Aquest
llibre és el que em vaig llegir durant el viatge en tren d'anada i
tornada a Barcelona el dia de la II trobada de mares blocaires.
Tots
els llibres de l'Amelie Nothomb són ben curtets, i aquest no és una
excepció. No és el primer de l'autora que em llegeixo d'una sentada.
Me'l vaig llegir en francès, com faig últimament amb aquesta autora, ja
que són històries que enganxen des d'un principi i escrites amb un
llenguatge molt proper, que no fa necessària, per algú amb un nivell
mitjà de l'idioma, la interrupció per mirar al diccionari cada dos per
tres.
Une forme de vie
és un llibre epistolar, amb dos únics protagonistes. El que escriu les
cartes, un soldat destinat a l'Irak, amb un gran excés de pes que ha
guanyat durant el reclutament. A ran de l'intercanvi de cartes,
converteix la seva obesitat, que no para d'augmentar dia a dia, en la
seva mena d'obra d'art, el seu objectiu a la vida, en la seva "forma de
viure".
La
que rep les cartes és ni menys ni més que la pròpia Amelie Nothomb,
convertida en personatge del llibre. Així, ens assabentem de les seves
rutines com a escriptora a través d'un estil que ella mateixa, en
diverses entrevistes, anomena "autobiografia ficticia".
L'intercanvi evoluciona fins un final inesperat que, tot i que obert, tanca força bé el llibre.
No és el millor que m'he llegit de l'autora, però m'ha agradat molt. Mai em defrauda. I això que treu un llibre cada any!
Per si a algú li interessa, en aquesta pàgina hi ha un link al primer capítol, en català, en PDF.
Sabeu que començo a odiar-vos? però què és això de llegir 3 llibres en un mes???? que una no dóna per tant i des de començaments d'any amb prou feines ha llegit quatre cosetes... Això si, per l'estiu tinc reservat "Un buen partido" del Vikram Seth, un armari de més de 900 pàgines que ja vaig intentar llegir l'estiu passat sense èxit (i no per culpa del llibre sino de les meves "estimades" filles).
ResponEliminaQue sapigueu que odi potser no, però enveja sana (i insana) molta!!!!
Je je.... Jo ara estic en plena efervesència d'aprofitar al màxim el temps abans del part!!! Que després vindran molts mesos de sequera lectora, crec.
ResponEliminaI són llibres curtets!! De fet, ja me n'estic acabant un altre!!!
Ja ens diràs què tal "UN buen partido"!
Ostres, si, una mica de ràbia si que fas! jeje....jo encara estic amb les Grans Esperances, que és molt llarg!!
ResponEliminaA l'Amelie la tinc pendent...potser és una bona manera de reenganxar-me amb el francés! Me la apunto! Merci!