dilluns, 9 de juliol de 2012

Nova lectura al club: Apunts del subsòl


Aquest estiu tenim nova lectura al club: Apunts del subsòl, de Fiódor Dostoievski

Una novel.la curta de l'autor rus, de les considerades dins del grup "novel.les d'idees", on fa un retrat psicològic a fons del seu personatge principal, un ex-funcionari que viu aïllat del món i que diserta sobre la naturalesa humana.  També traduïda com a Memòries del subsòl, són apunts del subconsient d'un personatge que segurament té molt a veure amb el propi autor. Amb una primera part més filosòfica i una segona més "pràctica" i narrativa.
Però això ja ho anirem veient més endavant....

De moment, l'important es començar a buscar el llibre (jo ja el tenia per casa, en una edició de butxaca d'Alianza Editorial) i anar llegint amb calma. No hi ha pressa! Durant l'estiu aniré penjant informació sobre l'obra i l'autor i de cara a principis de setembre podem començar a comentar-lo, si va bé.

Què us sembla? Ens submergim a la Rússia del XIX, a la ciutat de San Petersburg dins la vida d'aquest personatge?

Us deixo l'advertència preliminar que fa Dostoievski al principi de l'obra, per anar fent boca i perquè és la millor manera de presentar-la:

" Tanto el autor de estos Apuntes como los Apuntes mismos son, por supuesto, ficticios. Ello no quita para que, atendiendo a las circunstancias en que se ha formado nuestra sociedad, puedan y aun deban existir en ella personas como el autor de estos Apuntes. Yo he querido retratar ante el publico con más nítidez de lo habitual un personaje de nuestro pasado reciente, representativo de la generación que aún pervive. En este fragmento titulado "Subsuelo", el tal personaje se presenta a sí mismo, ofrece su visión del mundo y, por así decirlo, trata de explicar el motivo de su aparición entre nosotros y por qué tal aparición era inevitable. En el segundo fragmento se ofrecen los apuntes mismos de este personaje sobre algunos acontecimientos de su vida"


3 comentaris:

  1. Ahir li comentava a la meva parella que llegiriem aquest llibre i em va dir, "jo el tinc, a més en català!" i me'l va portar. És un llibret petit petit editat per Biblioteca Pompeu Fabra i Destino, traducció de Raquel Ribó. El cas és que el vaig obrir i, quina sorpresa, resulta que li havia regalat jo! hi havia una didicatòria on el felicitava pel nostre 4 aniversari(ara ja fa molt d'això!!). Estava predestinada a llegir-l'ho! Sembla que comença molt bé aquest història!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina història més curiosa! Sí que comença bé tot plegat!

      Elimina
  2. ja el tinc! de la biblioteca. Avui mateix començo!

    ResponElimina