dilluns, 16 de setembre de 2013

Llegint "Dos taüts negres i dos de blancs"

 



M'acabo de llegir l'últim llibre del Pep Coll, "Dos taüts negres i dos de blancs", en el qual reconstrueix la matança d’una família de masovers en un petit poble del Pallars Jussà, a Carreu, l’any 1943. Un crim atroç, que va quedar impune, on van morir dues nenes i els seus pares.
Pep Coll narra aquesta història verídica que sempre havia sentit explicar de petit i dóna veu als personatges en un llibre coral, on cada capítol està explicat des del punt de vista d'un dels implicats en la història: la família assassinada, familiars, amics, testimonis, advocats i també des de la visió dels assassins. Els lectors coneixem així la història des de diverses perspectives i anem reconstruint els fets a partir de noves  i sorprenents informacions que es van donant a cada capítol. Molts d'ells estan il.lustrats amb fotografies dels espais i personatges protagonistes, a excepció dels difunts (dels que no n'existeix cap registre gràfic, tal com explica l'autor al final del llibre, ni dels assassins, als que també s'ha canviat el nom).
El llibre m'ha agradat molt perquè  a banda de narrar i portar a la llum aquest crim que ningú va tenir interés en aclarir a l'època, fa alhora un retrat de la manera de viure al Pallars durant els anys immediatament posteriors a la guerra civil. M'ha interessat molt el relat de com la gent vivia aleshores  les diferents etapes de la vida, quines il.lusions tenien i com s'enfrontaven a les adversitats que anaven apareixent.
Una molt bona lectura,  una novel.la molt absorbent i difícil de deixar. 
I conforma una altra història que construeix la crònica negra particular del Pirineu lleidatà, juntament amb el llibre sobre Tor que va escriure fa uns anys el Carles Porta.

dijous, 5 de setembre de 2013

Llegint "Inferno"


 Aquesta setmana m'he llegit l'últim llibre del Dan Brown, conegudíssim per llibres com "El codi Da Vinci" o "El símbol perdut". Com la resta de llibres de l'autor, el llibre m'ha atrapat des del principi. I en general m'ha agradat força. Tot i que quan l'estava llegint hi havia alguns aspectes que no em convencien, la valoració final d'"Inferno" és molt bona,  ha superat en escreix les expectatives dipositades.
El llibre és molt entretingut, i a més està carregat de coneixements sobre història de l'art i història, en concret sobre el personatge de Dante Alighieri i sobre les ciutats de Florencia i Venècia, que és on es desenvolupa la major part de la trama. Jo hi vaig ser fa temps, i em venen ganes de tornar-hi després de llegir el llibre. 
El misteri està ben el.laborat. El punt de partida es basa en un científic que ha decidit solucionar pel seu compte el problema de la superpoblació mundial, tema que es viu de manera angoixant i preocupant durant tot el llibre.
La història enganxa moltíssim i m'ha absorbit del tot en la lectura,. Com tots els llibres de Dan Brown està escrit  a base de capítols curts que acaben en punxa i t'obliguen a seguir llegint. Els últims capítols no els podia deixar.
I el final és millor del que m'imaginava, i deixa inclús amb ganes de saber més, de veure com s'enfronten els personatges a la situació.
La part més negativa del llibre és la poca credibilitat que tenen els personatges, començant pel propi protagonista, el Robert Langdon, i continuant per la resta. Són poc atractius i no gaire ben definits, no aconsegueixen fer-se reals. En la meva opinió, possiblement el personatge més interessant de tots és el dolent de la història, el Bertrand Zorbrist.
Vosaltres l'heu llegit?
Què us ha semblat?