Si, així em sento. Estic llegint "Las uvas de la ira"a un ritme pèssim. M'està agradant molt, hi estic ben ficada, però avanço molt poc a poc. Per què? perquè estic molt cansada. Cada nit agafo el llibre i a les 5 pàgines (el meu màxim està en 10) m'adormo. I com no m'agrada tenir-vos així us dic que aneu fent, que no m'espereu, que comenteu allò que volgueu perquè em sento fatal de fer-vos esperar. Quan acabi m'hi enganxaré i faré comentaris, entrades, de tot, però ara impossible!
Ho sento!
L'altre dia explicava la Mamamoderna al seu bloc que d'alguna manera el club de lectura l'havia empès a reprendre la lectura. Encara que la majoria dels llibres que ha llegit no són dels que hem proposat, crec que l'objectiu d'aquest espai és sobretot aquest. Llegir i llegir, amb gust, quan podem i si ens ve de gust també ho comentem. L'excusa són les lectures que proposem, que lliguen una mica i van teixint xarxa, d'alguna manera.
ResponEliminaNo tinguis pressa, am las Uvas, llegeix-la amb el temps que calgui, que una novel·la així només es llegeix un cop i cal gaudir-la.
Nosaltres, pel que sé, estem super emocionades d'haver-la llegit, ha sigut un regal que ens has fet, proposant-la.
Si et treu pressió, crec que no hi haurà cap problema per que nosaltres anem comentant-la...Onavis? com ho veus?
Perfecte!
ResponElimina