Pensava que jo ja era una nena gran!
Mai he sigut gaire poruga. No em costa estar sola a casa i no tinc cap problema per tornar a casa per la nit tota sola. Confeso que pensava que això del Poe estaria una mica passat de moda, que serien contes que en el seu moment haurien fet por però que nosaltres ho mirariem amb una mica de distància. I resulta que, de nou, s'ha confirmat que no es poden tenir prejudicis.
Nenes, jo estic passant por i aquesta nit estic sola a casa amb la nena i no penso obrir el meu exemplar de contes. Ho deixo per demà que estaré acompanyada. Queda dit.
(la imatge la he tret del següent enllaç: http://dondeleenlasmaestras.blogspot.com.es/2009/12/cuentos-de-miedo-por-que.html)
Ara ja estic segura del tot! És el proper conte que em compro :-)
ResponEliminaJo el llegeixo sempre de dia i de moment no m'ha agafat molta por, però suposo que sola a casa i de nit...
ResponEliminaHi ha una gran diferència entre llegir per la nit o durant el dia...cal provar de fer-ho a la nit!! Tot és diferent....;)
ResponElimina