Com una mare com cal tinc uns dies de boixos. Ara mateix acabo d'arribar de l'escola de l'Ariadna on he ajudat a preparar la festeta de final de semestre. D'aquí una hora he de tornar-hi. En aquesta estona he d'estendre la roba i arreglar una mica l'habitació (com a mínim fer el llit, no?) i abans de res, voldria fer la darrera entrada d'Antígona. Curteta, amb algunes prguntes per generar una mica de discussió o de diàleg. Així quedarà tancat aquesta primera lectura.
En primer lloc voldria fer una crítica. Una cosa que potser no m'ha agradat gaire. En un moment de l'obra apareix Tirèsies i tot plegat fa un gir. El que fins llavors havia estat una cosa de persones ens adonem que no, que en realitat són els deus que mouen els fils, els qui decideixen com acabarà la cosa. Perquè per molt que Creont canvii d'opinió, ja està decidit com acabarà Antígona. El que en principi ens pensàvem que seria una qüestió de voluntats és tant sols un joc dels deus. Som titelles per a ells. El maleit destí grec. No hi ha res a fer i no m'agrada. Prefereixo, en aquest sentit, la filosofia "cristiana" de que cadascú llaura el seu destí i que els nostres actes tenen molt a veure amb la sort que tenim.
Que en penseu vosaltres?
I per acabar, la pregunta clau, la que tothom es fa en llegir l'obra...
Cal obeir lleis injustes? La nostra família va per davant dels deures cívics? Defensaríem els nostres fills, els nostres germans, en qualsevol cas?
Suposo que aquest és el gran tema que proposa Sófocles. Vosaltres quina opinió teniu?
(Un altre dubte existencial...tindré temps de penjar la roba, endreçar l'habitació i arribar de nou a l'escola? crec que no...jeje)
Llestos! Entre l'entrada d'ahir i la d'ara he comentat tot el que volia de l'obra...espero les vostres reflexions!! (també sobre la d'ahir, és clar)
Apa, i que no se m'oblidi...BON NADAL MAMES LECTORES!!!!
Què, ens hi posem o no??
ResponEliminaSobre el que dius del destí, penso bastant com tú. Tot i això, he de reconèixer que en alguns personatges de la literatura i el cinema (com per exemple alguns superhèrois), m'agrada, com a espectadora, veure com tot està decidit prèviament, com per molt que ells intentin ser diferents, el seu desenllaç està marcat, per bé o per mal.
Sobre el segon tema, sens dubte penso que Antígona fa molt bé. No s'han d'obeir les lleis sempre, i menys les injustes!
Seguim parlant.
Si, no? ;)
ResponEliminaDemà m'hi poso, que torno a casa...
Ai, ja sóc a casa...que bé. Bé doncs, al tema! Ostres, Onavis, doncs jo no puc amb aquest destí que no pots controlar...de fet tot el que no puc controlar em posa bastant nerviosa! jeje...
ResponEliminaAmb això de les lleis, totalment d'acord amb tu, tot i que entenc que la reflexió no és tant fàcil...tota societat ha de ser regulada amb uns codis que tothom ha de complir. Un dels problemes, al meu entendre, és que en teoria aquestes lleis les fan els pobles i no els dirigents, però en moltes ocasions això no és així i el resultat són lleis injustes que cal desobeir...sóc una gran defensora de la desobediència civil! ;)Ara, s'ha de ser molt valent! i jo crec que no ho sóc gaire...sóc més d'Isemene, segurament...
Encara que estic amb Antígona, jo també sóc una Isemene en potència, què hi farem.
ResponEliminaCrec que sobre aquest tema del destí hi té molt a veure que la concepció del teatre grec no té a veure amb la nostra idea del teatre on els personatges poden actuar per ells mateixos i l'espectador pot ser sorprès. El teatre grec, pel que he llegit, era més similar a una representació ritual religiosa, cosa que explica la gran importància dels deus i el destí. És més comparable a veure una representació de la Passió o els Pastorets on l'espectador ja sap quin ha de ser el final i quedaria decebut per no dir emprenyat si li canviessin.
Abans que res perdoneu la desconnexió d'aquests dies: amb es nenes a casa no he pogut estar massa per res. Em sento una mala mama lectora :(
ResponEliminaPel que fa al destí estic més mab l'Anna que amb l'Onavis, no m'agrada que les coses estiguin ja definides, també m'agrada tenir el control (maleït control!). Si us agrada aquest tema us recomano una pel·lícula, un pel extranya, però que a mi m'agrada molt: The eternal sunshine of the spotless mind (aquí es va traduir com Olvídate de mi, i el que heu d'oblidar d'entrada és que hi surt en Jim Carrey, crec que és la única pel·lícula on no fa d'ell).
I pel que fa a les lleis, aquí una tercera Isemene... no soc massa valenta tampoc. I crec que el tema és complexe com diu l'Anna, que el problema ve per les lleis injustes, molts cops imposades o anacròniques. Estic amb Antígona en aquesta desobediència, i de fet crec que el poble hauria de ser capaç de canviar les lleis, que s'hauria d'escoltar més la veu popular.
Em miro les altres entrades!
Jo també reconec que sóc una Isemene.
ResponEliminaClar que tampoc m'he trobat mai en una situació similar a la de l'obra...
També penso que, en general, la nostra societat està acostumada a no qüestionar massa les lleis, anem tragant sempre, i potser seria bó una mica d'esperit de rebel.lió. Però és complicat, perquè costa molt canviar les coses.
Mirashka, la peli que dius està molt bé! I tens raó, el Jim Carrey és soportable en aquesta!
Si, costa canviar les coses. Aquesta darrer any hi ha hagut un cert esperit de revolta, però els poders són els poders, i sembla que són totalment inamovibles. A Grècia eren els Déus, ara són els poders econòmics: en tot cas les lleis no tenen en compte els interessos del poble.
ResponEliminaOstres, que xulo despretar-se i trobar tantes mares lectores...;)
ResponEliminaEn principi en una democràcia les lleis injustes les hauria de poder canviar el poble, però que en queda de democràcia en aquesta cosa que tenim? Anar a votar cada 4 anys i ja en tenim prou? Per sort, com diu la Mirashka la gent comença a plantejar-se les coses. Però és díficil anar massa enllà. Fins quin punt ens arrisquem? Tots som una mica Isemene...Parlant de Grècia, crec q tenen la democràcia a l'ADN ...segur que se'n sortiran. Confio molt en ells! Jeje...
Per cert, un comentari totalment superficial, però m'encanta el nom d'Isemene! A més sona una mica basc, aquí molts noms de noia acaben en E.
M'apunto la del Jim Carrey...de fet jo tampoc l'aguanto però ja he vist una altra seva q em va agradar molt...ara no recordo el nom...
Si que sona una mica a nom basc, si! ai, a mi m'agrada el nom d'Antígona, el trobo fort. Tenia una companya de classe durant la carrera que se'n deia i un professor graciosillo sempre li deia Antagònica...
ResponEliminaBé, pel que fa als canvis en les lleis, com dius Anna és molt complicat i realment de democràcia n'hi ha ben poca, perque anar a votar cada 4 anys per mi no és un sistema vàlid, s'hauria de poder penalitzar a aquells que ho fan malament i ara com ara dóna la sensació que qui mana pot sortir impune de tot. Resultat: cada cop estem mes lluny dels nostres governants i aquesta sensació de que a mi no em representen, de que van ben bé a la seva.
Com funcionava a Grècia la democràcia en el seu origen?
Vaja, per ser una obra amb segles d'història ens està fent parlar molt del present, eh!
Sí, crec que la obra ens sembla tant propera, oi? Està escrita de manera tant contemporània...sembla mentida!
ResponEliminaLa democràcia a Grècia, en primer lloc...era una democràcia on només hi participaven els homes no estrangers, per tant era molt restringida...
Dins d'aquest grup, doncs era molt igualitària, els càrrecs (també els dels tribunals) eren triats per sorteig i l'òrgan de decisió era l'assemblea on participaven tots. El problema, sí és que se'n pot dir així, era que qui dominava l'assemblea era aquell que tenia més capacitat de parlar, de convèncer, etc...però en tot cas a mi em sembla legitim. Un altre cosa era que es donava una petita quantitat de diners per assistir-hi, així es garantia que tothom assistís, no només la gent rica....
També és veritat que el sistema assembleari, que a mi em sembla molt vàlid, requereix una societat petita i també molt bona educació...la gent a d'aprendre a comunicar-se a decidir...hauríem de estar molt més ben preparats, també per prendre les nostres pròpies decisions i no deixar-nos guiar per demagogs...
Hola noies,
ResponEliminaPrimer vull dir que el llibre m'ha agradat molt. He gaudit molt amb la manera que tenen els personatges d'expressar-se i mai m'hagués pensat que un llibre així pogués enganxar tant... ara vull més!
Aquí teniu una altra Isemene. Avui en dia valorem molt més la vida dels vius i no pas la vida dels morts, així que no crec que ningú es posés en primera fila com ho va fer l'Antígona d'aquesta manera, només per defensar la justícia . Avui en dia sino hi ha calés pel mig no hi ha rebel·lió possible.
Mirashka, la peli que recomanes a mi em va fascinar i des de llavors em miro al Jim Carrey amb uns altres ulls.
MamaModerna! M'encanta que t'hagis animat...i, per cert, has respost a la pregunta més important de totes en un club de lectores...us ha agradat el llibre? heu disfrutat amb la lectura? Crec que totes hauríem de respondre!
ResponEliminaBé, conclusió, som una colla de Isémenes...un personatge també molt digne, que s'atreveix a parlar de les seves pors sense vergonya.
Per acabar la meva part, volia dir-vos que he après molt i m'ha agradat moltíssim dirigir aquesta lectura.
Ha estat un plaer iniciar aquesta singladura...Ara, hem de pensar com continuar-la i que pren el relleu...
Si, m'ha agradat molt moltíssim. Ja us vaig dir que jo començava amb por i al final m'ha encantat. Si Anna, som unes Isemenes i com dius és molt digne reconèixer les pròpies pors i limitacions! ole per nosaltres!
ResponEliminaMama moderna has dit una cosa que a mi em va frapar també: que tinguessin tant en compte el temps que passarien entre els morts, que Antígona digui que ho té en compte per actuar com actua. Em va sorpendre.
Anna has sigut una conductora fantàstica, es nota que domines el tema i has posat el llistó adalt de tot. A veure qui és la valenta que pren el relleu ara... ;)
Ah, veig que "Olvídate de mi" també us va agradar a les que l'heu vist! jo li tinc molt de carinyo, per mi és una història d'amor preciosa!
A mi també em va agradar llegir l'obra, de la que m'havien parlat a l'institut però que ja no recordava gaire.
ResponEliminaI penso com vosaltres, és molt actual.
Avui en dia les societats ens hem adormilat molt i tots som molt Isemenes. I això que tal i com estan les coses, hi hauria molts arguments per rebel.lar-se.
Sobre lo dels morts, és cert que avui és com un tema que s'obvia molt, no donem gens d'importància a la mort (ja no els vetllem a casa, aviat intentem oblidar-los...) i crec que això és un gran retrocés.
Com si fos un tabu, la mort.
Per tant, estic d'acord amb el que dieu que ara ningú s'hi jugaria la vida pels morts. Que trist, no?
Potser sí que recordar als morts, donar-los una mort digne, és una manera d'homenatjar-nos també a nosaltres mateixos. Caldria recuperar certes coses...
ResponEliminaPer prendre el relleu no cal ser gaire valenta...amb una Isemene qualsevol n'hi ha prou ;)...la lectura era una mica el meu tema i ho he enfocat per aquí...he recuperat algunes coses que feia temps que em rondaven pel cap i m'ha servit per aprendre'n d'altres...
La propera lectura s'adaptarà a cadascú i als interessos de la conductora, és clar. Podem fer el que vulguem...per això és el nostre espai!
Vinga, vinga, 'nem-hi pensant poc a poc en aquestes coses...
Noies, jo continuaré sent mama lectora però des de la banqueta, és a dir, si decidiu un llibre i el trobo a Londres o coincideix amb un viatge a Catalunya i me'l puc comprar, doncs llavors m'uniré encantada a aquella lectura.
EliminaJo ara estic llegint Tokio Blues, però entenc que no és una lectura gaire ràpida i també entenc que el Haruki Murakami no entra bé a tothom. By the way, a mi m'està encantant i ja tinc ganes de devorar les 800 pàgines del 1Q84.
És un gust això de llegir, oi?
A mi no em faria res probar-lo... en Murakami vull dir... també podríem fer una llista de llibres que ens ve de gust llegir i compartir.
ResponEliminaSi mama moderna, la veritat és que és un gustàs!!!
He escrit una entradeta nova, per veure si ens decidim! Us sembla bé?
ResponEliminaperfecte!
ResponElimina