Llegint "En una sola persona"

Aquests dies he estat llegint l'últim llibre del gran John Irving, In one person, traduït aquí al català com En una sola persona.

Jo sóc fan del John Irving des que em vaig llegir Una dona difícil, el primer llibre d'ell que em va caure a les mans i des d'aleshores me'ls he llegit gairebé tots. 

Vaig tenir també l'oportunitat de veure'l en persona en una llarga roda de premsa que va fer a Barcelona al 2006 en motiu de la presentació del llibre Fins que et trobi, i recordo la fascinació que vaig sentir escoltant les seves paraules sobre la novel.la en qüestió i també sobre detalls de la seva vida. A ran de les seves paraules  vaig escriure aquesta ressenya per un portal de crítica literària.

Llegir el John Irving sempre és garantia d'endinsar-se en una història que ens atraparà de principi a final. Des de la primera frase els personatges se'ns fan reals i és un plaer acompanyar-los pel periple d'històries i anècdotes que se'ns expliquen. En aquest cas, la narració s'inicia als anys 50 a Vermont on un adolescent Bill, el protagonista, comença a enamorar-se de "persones inadequades".  I a partir d'aquí el seguirem al llarg de tota la seva vida com a "sospitós sexual", ja que el fet de ser bisexual el fa pertànyer a una minoria dins d'una minoria, amb tots els inconvenients que això comporta. 

La novel.la també tracta els temes recurrents en el món d'Irving: l'absència del pare, el teatre i la lluita. I el fet d'acompanyar els personatges durant una gran part de les seves vides ens dóna l'oportunitat de veure les voltes que dona la vida i el final de molts personatges que se'ns han presentat a l'inici.  "Si vius prou temps, Bill... et trobes en un món d'epílegs", li diuen al protagonsita en un moment de la novel.la, segurament la part més trista i difícil de llegir, quan als anys 80 molts dels personatges del llibre es veuen afectats, d'una manera o d'una altra,  per la SIDA.

A mi m'ha atrapat moltissim, és un llibre que tot i les diferències narratives i de context entre el que es narra i les nostres pròpies vides, ens fa rememorar molts episodis viscuts, com la fascinació que a l'adolescència sentim per algunes persones.

Un llibre també molt ben documentat, com s'observa en el fragment de la novel.la que transcorre al madrileny barri de Chueca. 

John Irving va dir, al preguntar-li sobre si era un llibre autobiogràfic, que la història explicada en En una sola persona hagués estat una possible vida seva, perquè es poden amagar molts personatges dins d'una sola persona.

 Molt i molt recomanable!