diumenge, 24 de febrer de 2013

El pilar en què recolzar-se

Un llibre escrit per un home i que, pensava, tractaria bàsicament sobre homes: forts, valents i capaços del que fos per mantenir la família.

Però els valors que es van destacant no són els dels homes. Perquè, poc a poc, la família va prenent forma femenina. 

Un personatge va esdevenint el pilar principal, la força que els ajuda a sostenir-se a empènyer quan es necessari, a calmar-se quan s'ha de fer. La seva llei és sempre: col·laboració i ajuda mútua. Per fer front a les adversitats és necessari estar sempre junts. 

Ella és la mare. Idealitzada, sens dubte, per l'autor. És en el fons més un símbol que un personatge realista. 

Erigida en capitana de la família. Ningú li portarà la contraria, tothom ballarà al seu ritme a mida que la historia avança. 

Al final, en mig del diluvi (si no heu arribat encara, no seguiu llegint, que ara explicaré com acaba!) la maternitat és la que salva la humanitat. 

Com un símbol magnífic, la filla que no ha pogut ser mare del fill que diu al ventre, té els pits plens de llet i alimenta a un home que està a punt de morir de fam. 

Es tracta d'una reedició del mite de la Caritat Romana, del que he parlat en el meu blog. Símbol, des d'època romana, d'amor, entrega i caritat. 

L'esperança està present en cada acte maternal. La maternitat és entrega cap a l'altre, és pensar en els demés abans que en un mateix. 

Són aquestes coses les que salvaran la humanitat. Són, de fet, les que ens fan humans.

4 comentaris:

  1. Molt d'acord. I la mare també és la que intenta que "la família" resti sempre unida, a pesar de les adversitats i les oportunitats de dispersar-se. Perquè si es trenca la família, sovint, ja no ens queda res.
    I el final... a mi em va fer plorar!

    ResponElimina
  2. Gran final, oi? Per mi és un final ple d'esperança. Tu que en penses? Creus que se'n sortiran?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui.... doncs no sé que dir-te...
      Jo sóc una mica pesimista al respecte. Què faran? On aniran? Estan abatuts i ja no els hi queda res (a part de l'esperança, és clar!).

      Elimina
    2. Però jo crec que en aquell moment descobreixen que sí. La solidaritat s'anirà multiplicant i la pluja s'acabarà. :)

      Elimina