es titula <b><i>El Arte de Volar</i></b> i l'any 2010 va guanyar el Premi Nacional del Cómic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És una història trista. Una història que podria ser la de molta gent. És la història d'un perdedor de la guerra civil. És la història d'una vida plena de renúncies, injustícia i tristeses. Un home que es va suïcidar amb 90 anys llançant-se de la finestra de la llar d'avis. El seu fill li ret el seu personal homenatge escrivint el guió d'aquesta història imprescindible. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-6247" height="302" src="http://www.escolar.net/wp-content/artedevolar.jpg" title="artedevolar" width="450" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5633082050538666146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi577EHlGMNYpLQqbbdNvp1q0FaXFX3EKSmyyEhbIBqqFhyphenhyphendgvxfVik1T1XpsR412srBuNcifNTGMPT0SF7jVruItMzisgf2l5bOV9zk2x6pzVxRpXs4_xjGnInL-2fvzTPI7ICi5v27LIv/s320/elartedevolar.jpg" style="display: block; height: 252px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /> </div>
<div style="text-align: justify;">
<img alt="http://www.edicionsdeponent.com/imagenes/ampliaciones/portada/artevolar.jpg" class="decoded" src="http://www.edicionsdeponent.com/imagenes/ampliaciones/portada/artevolar.jpg" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé si vosaltres sou enteses en aquestes lectures, però per algun moment podria ser una bona lectura pel club. Són histories que es llegeixen ràpid i moltes vegades són interessants!</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
cirahttp://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-18721766483969657682013-03-31T14:05:00.001-07:002013-03-31T14:05:12.120-07:00Tot llegint.. "La caída de los gigantes"<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo no soc kenfolletiana. No he llegit "Els pilars de la terra". Dec ser de les poques persones del món que no ho han fet, però és que la medieval no és precisament la meva època preferida i mai m'ha atret aquest llibre. Però la història de l'Europa del segle XX ja és una altra cosa. Soc més moderna jo... El cas és que em van parlar molt bé de "La caída de los gigantes" i els reis van fer cas a la meva demanda. Avui l'he acabat després de poc més d'un mes de lectura i oooooohhhhh que bé m'ho he passat!!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest llibre inicia la trilogia "The Century" i es centra en la segona dècada del segle XX. Bàsicament parla de la I Guerra Mundial i de la Revolució russa, però també toca temes com el sufragi universal, els drets dels treballadors, la formació de l'ONU o l'aparició del nacional socialisme alemany (tot i que algun molt tangencialment). Ho fa tot seguint la vida de personatges anglesos, gal·lesos, alemanys, russos i americans, les vides dels quals entrecreua, de manera que podem tenir la visió d'un mateix fet des de diverses bandes. Això és potser el que més m'ha agradat. La 1a gran guerra és força desconeguda per mi (ara potser ja no tant) i tenir aquesta visió "plurinacional" és fantàstic. No se si tota la part històrica és real, però tinc la sensació de que està ben documentat i precisament no és als anglesos als que deixa millor parats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El segon llibre es centrarà en la II Guerra Mundial i el tercer en la guerra freda (si, una mica bèlic tot plegat... així ens va a la humanitat...). Ja tinc ganes de saber com continuen les vides dels personatges i, suposo, dels seus descendents.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7-Di44sORciJzxagpbzUmJiDR-WlFlU3GoC0ylIzGaLFnhhc1tYAVl8LJ-XHtFdrCLAuhRBP1KeXS3FC0AkeOSHyHgnxY23dHi2GsFi83yoFhA79gbNrxX3YQ3sdKEpYNeH8dY6tDnTg/s1600/la-caida-de-los-gigantes-9788401337635.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7-Di44sORciJzxagpbzUmJiDR-WlFlU3GoC0ylIzGaLFnhhc1tYAVl8LJ-XHtFdrCLAuhRBP1KeXS3FC0AkeOSHyHgnxY23dHi2GsFi83yoFhA79gbNrxX3YQ3sdKEpYNeH8dY6tDnTg/s320/la-caida-de-los-gigantes-9788401337635.jpg" width="207" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mirashkahttp://www.blogger.com/profile/07800562522434916618noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-66635194101972424272013-03-27T08:39:00.001-07:002013-03-27T09:10:32.761-07:00Ja és hora...<br />
<img height="428" id="irc_mi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHmN6dXn1AeaXIjtgKKC101dYJri4-zWNt8Xj21Yc1JFKw00QWGD6kkupIN80qsYzuqN3TcWjFvuxWLBDP0BqX2IG3BLfw80vuSHdFSA_FdUce1xFFuwHqfws4KA_Ek9fhLshtiDteGLE/s1600/lectora-azul-vermeer.jpg" style="margin-top: 66px;" width="350" /> <br />
<br />
Mames lectores...<br />
<br />
A veure si aquests dies comencem a posar-nos les piles i pensem una mica en alguna lectura. Aquesta primavera ha de ser molt literària, no trobeu?<br />
<br />
Comencem a fer propostes?cirahttp://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-25630782838230862222013-02-24T00:37:00.001-08:002013-02-24T00:40:48.488-08:00El pilar en què recolzar-se<div style="text-align: justify;">
Un llibre escrit per un home i que, pensava, tractaria bàsicament sobre homes: forts, valents i capaços del que fos per mantenir la família. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però els valors que es van destacant no són els dels homes. Perquè, poc a poc, la família va prenent forma femenina. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un personatge va esdevenint el pilar principal, la força que els ajuda a sostenir-se a empènyer quan es necessari, a calmar-se quan s'ha de fer. La seva llei és sempre: col·laboració i ajuda mútua. Per fer front a les adversitats és necessari estar sempre junts. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ella és la mare. Idealitzada, sens dubte, per l'autor. És en el fons més un símbol que un personatge realista. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Erigida en capitana de la família. Ningú li portarà la contraria, tothom ballarà al seu ritme a mida que la historia avança. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al final, en mig del diluvi (si no heu arribat encara, no seguiu llegint, que ara explicaré com acaba!) la maternitat és la que salva la humanitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com un símbol magnífic, la filla que no ha pogut ser mare del fill que diu al ventre, té els pits plens de llet i alimenta a un home que està a punt de morir de fam. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es tracta d'una reedició del mite de <a href="http://fentdemama.blogspot.com.es/2011/10/la-caritat-romana-o-alletar-un-adult.html">la Caritat Romana</a>, del que he parlat en el meu blog. Símbol, des d'època romana, d'amor, entrega i caritat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'esperança està present en cada acte maternal. La maternitat és entrega cap a l'altre, és pensar en els demés abans que en un mateix. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Són aquestes coses les que salvaran la humanitat. Són, de fet, les que ens fan humans. </div>
cirahttp://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-56687254560792359922013-02-22T04:23:00.000-08:002013-02-22T06:01:55.380-08:00Mirant "Las uvas de la ira"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrzh51VdGLw8hERiqT8jjInXldODr0sqZosxswcVSAjNAc9wFP3vVV8bqbmyzg9JhurMmiUWo6Q-jHNCT2odev2ezl4uPy5zTdUeUpxIZxGIutUq0YGVZSIkVnCVv3iTvd8HGVWyajA5g/s1600/uvas+ira.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrzh51VdGLw8hERiqT8jjInXldODr0sqZosxswcVSAjNAc9wFP3vVV8bqbmyzg9JhurMmiUWo6Q-jHNCT2odev2ezl4uPy5zTdUeUpxIZxGIutUq0YGVZSIkVnCVv3iTvd8HGVWyajA5g/s320/uvas+ira.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Las uvas de la ira</i> és un d'aquests llibres que es viuen
intensament, que es masteguen i ens acompanyen pemanentment mentre els
estem llegint. Quan arribem a les últimes pàgines ens quedem per tant
una mica buits, ens fa pena que s'acabi perquè sembla que s'esvaeixi
aquell univers que fins aleshores ens havia acompanyat.</div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs bé,
hi ha una cosa que hem de fer quan acabem el llibre, per a reviure de
nou molts dels sentiments que teníem al llegir-lo: mirar l'adaptació
cinematogràfica que va fer John Ford l'any 1940, només un any més tard
de que es publiqués la novel.la.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La pel.lícula, com fan
les bones adaptacions literàries, no es limita ni intenta ser una copia fidel
del llibre, una simple trasposció en imatges d'allò que hem llegit. Seria
impossible, d'altra banda. El llibre és brillant tant pel que fa a la història
concreta que explica com en descriure el rerefons econòmic de tot
plegat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc64wpO0-H1v0Nn3h1B7tcWlZ9039pD-XlkefVm2cy1q3mbnDzltgzq3pZmYxRZz-NzDDv6CAfBpy9z-YoBmn1rwKBq1jKzr3Ww15EaC1oqES6MryGuKA2lzOQ_zAYA7UERKHOR9Z8gbU/s1600/las-uvas-de-la-ira-tom-joad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc64wpO0-H1v0Nn3h1B7tcWlZ9039pD-XlkefVm2cy1q3mbnDzltgzq3pZmYxRZz-NzDDv6CAfBpy9z-YoBmn1rwKBq1jKzr3Ww15EaC1oqES6MryGuKA2lzOQ_zAYA7UERKHOR9Z8gbU/s320/las-uvas-de-la-ira-tom-joad.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
La
pel.lícula, doncs, no vol ser una còpia del llibre, sinò que ens presenta uns fragments de l'univers que aquest recrea. I ho fa molt bé. Destaca sobretot per fer una presentació molt real dels personatges,
que prenen molta entitat al posar-los en moviment. Apareixen molt
propers a l'espectador, jo me'ls imaginava tal com són en la
pel.lícula. Entre els actors trobem Henry Fonda com a Tom Joad i Jane
Darwell interpretant la mare de la família de manera excel.lent (va guanyar l'Oscar a la millor actriu de repartimernt) Ella
és una de les grans protagonistes del llibre i també de la pel.lícula.
De fet, és qui diu una de les frases que més representen <i>Las uvas de la
ira</i>: "<i>But we keep a'comin'. We're the people that live. They can't
wipe us
out; they can't lick us. We'll go on forever, Pa, 'cause we're the
people</i>". </div>
<div style="text-align: justify;">
La pel.lícula, com veieu, manté la manera de parlar pròpia dels
camperols que tan bé va traslladar Steinbeck i que algunes traduccions
mantenen. Recomano molt, per tant, veure-la en versió original. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La pel.lícula se centra sobretot en
el viatge de la família Joad, en relatar la situació que han d'enfrentar
al ser forçats al abandonar les seves terres. Un cop arriben a
California, la pel.lícula segueix camins una mica diferents als de la
novel.la, i acaba la història abans que el llibre. Però no decep, ja que ha plasmat molt bé els personatges i la sensació d'humiliació, d'abatiment i, tot i això, d'esperança, que la història original explica. </div>
<div style="text-align: justify;">
El director, John Ford (que també va guanyar l'Oscar a la millor direcció) deia sentir-se molt identificat amb la història, que li recordava els temps de penúria que s'havien viscut a Irlanda, la seva terra natal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU1DUrNlkupqjc9NLb7Ifpft17LX6L2rDibwGg9KxHIyAxWBY5AT9EfsRuf_xskSFR5xzBiOSyr4i7rVV_m4fy0WcPJZdqM_fNnne72EN5kd0aHmaOz9nVkXFgEFSiY5wInbj0fq8hBLs/s1600/Grapes-of-Wrath-mv01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU1DUrNlkupqjc9NLb7Ifpft17LX6L2rDibwGg9KxHIyAxWBY5AT9EfsRuf_xskSFR5xzBiOSyr4i7rVV_m4fy0WcPJZdqM_fNnne72EN5kd0aHmaOz9nVkXFgEFSiY5wInbj0fq8hBLs/s320/Grapes-of-Wrath-mv01.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
També
la part visual és excel.lent, amb una il.luminació i posada en escena
molt similar a les fotografies que Walker Evans i Dorothea Lange van
fer durant la depressió dels anys 30. I amb moltes escenes de nit, filmades entre ombres, que recorden al cinema expressionista.<br />
<br />
L'heu vist? Us ha agradat? onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-12960483505634388512013-02-19T22:05:00.003-08:002013-02-19T22:18:52.647-08:00Paral·lelismes<div style="text-align: justify;">
La Mirashka ens va proposar un llibre que ha estat un tresor. Gràcies primer de tot, perquè probablement si no hagués estat per el Club no l'hagués llegit. Sembla que quan anem a tope els clàssics fossin l'última opció de lectura i només poguéssim llegir coses superficials i que no deixen petjada. No és el cas de la Uvas. Un llibre de pes que se't fica dins. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recordo que fa uns anys un amic el va llegir. Em va dir que parlava de la emigració, dels problemes que tenien el emigrants quan anaven a una terra que no els estimava. En aquells anys a casa nostra un dels problemes que teníem com a societat era aquest i el paral·lelísme era molt clar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui el llibre té una lectura molt diferent. Avui el llibre parla de la nostra siutació de crisi, parla de desnonaments, de bancs i empresaris implecables, del mal dels diners. Parla de desheredats i de famílies que, sense ser-ne cupables, acaben a la misèria. Parla de que això també ens podria passar a nosaltres i que és injust. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7vBqesQ8EzAr2awSnjm5djZWcxjJmhAiP3FXZEmoqFTS_2E37VV0HI1LHfw9xOKlzodURfY3FoweOun5HbvuEcxVQi1LjkIjoffUWHxHOFeRXQ2B1qo3wuz_1z_QB6l8rHL3epmi_dZkQ/s1600/migrant+mother-port03loc.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7vBqesQ8EzAr2awSnjm5djZWcxjJmhAiP3FXZEmoqFTS_2E37VV0HI1LHfw9xOKlzodURfY3FoweOun5HbvuEcxVQi1LjkIjoffUWHxHOFeRXQ2B1qo3wuz_1z_QB6l8rHL3epmi_dZkQ/s320/migrant+mother-port03loc.png" width="320" /></a><br />
Migrant mother, Dorothea Lange<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Esos bichos </i>(bancs i empreses)<i> no respiran aire, no comen carne. Respiran beneficios, se alimentan de los intereses del dinero. Si no tienen esto se mueren, igual que tu mueres sin aire, sin carne. Es triste pero es así. Sencillamente es así. (...) El banco, el monstruo, necesita obtener benficios continuamente. No puede esperar, morirá. No, la renta debe pagarse. El monstruo muere cuando deja de crecer, no puede deja de crecer. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ha passat gairebé un segle d'aquestes paraules i seguim alimentant monstres a costa de les nostres pròpies vides. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Las <i>Uvas de la Ira</i>, com els grans clàssics, té una lectura diferent per a cada època. Sempre, malauradament, està d'actualitat. </div>
cirahttp://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-59426529986639642962013-02-12T13:13:00.001-08:002013-02-12T13:13:10.844-08:00Superada<div style="text-align: justify;">
Si, així em sento. Estic llegint "Las uvas de la ira"a un ritme pèssim. M'està agradant molt, hi estic ben ficada, però avanço molt poc a poc. Per què? perquè estic molt cansada. Cada nit agafo el llibre i a les 5 pàgines (el meu màxim està en 10) m'adormo. I com no m'agrada tenir-vos així us dic que aneu fent, que no m'espereu, que comenteu allò que volgueu perquè em sento fatal de fer-vos esperar. Quan acabi m'hi enganxaré i faré comentaris, entrades, de tot, però ara impossible!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ho sento!</div>
Mirashkahttp://www.blogger.com/profile/07800562522434916618noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-27647523626259800132013-02-08T00:28:00.002-08:002013-02-08T00:28:20.817-08:00Pedro Páramo<div style="text-align: justify;">
Fa uns dies vam llegir a casa Pedro Páramo de Juan Rulfo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
( fem lectures conjuntes, tipus club de lectura i és molt recomanable!)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'escriptor mexicà va fer només dos llibres en tota la seva vida, aquest i un de contes: El llano en llamas. Només amb aquestes poques paraules va ser catapultat als primers llocs de la literatura universal. Es tracta d'un geni, que tenim la sort de podre disfrutar en la seva llengua original. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pedro Páramo no es un llibre massa llarg (unes 100 pàgines) i és una lectura imprescindible. No s'han de tenir por als clàssics. Llegir-los és un veritable aliment per l'ànima. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us poso el vídeo de l'entrevista que li van realitzar a Juan Rulfo ja fa molts anys a TVE. És la única entrevista que se li coneix. Val molt la pena per prendre el pols a aquest personatge tan original de la història de la literatura. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/V74yJztkx-c?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />cirahttp://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-45347811433910752902013-02-03T04:18:00.002-08:002013-02-03T04:18:54.489-08:00De "Las uvas de la ira" a "Mi niño no me come"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_MnOOsGB9FjaM7pa7EPLfYIuzhY7qQDxewKXUUxE4m6GcK5WGz3quGX_gkg5cm86BEhqjI73ZKPSRCpnl6R4FqV_V1KFPf8e2rqlL_DGmt-hY3KBjmLUqxoSeRZFIr0XMcgPsPmZ-bhE/s1600/las-uvas-de-la-ira-9788483831595.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_MnOOsGB9FjaM7pa7EPLfYIuzhY7qQDxewKXUUxE4m6GcK5WGz3quGX_gkg5cm86BEhqjI73ZKPSRCpnl6R4FqV_V1KFPf8e2rqlL_DGmt-hY3KBjmLUqxoSeRZFIr0XMcgPsPmZ-bhE/s320/las-uvas-de-la-ira-9788483831595.jpg" width="213" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcDrZxV85h-Wq5Bj6PuNSpvf7LsS2SfrcCXKi5Xsp2yD9O1mPEweb4cS48-szzHFkbHc8iZGcbq0zwIVtvhLWHMKxFST1mscgk6qLSfeRA8Vu9zDC1YCwz8kNEHOwlb-zgR5ac-BaqYY0/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcDrZxV85h-Wq5Bj6PuNSpvf7LsS2SfrcCXKi5Xsp2yD9O1mPEweb4cS48-szzHFkbHc8iZGcbq0zwIVtvhLWHMKxFST1mscgk6qLSfeRA8Vu9zDC1YCwz8kNEHOwlb-zgR5ac-BaqYY0/s1600/images.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Vull compartir una anècdota molt graciosa al voltant del nostre llibre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els dies que estava llegint "Las uvas de la ira", moltes vegades se m'escapava una llàgrima, o em posava trista. La meva filla sovint estava al meu voltant, jugant, i em preguntava perquè plorava.</div>
<div style="text-align: justify;">
- "<i>Perquè hi ha nens que no tenen res per menjar</i>".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ella em deia que estigués tranquil.la, que quan sopéssim guardaríem una mica de menjar i el posaríem entre les pàgines. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara ja he acabat el llibre i m'estic rellegint "Mi niño no me come", del Carlos Gonzàlez, ja que començo a introduir nous aliments al petit i m'agrada la manera tranquil.la i sense presses que l'autor proposa. És un llibre escrit amb molt sentit de l'humor i sovint em fa riure a "carcajades". L'altre dia la nena em mira i em diu, tot assenyalant-me la portada:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
-<i> "Clar, aquest llibre et fa estar contenta perquè aquests nens sí que tenen coses per menjar!!"</i> </div>
<br />
<br />onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-45631528351143968242013-02-01T04:54:00.002-08:002013-02-01T04:54:58.510-08:00A veces...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiowGLi5kKasoBZ-A5AQ7dk-mdbSW5aWXCguj2Q3G1W6dCGPYJ1Br8EQXLt9UBKbZf4f756xpckwdtSVD9PUZtSo9mUkQAetE6Axrw_2L4sjZGeCeerDUslsvUK7xZfmGRf1k-RvvUt_srM/s1600/liniers.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiowGLi5kKasoBZ-A5AQ7dk-mdbSW5aWXCguj2Q3G1W6dCGPYJ1Br8EQXLt9UBKbZf4f756xpckwdtSVD9PUZtSo9mUkQAetE6Axrw_2L4sjZGeCeerDUslsvUK7xZfmGRf1k-RvvUt_srM/s320/liniers.jpg" width="273" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
(les mames lectores sempre escollim la segona opció, oi?)</div>
cirahttp://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-138242886740729472012-12-27T06:48:00.002-08:002012-12-27T07:05:01.264-08:00El paper de paret groc<div style="text-align: justify;">
Si em permeteu, us faig un regalet de Nadal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLWUyFG8o5z929eG0nuZeEvhCTOzLaq9IpAbnHHu8mTQ-PN1dHnkg0qHL4nw6c8g8A-kPVuzBcSOYpFXnDBWkp1OFlvpriqleS2Z5PqhnL7SFgreQXoJOXT5GFv5gCRbzFwG4AvZkROVmq/s1600/Charlotte_Perkins_Gilman_c._1900.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLWUyFG8o5z929eG0nuZeEvhCTOzLaq9IpAbnHHu8mTQ-PN1dHnkg0qHL4nw6c8g8A-kPVuzBcSOYpFXnDBWkp1OFlvpriqleS2Z5PqhnL7SFgreQXoJOXT5GFv5gCRbzFwG4AvZkROVmq/s1600/Charlotte_Perkins_Gilman_c._1900.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
A finals del segle XIX <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Charlotte_Perkins_Gilman">Charlotte Perkins Gilman</a> va escriure una narració anomenada <i>The Yellow Wallpaper. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En ella vol denunciar la situació de les dones en aquella època, enclaustrades entre les parets de casa seva, titllades de histèriques a la mínima mostra de sensibilitat artística o de tristesa. Era una narració que parlava també de la pròpia autora. </div>
<div style="text-align: justify;">
Amb el temps s'ha convertit en paradigmàtica per explicar el canvi que es gestà a finals del s. XIX en el món femení, quan les dones van començar a prendre consciència de la seva situació. Analitzat des de múltiples punts de vista, es tracta d'una obra mestre. L'autora se l'ha anomenat com a Poe femenina, per el punt fantàstic que té la història.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Està la protagonista realment boja? Es tracta d'una simple depressió postpart, com han dit alguns? Qui té raó a la història? encara més, qui té dret de titllar a un altre de desquiciat? Qui fa parar boig a qui?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa poc la vaig llegir. Em va agradar molt. Us la recomano. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us enllaço el conte en anglés, per aquells que tingueu sort de poder llegir-lo en la llengua original</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.gutenberg.org/files/1952/1952-h/1952-h.htm">The Yellow Wallpaper</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I en castellà, per les que com jo, no tingueu més remei que llegir una traducció (jo el vaig llegir en euskera i les primeres frases en castellà no m'acaben d'agradar, ja em direu vosaltres, que us sembla la traducció i si en coneixeu cap altre de millor...si algú troba una traducció en català, també que m'ho digui i l'enllaço)</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://lamaquinadeltiempo.com/prosas/perkins01.html">El papel de tapiz amarillo </a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A veure si trobeu un moment per llegir-lo i em dieu que us sembla!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
cirahttp://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7176638125325022827.post-31660927652403129792012-12-24T05:58:00.001-08:002012-12-24T05:58:29.685-08:00Llegint "Una història d'amor"<div style="text-align: justify;">
<i>Un historia d'amor</i> és el primer
llibre de l'Helena Rufat, mollerussenca que ja havia escrit reculls de
contes i un assaig. És amiga de la família, quasi veïna, i va ser un
gran descobriment saber que, rere la persona amb qui intercanvies breus
converses de tant en tant s'hi amaga una escriptora de talent, capaç de
transportar-nos amb les paraules dins un univers propi.</div>
<div style="text-align: justify;">
La
novel·la narra la història d’un capellà de poble i la Teresa, una dona
amb dos fills que arriba al poblet de Torsal seguint un anunci que busca
una
família per a donar vida a l'escola del poble. </div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest és el relat de
fons, amb el que un pot identificar-se més o menys. Però el que realment
m'ha atrapat del llibre, més que la història en sí, és la manera en
que aquesta s'explica. Torrents de paraules que conformen frases amb una
cadència que et va arrossegant, llibre endins. Brillants descripcions
dels personatges i de les situacions, que es visualitzen clarament, amb
gran vivesa i realitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirCPA7R8h-rVHEx5NlTxwJWajcEzzdG_O1dImqjjlQsVIHLX_n0oo0-ondO4oRy_wUBYKDye7l3gy-tp3qsv2BN3fTriU8AyIH3BMyreTjmeFTBVLcqljY8Gu34uyBpQmH4pc05x0YYoo/s1600/una-historia-d-amor-9788492440900.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirCPA7R8h-rVHEx5NlTxwJWajcEzzdG_O1dImqjjlQsVIHLX_n0oo0-ondO4oRy_wUBYKDye7l3gy-tp3qsv2BN3fTriU8AyIH3BMyreTjmeFTBVLcqljY8Gu34uyBpQmH4pc05x0YYoo/s1600/una-historia-d-amor-9788492440900.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com
a contres, he de dir que no m'agrada ni la portada del llibre ni el
títol. Una perquè no reflexa massa les imatges que, almenys a mi, em
venien al cap mentre llegia el llibre. L'altre, perquè crec que és tan
general que no suggereix el que hi trobarem dins. Una història d'amor,
sí, però també de soledat, de secrets familiars i de supervivència.</div>
<div style="text-align: justify;">
Un llibre que es llegeix d'una sentada i que deixa un bon pòsit. </div>
Una
recomanació de lectura per aquestes tardes de Nadal! I, per la
brevetat, del tot compatible amb la que tenim entre mans al club!onavishttp://www.blogger.com/profile/13782785700513143980noreply@blogger.com1