Llegint "El somriure de les dones"

Aquests dies he estat llegint aquest llibre, que és un dels que em van regalar per Sant Jordi.

No el coneixia ni en sabia res abans de que fes cap a les meves mans, i vaig començar a llegir-lo sense saber ben bé quin tipus d’història em trobaria. També està bé, de tant en tant,  llegir d’aquesta manera, a cegues. Ni tan sols vaig llegir-me el text de la contraportada abans d’iniciar la lectura.

I ràpidament em va atrapar. El llibre explica a dos veus la història de la propietària d’un petit restaurant de Paris i la d’un escriptor que ha escrit una novel·la que a ella li canvia la vida, ja que sembla talment que parli d'ella.

Cada capítol l’explica un dels dos personatges, de manera alterna, i és bastant trepidant perquè tot el que s'explica  succeeix en unes poques setmanes. No és un llibre de misteri, però sí que hi ha certa pressa per part del lector per saber com serà el desenllaç final.

El personatge d’Aurélie Brédin, la noia,  està molt ben definit. Sovint recorda a l’Amélie Poulain, tant pels seus gustos com per la manera de reaccionar davant de les situacions.

 En canvi, el personatge de l’escriptor no em convenç tant, em resulta poc versemblant i desdibuixat. Els seus pensaments i actuacions són il·lògiques en algunes ocasions i no el veig gens sincer.

En resum, un llibre que, sense arribar a ser extraordinari, resulta captivador i entretingut. Ben escrit i amb una història que no decep. Jo l’he devorat amb tres dies!