dimecres, 14 de desembre de 2011

Des de la ignorància

Reconec que no he llegit gaires clàssics grecs, i quan l'Anna va proposar Antígona em vaig espantar una mica, però també vaig pensar que seria un repte i la manera de conèixe'ls (amb més criteri que als 14 o 15 anys). Acabo de començar (si, vaig endarrerida) i ahir al llit vaig triplicar el temps que dedicava a la lectura en els darrers mesos! I això que només he llegit els prolegòmens i m'he quedat al començament de l'obra! em sembla apassionant!!!! Aquesta nit no llegiré (sopar de nadal de la feina) però ja estic esperant a demà per agafar el llibre! Gràcies Anna per la poposta!

P.D. potser el propòsit d'anar penjant posts no era aquest, però no m'he pogut aguantar!

5 comentaris:

  1. Aquest era el pròposit precisament. Anar comentant les nostres impressions, crec. Que bé que t'agradi. M'ha posat molt contenta aquest post...

    ResponElimina
  2. La veritat és que jo també sento una emoció molt intensa quan començo a llegir un llibre d'aquesta "embargadura". Tants anys d'història a les nostres mans!!

    Jo el que vaig fer va ser rellegir l'"Edip, rei" abans de començar amb Antígona, aprofitant que el tenia al mateix volum i que no el recordava gaire.
    I allí ja s'intueix que res de bó espera als infortunats fills d'aquest....

    ResponElimina
  3. Ostres, que xulo llegir abans Edip Rei...et faràs una experta en la pobra família!

    ResponElimina
  4. Bé, vaig llegir només el final.. de la resta me n'enerecordava bastant!

    ResponElimina
  5. Jo ara porto uns dies sense llegir, aquest desembre el tinc molt enfeinat, a veure si tinc una mica de temps que no m'arriba ni per comentar als blogs.

    ResponElimina