divendres, 12 de juliol de 2013

Llegint "La dona a 1000º"

  
                                                   


Vaig començar a llegir aquest llibre fa unes dues setmanes, al descobrir-lo en una llibreria en el moment adequat. No tenia cap llibre per llegir, i aquesta portada em va cridar l'atenció. Mirant la contraportada em va semblar interessant: una dona islandesa de 80 anys que està prostrada en un garatge i rememora la seva vida, des de la infantesa a l'illa, l'adolescència durant la segona guerra mundial, la seva estada a Argentina i les seves històries personals (amb tres marits i tres fills).
El llibre m'ha agradat, però he de confessar que no ha superat les expectatives que hi vaig dipositar. Costa entrar a la història que ens explica, tant de la part del passat, com de la part del present, que són les dues que va alternant. La protagonista, la Herra, cau bé des del principi, ja que és molt irònica i està de tornada de tot, però no acaba de ser prou atraient. I això que la premissa de la part del present és a priori molt potent: una dona que vol planificar la seva pròpia mort perquè creu que ja ha viscut prou. Però, a parer meu, l'autor no hi treu tot el suc possible.
En aquest sentit, vaig trobar més divertit el de L'avi de 100 anys que va escapar per la finestra, amb el que té moltes similituds. 
L'autor és un home anomenat Hallgrimur Helgason, que es posa amb èxit en el paper d'una dona, però la història no acaba de ser del tot rodona. Probablement això es degut a que el llibre està basat en la vida real d'una dona a la que l'autor va conèixer, una neta d'un ex-president islandès; i el fet de ser fidel a la història fa que  a vegades certs episodis no es puguin desenvolupar amb més llibertat i imaginació. 
Així que, tot i ser una novel.la, té moltes característiques d'una biografia.
Com a trets positius, destacaria la visió que dóna de la segona guerra mundial, molt interessant, tant perquè s'explica des del punt de vista islandès com perquè es descriu amb ulls d'una nena just en el moment en que es converteix en dona.
Tambè són curioses les dades que aporta sobre la vida quotidiana a Islàndia, tot i que el llibre no entra gaire en els detalls de la vida familiar, la protagonista ens parla poc dels seus fills i dels seus marits.
Així que penso que és un llibre entretingut però no el recomano amb massa insistència. L'art és molt llarg i la vida és molt curta, així que penso que hi ha molts altres llibres interessants per llegir.






1 comentari:

  1. També és important ressenya els llibres que ni fu ni fa...per els lectors que vindràn! Gràcies Onavis! :)

    ResponElimina