diumenge, 3 de febrer de 2013

De "Las uvas de la ira" a "Mi niño no me come"




Vull compartir una anècdota molt graciosa al voltant del nostre llibre.

Els dies que estava llegint "Las uvas de la ira", moltes vegades se m'escapava una llàgrima, o em posava trista. La meva filla sovint estava al meu voltant, jugant, i em preguntava perquè plorava.
- "Perquè hi ha nens que no tenen res per menjar".

Ella em deia que estigués tranquil.la, que quan sopéssim guardaríem una mica de menjar i el posaríem entre les pàgines. 

Ara ja he acabat el llibre i m'estic rellegint "Mi niño no me come",  del Carlos Gonzàlez, ja que començo a introduir nous aliments al petit i m'agrada la manera tranquil.la i sense presses que l'autor proposa. És un llibre escrit amb molt sentit de l'humor i sovint em fa riure a "carcajades". L'altre dia la nena em mira i em diu, tot assenyalant-me la portada:

- "Clar, aquest llibre et fa estar contenta perquè aquests nens sí que tenen coses per menjar!!"


5 comentaris:

  1. Molt bo! D'un llibre on es relata una època de misèria a un on s'explica com les solucions en èpoques d'opulència! La teva filla ho ha pillat ràpid! :)

    ResponElimina
  2. Per cert, ja l'has acabat el de les Uves?

    ResponElimina
  3. I tant, ja me l'he acabat! I, sí, ha estat un bon contrast!

    ResponElimina