divendres, 18 de maig del 2012

Menú degustació

Avui us parlaré del llibre que he acabat fa uns minuts. He pensat que seria interessant per a totes parlar no només del llibre en si, sinó de tot el procés des de l'adquisició a la seva lectura...

Vaig anar un cap de setmana a Barcelona amb la nena, a veure els àvis. Com faig sovint quan estic amb la meva mare, vaig aprofitar per deixar-les soles, a la iaia amb la nèta, i jo em vaig escapar a fer de les meves, això vol dir, entre altres coses, perdrem per una llibreria. Aquella tarda la llibreria triada va ser una de les més recomenables de Barcelona. La llibreria de les dones, la Pròleg, que fa un temps que l'han canviat de lloc. Abans estava prop de la Plaça Sant Jaume, però ara està a Sant Pere Més Alt (el carrer del Palau de la Música). Això era un sort, perquè està molt a prop de casa la meva mare i podria anar-hi caminant. La vaig trobar i vaig començar la meva cerca de llibres sobre maternitat. Tot i que a la llibreria s'hi pot trobar de tot, està especialitzada en literatura de dones i en temes de dones, i per tant tenien tot un prestatge dedicat a maternitat. Que bé! No us dic el que em vaig gastar, però va ser força, perquè jo amb això dels llibres no controlo gens....Entre els llibres que vaig comprar n'hi havia un molt bonic, d'una edició molt cuidada.

Es titula "Libro de las Madres" i és un recull de contes amb el tema de la maternitat com a eix, tots ells acompanyats d'unes il·lustracions precioses. L'edició és a càrrec de la Laura Freixes

Us reprodueixo algunes de les paraules que utilitza l'escriptora per a la introducció del volum...

Cuando me quedé embarazada, esa impresión de destierro, de abandonar el terreno en el que había jugado hasta entonces, esa sensación que en el ámbito laboral me resultaba agridulce, también la tuve (y ahí de dulce no tuvo nada) en otro terreno: la lectura. Las emociones que en mi cuerpo y en mi alma despertó el primer beso venían precedidas de una larga elaboración literaria. Las suscitadas por el embarazo, el parto, el tener entre los brazos por primera vez a mi hija recién nacida…, de todo eso, la literatura no me había dicho nada… Y ese silencio me resultaba escandaloso. Desde entonces me he interesado por rastrear, en la literatura, la figura de la madre.

El llibre el vaig deixar aparcat des de llavors. No ha estat fins la meva tornada de Xile que l'he agafat. He pensat que seria una bona manera de reintroduir-me en el tema maternal. El llibre, com tot aquests reculls temàtics té de tot...jo ho definiria com un menú degustació d'un bon restaurant. Tots ells són relats de qualitat i et dóna la oportunitat de tastar autors dels grans! Hi pots trobar San Agustí, Jean Austen, Emilia Pardo Bazán, Eurípides, i un llarg exètera. Per mi, el més interessant precisament ha estat poder assaborir cert estils i fórmules. Finalment el tema maternal ha estat el de menys, en mig de tanta literatura...ara bé, com tot, hi ha alguns que fins i tot m'he saltat perquè no m'interessaven. Com en tot bon menú, sempre hi ha coses que no et fan el pes. 
Com deia, ha estat fa uns minuts que l'he acabat. Com en altres ocasions, ha estat arran de la malatia de la meva filla. Un cop més, he llegit les darreres pàgines amb la nena estirada sobre meu. Ara, la pobreta, dorm, amb una febrada, que no m'estranya que aquesta tarda anem a fer una visiteta a urgències...

I bé, aquest és l'itinerari d'un llibre qualsevol en mans d'una mare lectora. 

PD: Per cert, em disposso a llegir alguns contes del Poe, si algú més s'anima puc dirigir-ne la lectura...que us sembla? teniu ganes de passar una mica de por o em deixareu sola?

15 comentaris:

  1. Quina bona pinta, el llibre!! I quines ganes d'haver pogut fer jo també una ullada per aquesta prestatgeria de llibres sobre maternitat!!!

    Comparteixo el que diu la Laura Freixes, és cert que no hi ha una idea clara del que és ser mare abans de ser-ho. No es culpa de la literatura,ni molt menys, però és cert que no hi ha gaires llibres que en parlin.

    I sí!! Jo tinc ganes de passar por!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També estic d'acord amb el text que es parla molt poc dels sentiments que rodeixen la maternitat. Penso que en gran part la literatura l'han feta homes o dones sense fills...Ara, potser per molta literatura que hi hagués, seria difícil fer-se a l'idea de tot el que significa la maternitat...

      Elimina
  2. Ostres quina passada de llibre! me l'apunto!!! jo estic encallada amb el meu i només em falta una petita empenta (un altre llibre que em cridi més l'atenció) per deixar-lo abandonat. Em sembla que Poe seria una bona empenta... ;)

    No dono abast amb tantes recomanacions!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abandona'l!! (i digue'ns perquè)Sóc una gran admiradora de tot aquell/a que abandona els llibres a mitges, s'atreveix a deixar-los sense remordiments (no creguis, per a mi tampoc és fàcil...) Si no val la pena, no val la pena...i així amb tot a la vida, oi?..jeje....Petons!

      Elimina
    2. és que em sap greu! me'l van regalar unes amigues i li vaig donant oportunitats, però de moment... Crec que Poe directament el farà fora!

      Per cert, a mi també m'encanta això de remenar llibres amb calma i tampoc tinc mesura amb la despesa... ai!

      Elimina
  3. ai, ai, ai..així que, llegim el Poe? Jo pensava fer-ho fàcil, fer una petita introducció a l'autor i proposar-vos 3 contes, dels més coneguts i després en parlem en alguna altre post...i apa, amb unes setmanetes ja haurem llegit a un dels grans, en un pis-pas. Si?

    ResponElimina
  4. No coneixia aquest títol però me l'apunto perquè té molt bona pinta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que t'agrda i les pintures amb que s'il·lustra cada conte em va fer pensar en tu i el teu bloc d'art maternal...

      Elimina