dimecres, 23 de maig de 2012

"Contes macabres"

Sóc l'Onavis i entro per parlar-vos de l'edició de l'obra de Poe il.lustrada per Benjamin Lacombe, que és la que m'estic llegint.
Abans de res, dir que es tracta per  a mi d'un llibre-joia, d'aquests en que t'has de rentar les mans abans de començar a llegir i cuidar amb el màxim respecte. (I guardar ben lluny dels petits, de moment).

Benjamin Lacombe (París-Francia, 1982) es un mestre de la il.lustració infantil, i ha publicat obres com  Los Amantes Mariposa, Genealogía de una Bruja, Cuentos Silenciosos,  Melodía en la ciudad, El herbario de las hadas, i els recents Blancaneus i Contes Macabres, en els que il.lustra excel.lentment el clàssic dels germans Grimm  i els contes de Poe. 

En principi, són llibres destinats a un públic infantil (més aviat juvenil, diria jo), però són llibres amb els textos complerts i amb una edició que no fa pensar que estigui dedicada només a aquest tipus de públic, sinó a tothom. La traducció al castellà és de Julio Cortázar i al catala de Pau-Joan Hernàndez

Els Contes macabres contenen  vuit relats de Poe: Berenice, El gat negre, L'illa de la fada, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, El retrat oval, Morella i Ligeia. Després dels contes el llibre inclou el text que Charles Baudelaire li va dedicar a Poe, fent-ne una mena de perfil biogràfic. I també un apartat per notes i una biografia dels autors. És molt complert.

I què dir sobre les il.lustracions? Doncs que ens submergeixen en un món melancòlic i oníric, perfecte per retratar els personatges malaltissos que sovint protagonitzen els contes de Poe. Unes il.lustracions que recorden també el món hipnòtic i expressionista de les pel.lícules de Tim Burton.

Aquest és el comentari que l'autor va fer sobre les il.lustracions per l'obra de Poe:

"Tenía miedo de estropear el aspecto fantástico. Por eso no he dibujado explícitamente todo lo que de fantástico hay en los cuentos, sino que he recreado un ambiente, siempre de forma sugerente: he dibujado sombras, manos detrás de una puerta, etc., y he dejado que trabaje la imaginación del lector; no he querido ofrecer yo una imagen explícita, pues la imagen de cada lector será diferente".


I aquí un tast de les il.lustracions:

Morella

Berenice

Ligeia


El gat negre

La caiguda de la Casa Usher

Berenice

 .

5 comentaris:

  1. Està molt bé el que diu l'il·lustrador...aquesta és la por de il·lustrar un relat, suposo, treure al lector la capacitat d'imaginar i això en un conte com els d'en Poe, on tot es suggereix, on precisament el que et demana és fer volar la imaginació, encara és més perillós...Dit això, crec que són unes il·lustracions precioses, gràcies per presentar-nos-ho! M'ha encantat l'entrada. Quina sort de tenir aquest llibre!

    ResponElimina
  2. ooooooooh quina preciositat de llibre!!!!! molt bo el post i si, suposo que en llibres com aquest i amb autors com Poe, un bon il·lustrador ha de saber trobar l'atmosfera del conte i representar-la, deixant que la imaginació dels lectors faci la resta. Enveja sana!

    ResponElimina
  3. M'alegro que us agradin les imatges!!
    És cert, socint és un perill mostrar-ho tot al lector. Per això crec que Lacombe encerta molt, ja que les seves il.lustracions suggereixen més que no pas ensenyen!

    ResponElimina
  4. Au, ja el tinc! He trobat una edició de Quaderns Crema de la traducció de Carles Riba, "Narracions extraordinàries". Hi havia una edicio de Galaxia Gutenberg, la marca xula de Círculo de Lectores, preciosa, però només tenien el segon volum i no contenia cap dels contes que va proposar l'Anna. M'ha cridat l'atenció perque la traducció era de... Cortázar! I a més les il·lustracions eren del pintor Joan Pere Viladecans. Llàstima que no tenien el primer volum :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Carles Riba també és ben conegut! Segur que estarà molt bé! A mi les edicions de Cuaderns Crema també m'agraden...de fet, em sona que per casa m'ha mare hi ha aquesta versió del Poe que comentes...

      Elimina