Aquesta
setmana m'he llegit l'últim llibre del Dan Brown, conegudíssim per
llibres com "El codi Da Vinci" o "El símbol perdut". Com la resta de
llibres de l'autor, el llibre m'ha atrapat des del principi. I en
general m'ha agradat força. Tot i que quan l'estava llegint hi havia
alguns aspectes que no em convencien, la valoració final d'"Inferno" és
molt bona, ha superat en escreix les expectatives dipositades.
El
llibre és molt entretingut, i a més està carregat de coneixements sobre
història de l'art i història, en concret sobre el personatge de Dante
Alighieri i sobre les ciutats de Florencia i Venècia, que és on es
desenvolupa la major part de la trama. Jo hi vaig ser fa temps, i em
venen ganes de tornar-hi després de llegir el llibre.
El
misteri està ben el.laborat. El punt de partida es basa en un científic
que ha decidit solucionar pel seu compte el problema de la
superpoblació mundial, tema que es viu de manera angoixant i preocupant
durant tot el llibre.
La història enganxa moltíssim i m'ha absorbit del tot en la lectura,. Com tots els llibres de Dan Brown està escrit a base de
capítols curts que acaben en punxa i t'obliguen a seguir llegint. Els últims capítols no els podia deixar.
I
el final és millor del que m'imaginava, i deixa inclús amb ganes de
saber més, de veure com s'enfronten els personatges a la situació.
La
part més negativa del llibre és la poca credibilitat que tenen els
personatges, començant pel propi protagonista, el Robert Langdon, i
continuant per la resta. Són poc atractius i no gaire ben definits, no
aconsegueixen fer-se reals. En la meva opinió, possiblement el
personatge més interessant de tots és el dolent de la història, el
Bertrand Zorbrist.
Vosaltres l'heu llegit?
Què us ha semblat?
Tinc moltes ganes de llegir-lo!!
ResponEliminaT'agradarà segur, i més encara havent estat allí aquest estiu!
ResponElimina