divendres, 13 de juliol de 2012

Desmunant Dostoievski

Quan vaig cursar l'assignatura optativa de Literatura russa, de la carrera d'Humanitats, un dels llibres de referència sempre citat per la professora era el Curso de literatura rusa, de Vladimir Nabokov. Un llibre que és la recopilació de les classes de literatura russa que va  impartir l'escriptor Nabokov durant els anys 40 en diverses universitats d'Estats Units.
El llibre és un manual que fa un repàs dels grans autors russos i de les seves obres més importants. A més, ho fa aportant grans valoracions personals, fet que fa el llibre molt recomanable, s'estigui o no d'acord amb el que diu.
Es nota, per exemple, que li agrada molt més Tolstoi que Dostoievski, i que considera a Txèchov un dels més grans autors russos.

Vladimir Nabokov

Moltes veus han criticat al llibre perquè diuen que fa una crítica demolidora de Dostoievski, que no el deixa gens de bé. De fet, es carrega punt per punt el llibre de Crim i càstig, des del personatge, la trama i l'ètica subjacent.

Aquí va Nabokov desmuntant Dostoievski:


" La falta de gusto de Dostoyevski, sus monótonos tejemanejes con personas aquejadas de complejos prefreudianos, su manera de refocilarse en las desventuras trágicas de la dignidad humana, todo eso es difícil de admirar".

" Dosotoyevski caracteriza a su gente a través de la situación, a través de cuestiones éticas, de sus reacciones psicológicas, de sus estremecimientos interiores. Una vez que ha descrito el aspecto de un personaje, se acoge al trasnochado procedimiento de no volver a referirse a su aspecto físico concreto en las escenas en que aparece. No es así como trabaja un artista, digamos Tolstoi, que todo el tiempo está viendo mentalmente a su personaje y sabe exactamente qué ademán específico va a emplear en tal o cual momento".

 “Dostoyevski parece haber sido escogido por el hado de las letras rusas para ser el mayor dramaturgo de Rusia pero erró el camino y escribió novelas”.
 
Amb aquestes opinions de Nabokov, la meva intenció no es pas fer-vos passar les ganes de llegir el llibre que tenim entre mans, que és una petita perla. Però penso que és bo tenir aquest document present, ja que té raó en algunes de les coses que diu.

 A mi, personalment, sempre m'ha atret molt el personatge de Dostoievski en sí, que crec que està envoltat de molt misteri (en una próxima entrada parlaré de la seva vida),  però a l'hora de la veritat potser sí que m'han agradat molt més les obres de Tolstoi o Gogol.  Potser Dostoievski és més bon filòsof que escriptor. És el conjunt de la seva obra el que és gran, però costa troba una obra brillant per sí sola. La culpa és, probablement i al meu parer, de que els seus personatges principals són sovint força antipàtics i recargolats, com el del funcionari d'Apunts del subsòl, als quals posa en situacions límit.

Què en penseu, vosaltres?  L'heu començat a llegir?

6 comentaris:

  1. Ostres ja estic a l'espera del següent post!!! Jo he llegit res, tres pàgines i de moment si que trobo, sincerament, que és un personatge un pèl carregat de romanços. A veure com segueix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure que et semblarà... ja ho anirem comentant!

      Elimina
  2. Jo encara estic amb el Dickens!! Encara trigaré a poder-m'hi ficar. Superpost Onavis! Jo ja coneixia aquest llibre del Nabokov per casulitat i recordo que la meva parella va estar llegint als Germans Karamazov i no el va poder acabar, per aquesta sensació que són uns personatges malalts morlament, diriem....tinc ganes de formar-me una opinió pròpia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil.la Anna, no hi ha pressa, ja ho vam dir. Fins al setembre no comentarem el llibre. Jo, ara que tinc temps, vaig preparant algunes entrades i aniré publicant aquelles que no parlen estrictament del llibre, per no fer de spoiler!

      Elimina
    2. Si, tu ves fent ara que pots...així m'entren més ganes d posar-m'hi...i a més sinó d'aquí poc ens quedarem sense directora del llibre em temo...;)

      Elimina
    3. No, dona, no. No abandonaré!!!

      Elimina