Aquest estiu tenim nova lectura al club: Apunts del subsòl, de Fiódor Dostoievski
Una
novel.la curta de l'autor rus, de les considerades dins del grup
"novel.les d'idees", on fa un retrat psicològic a fons del seu
personatge principal, un ex-funcionari que viu aïllat del món i que
diserta sobre la naturalesa humana. També traduïda com a Memòries del subsòl, són apunts del subconsient d'un personatge que
segurament té molt a veure amb el propi autor. Amb una primera part més
filosòfica i una segona més "pràctica" i narrativa.
Però això ja ho anirem veient més endavant....
De
moment, l'important es començar a buscar el llibre (jo ja el tenia per
casa, en una edició de butxaca d'Alianza Editorial) i anar llegint amb
calma. No hi ha pressa! Durant l'estiu aniré penjant informació sobre
l'obra i l'autor i de cara a principis de setembre podem començar a
comentar-lo, si va bé.
Què us sembla? Ens submergim a la Rússia del XIX, a la ciutat de San Petersburg dins la vida d'aquest personatge?
Us
deixo l'advertència preliminar que fa Dostoievski al principi de
l'obra, per anar fent boca i perquè és la millor manera de presentar-la:
"
Tanto el autor de estos Apuntes como los Apuntes mismos son, por
supuesto, ficticios. Ello no quita para que, atendiendo a las
circunstancias en que se ha formado nuestra sociedad, puedan y aun deban
existir en ella personas como el autor de estos Apuntes. Yo he querido
retratar ante el publico con más nítidez de lo habitual un personaje de
nuestro pasado reciente, representativo de la generación que aún
pervive. En este fragmento titulado "Subsuelo", el tal personaje se
presenta a sí mismo, ofrece su visión del mundo y, por así decirlo,
trata de explicar el motivo de su aparición entre nosotros y por qué tal
aparición era inevitable. En el segundo fragmento se ofrecen los
apuntes mismos de este personaje sobre algunos acontecimientos de su
vida"
Ahir li comentava a la meva parella que llegiriem aquest llibre i em va dir, "jo el tinc, a més en català!" i me'l va portar. És un llibret petit petit editat per Biblioteca Pompeu Fabra i Destino, traducció de Raquel Ribó. El cas és que el vaig obrir i, quina sorpresa, resulta que li havia regalat jo! hi havia una didicatòria on el felicitava pel nostre 4 aniversari(ara ja fa molt d'això!!). Estava predestinada a llegir-l'ho! Sembla que comença molt bé aquest història!
ResponEliminaQuina història més curiosa! Sí que comença bé tot plegat!
Eliminaja el tinc! de la biblioteca. Avui mateix començo!
ResponElimina