Llegint "La col.laboradora"

Aquest cop entro per parlar d’un llibre que, tot i les meves expectatives, no m’ha agradat gens! Així que més que una recomanació, es tracta d’una des-recomanació (no sé so existeix la paraula). Bé, també hi ha la possibilitat que algú em faci veure nous punts de vista que jo no he sabut trobar i el llibre m’acabi agradant, mai se sap!

La col.laboradora és la segona novel.la de l’Empar Moliner. Jo l’he seguit força en els seus articles i també m’he llegit els seus llibres anteriors. Els contes de T’estimo si he begut i No hi ha terceres persones em van agradar molt, i també el recull d’articles de Desitja guardar els canvis?, però llegir aquesta autora en format novel·la se m’ha fet molt cansat.

No sóc devota de l’Empar Moliner, però sí que em cau bé, em fa riure la seva visió de la societat actual i comparteixo moltes de les  opinions que exposa als articles i tertúlies de ràdio.

Però el llibre crec que no s’aguanta per enlloc.

De bon principi , ni la història ni el personatge protagonista em van interessar. Es tracta d’una “negra” que treballa escrivint biografies de personatges intranscendents per una editorial. Quan fa el retrat d’aquests personatges (consellers, periodistes, escriptors...) es pot intuir que es refereix a persones del món polític i televisiu actual, de les que en fa una caricatura.

Sense l’interès per la historia ni la veu principal, l´únic ganxo per mi ha estat la forma d’escriure, un monòleg on barreja descripcions amb pensaments, anant d’un tema a un altre. Les reflexions que de tant en tant fa la protagonista tenen certa gràcia, ja que aquesta té força punts en comú amb l’autora i hi ha moments, en els que crítica costums o maneres d’actuar, que sembla que estigui llegint un article seu més que un llibre de ficció.

Està molt ben explicat, per exemple, el retrat que fa del cel i l’infern del món de les drogues. I també el canvi que suposa a la vida d’una dona el tenir un fill, les noves coses en les que ens fixem i donem importància a partir d’aleshores.

Però res més. Un llibre molt buit.

Ni ta sols la pretesa sorpresa final, on per fi descobrim a qui es dirigeix amb els seus monòlegs la protagonista durant tot el llibre, em va sorprendre el més mínim, a part que no té cap rellevància per la història.

Així que res, un llibre per passar pàgina i valorar molt més les lectures que ens submergeixen en històries trepidants que ens emocionen.