Tots els ciutadans atenencs eren capaços d'entendre sense problemes les obres que es representaven en el seu teatre. Malauradament no passa el mateix avui en dia amb les obres gregues. Estan reservades, a vegades, a gent que tingui un alt nivell lingüístic, que hagi llegit molt i conegui molt bé la llengua. Crec que en part és problema de les traduccions que s'encaparren en fer servir un llenguatge molt "elevat" quan possiblement haurien de traduir amb una llengua molt més corrent...Però bé, aquesta és la meva humil opinió, i reconec que jo en sé poc de grec i que potser estic equivocada...l'entrada la feia per proposar un qüestió abans del pont, l'edició utilitzada!
Jo tinc una joia a casa, potser per això he triat l'obra...a principis de segle diversos "savis" catalans van posar en marxa l'edició de clàssics en la nostra llengua en l'anomenada col·lecció Bernat Metge. Fa un temps van fer una reedició d'algunes obres a un preu reduït i les venien al quiosc! Jo vaig poder aconseguir-ne algunes, entre les quals hi ha Antígona traduïda pel Carles Riba. La veritat és que he començat a fullejar-la i és un gust llegir un català tan bo...ja en queden pocs d'aquest...tot i que, és clar, de nou trobo que té una mica la pega que comentava abans, és un català molt literari i potser una mica allunyat del carrer..
I vosaltres? Ja heu triat l'edició?
ai, noia, jo no l'he trobat a la biblio del barri i de moment tinc una super cutre de casa els sogres de l'any de la picó que no m'agrada gens(recordeu 100 volums de Biblioteca RTVE de coloraines?, pues eso), tot i que el meu marit diu que no em preocupi que té el mateix final a totes... jeje. Intentaré solucionar-ho.
ResponEliminaDoncs jo l'altre dia vaig estar mirant per casa i resulta que sí que tinc l'obra, de quan ens la van fer llegir a l'institut.
ResponEliminaÉs en castellà, de l'editorial Edaf i traducció de Luis Alberto de Cuenca. De fet, és un recull de tragèdies del Sófocles, no només hi ha Antígona.
No sé que n'opines, d'aquesta traducció.
De totes maneres miraré a la biblioteca a veure què hi ha.
Dona, doncs una mica de raó sí que en té...;)
ResponEliminaOnavis, no la conec aquesta editorial, però si te la van fer comprar a l'Institut potser és una bona garantia de que serà entenedora i potser fins i tot té una bona introducció!
ResponEliminaJo encara no tinc el llibre :( si avui plego aviat m'acostaré a comprar-lo... Pel que fa a la col·lecció Bernat Metge, el diari ARA en regalava una a una escola per cada nou subsciptor, de manera que aquest triava l'escola o institut on volia que anés a parar.
ResponEliminaOstres, alguna cosa em va arribar des de la llunyania...;) Trobo que és una molt bona iniciativa.
ResponEliminaSupós que vols dir en català. En castellà les traduccions de Gredos estan molt be. Rodríguez Adrados és boníssim, el millor traductor de literatura helenistica.
ResponEliminaNo tinc tan clar que la gent no llegeixi literatura grega per les traduccions. Crec que malauradament s'estimen mes llegir crepúsculos i premis Planeta.
Jo vaig tenir un parell d'anys d'autèntica obsessió amb Grècia quan vaig començar la carrera. Després ja no, malgrat que encara, de tant en tant li faig una ullada als llibres.
M'encanta l'article històric de com portam als nostres fills!! jo som de les que els porta carregat tot lo dia.
Hola Lula! Subscric totalment això de Gredos (tapa dura color blau fosc, fàcils de reconèixer) normalment són un plaer aquestes traduccions...
ResponEliminaQue bé que t'agradi això de carregar..;)
Que doncs, ex-obsessiva de grècia, t'apuntes a Antígona?
jajaja jo Antígona ja l'he llegida! vaig estudiar dos anys a una escola de teatre i va ser la gran obra de final de curs. Buf, terror, quasi me la savia de memòria! jajaja i mai mes vaig voler fer teatre, va ser després d'una obra d'en Ionesco, que vaig quedar traumatizada i MAI MES. Crec que per cupa d'ell ara tinc por escènica jajaja true story!!
ResponEliminaAntígona us agradarà molt, hi ha missatges molt clars per entendre la democràcia ateniense, explica molt bé la seva consolidació. Ara que ho pens, crec que en aquest dies l'hauria de llegir tothom!!!
Bé, noies, amb el paràgraf final de la Lula suposo que us hauran entrat ganes d'anar corrents a començar-la...com a mínim a mi sí...
ResponEliminaEncara que l'hagis llegida, ja saps, sempre són benvinguts els comentaris, suggerències i demés!
Bé, els atenesos ho entenien tot perfectament... excepte les parts corals, que són volgudament difícils, obscures i opaques. I entenien perfectament Sòfocles i Eurípides; que entenguessin sense problemes Èsquil discrepo: fins i tot Aristòfanes en fa befa dient que fa servir paraules que només entén ell. :)
ResponEliminaHola Dani! Merci per l'aportació! Que interessant! Perquè creus que els autors tràgics volien que les parts corals fossin volgudament difícils? En altres paraules, quina era la funció dels cor a l'obra?
ResponEliminaI ja que hi som...per tu, quina seria una bona traducció d'Antígona?
El cor representa la societat atenesa, però expressa idees i conceptes però no de manera fluïda i intel·ligible, com si volgués assemblar-se a les respostes oraculars. A més, sovint intervé en estat de commoció pel que està visquent, o per sospitar el pitjor (Èdip Rei). A mi m'encanta la traducció del Joan Castellanos (ed. La Magrana).
ResponEliminaMerci! Que interessant. M'apunto la edició de La Magrana.
ResponEliminaMira, és l'edició que tinc jo!
ResponEliminaQuina sort! Ja ens diràs que tal!
ResponEliminaDe moment n'estic encantada!
ResponEliminaAl final sí que serà veritat que és molt important aconseguir una bona traducció...
ResponElimina