Voldria que us fixéssiu en una de les intervencions del cor. És a l'inici de l'obra. Diu Carles Riba que el començament d'aquest cant és un dels més bells de la lírica occidental. El cor ens allunya de la història per un moment i d'aquesta manera ens recorda que la que tenim a les mans no és una historia qualsevol. Passem de l'anècdota a la categoria. La història d'Antígona és també la història de la humanitat. Perquè...
Són moltes les meravelles del món, però de totes la més sorprenent és l'home...
 |
| Burkina. Yann Arthus-Bertrand |
Heu arribat a aquest cant? Que us sembla?
La meva edició no és gaire comentada i en una traducció al castellà de l'any de la picó (jo tenia una anyet, amb això ho dic tot) però m'ha cridat l'atenció aquest tros perquè el que diu, de fet, és la gran meravella de la nostra espècie, el que ha fet que ara siguem on som, per bé i per mal.
ResponEliminaAquest fragment, a mi personalment, m'ha fet pensar en les grans guerres mundials:
"Referente a la sabia inventiva, ha logrado conocimientos técnicos más allá de lo esperable y a veces los encamina hacia el mal, otras veces hacia el bien...
Seguim llegint.
A mi m'impressiona troba aquest cant en mig de la història...i com està estructurat et porta perfectament fins arribar al final,on dirà el que vol: que ha vegades els homes fan les coses malament...com es veurà.
ResponEliminaTu ho has dit, pot ser tant actual tot el que s'hi diu...
Seguim.
Ei!
ResponEliminaHe estat fora uns dies, pensava aprofitar una mica per llegir però res...
Però aviat us agafo!
Segur que ha valgut la pena la sortida! Tu tranqui, Antígona sempre serà allà!
ResponEliminaPetons.
buaaaaaaaaaa jo vaig moooooooolt endarrerida!!!!! tamb´hem sigut fora i no he pogut tocar ni una pàgina! però em poso el dia encara que no dormi en una setmana!!!! ;)
ResponEliminaJaja, no dona no, que s'ha de llegir ben desperta! Tu tranqui, ni la obra, ni el post es mouran d'aquí...
ResponElimina