Una d'en Dickens

Finalment m'he decidit, estic llegint Grans Esperances d'en Dickens! 

Tenia ganes d'acabar d'arrodonir la imatge de la societat anglesa del XIX, després de llegir a l'Austen (tot i que ella va viure una mica abans que en Dickens). He de dir que de moment, tot i que els temes i l'entorn és diferent en un principi, no sé ben bé perquè, em recorda molt a l'Austen! Potser el punt irònic que hi ha darrera de les descripcions dels personatges...

El protagonista és en Pip, un nen amb una vida força desgraciada, però tinc esperança, com el títol, de que la vida li millori una miqueta! 

També m'agrada llegir una novel·la on es parla de la infància, a veure si trobo temes per la meva historia de la materintat...

No proposo de dirigir la lectura perquè no tinc gens de temps! (Estem en mig d'una mudança, a final de mes marxem de casa! ai, quins nervis!) 

Però he pensat deixar-ho dit aquí, per si algú s'anima a fer-me companyia o, qui sap, a dirigir-la una mica...

Sinó, quan l'acabi us diré que m'ha semblat, per si voleu llegir-la també.

Els contes d'en Poe.

En aquest post parlaré una mica de les impressions que m'han suggerit els tres contes que vaig proposar llegir.

El primer, l'enfonsament (o la caiguda) de la casa Usher fou un els relats preferits de l'autor. És un dels més complexes i complets (hi ha poemes fets del pròpi autor, un llenguatge voluntariament carregat i barroc, etc). Com en totes les obres de Poe s'han fet un munt d'estudis psicològics de l'obra. Segons he pogut llegir es tracta d'una al·legoria sobre la malaltia i la mort. També he llegit que és un dels més autobiogràfics.

Personalment trobo que, tot i aquest llenguatge difícil o potser precisament per això, acabes transportada a un espai angoixós, fosc i tètric. L'altre dia passava per una tenda d'aquestes on venen gatgets per a "gòtics", amb calaberes, nines amb cares lànguides, samarretes amb dibuixos amb sang ,etc. i vaig pensar que això era Poe i que bona part d'aquest admiració cap a la mort ha arribat fins el segle XXI de la mà d'aquest poeta i escriptor. Aquest conte n'és un bon exemple.

En segon lloc, els crims del carrer Morgue, m'ha encantat. És la primera història de detectius de la història de la literatura! després de saber-ho, no us fa il·lusió haver-ho llegit? S'inaugurava així un dels gèneres més prolífics i que més han donat de si de tota la història de la literatura i del món audiovisual en general! També és la primera història del tipus "habitació tancada" on es proposa un repte al lector: resoldre un enigma aparentment impossible, en un àmbit molt concret i delimitat. El protagonista, Monsier Auguste Dupin, és -com haureu pogut comprovar- un antecedent directe del gran Sherlock! Té un amic de l'ànima, és un home analític i molt especial...En Poe el va fer protagonista de dos altres contes, "El Misteri de Marie Roget" i "La carta robada".

Finalment parlaré del darrer, el Barril de Amontillado. Aquest el vaig triar perquè sembla que era el preferit del Cortázar i he de confessar que ho vaig passar malament, fins i tot m'atreviria a dir que va ferir la meva sensibilitat. Sembla, però, que és perfecte a nivell formal i una gran història de suspens. Us reproduiré unes paraules de la wikipedia sobre el text: En cuanto a la musicalidad, una faceta de los relatos de Poe que no se ha estudiado suficientemente, debe destacarse la gran habilidad con que delineaba el escritor las curvas de interés dramático, la atenuación, el tempo llano, el crescendo, hasta la culminación y el clímax; en el caso que nos ocupa, más bien una vía muerta. 

Diuen que és un dels últims contes d'en Poe i que la maduresa de l'autor s'hi pot veure reflectida. En ell s'hi veu un Poe cansat de la vida i molest amb com li ha anat tot fins al sarcasme, podríem dir...perquè en el conte hi ha lloc, fins i tot, per l'humor (negre, és clar).

Per altra banda, i de manera general, volia cridar l'atenció sobre un fet dels relata que m'ha sorprès, les relacions intimes que s'estableixen en tots ells amb els homes. És curiós el valor de l'amistat masculina que es donava en aquells moments. 

Vosaltres que en penseu? Heu llegit algun altre relat?

Bé doncs, teniu el cap de setmana per pensar una mica en aquests contes, si ho voleu. Espero que gaudiu molt de l'estiu que ja s'ha instal·lat totalment entre nosaltres! Jo i la meva mini família marxem a passar uns dies a la platja, a Donostia. 

(Com veieu, hi ha enllaços en els noms dels contes. Duen tots ells a les entrades que hi ha fetes a wikipedia. Crec que són molt complertes i que hi podeu fer un cop d'ull s'hi voleu aprofundir en el tema)

Un àpat amb en Poe.

Com algunes de vosaltres sabreu, a casa tenim costum, quan estem en alguna de les nostres lectures comunitàries, de fer un soparet temàtic, relacionat amb el llibre. 

Amb el Poe la cosa s'ha complicat. 

He fet una recerca per Internet i he descobert coses molt interessants. Per exemple, que l'escriptor Mark Twain va escriure sobre la cuina americana. Sembla que en un viatge que va fer a Europa enyorava tant el menjar del seu país que va decidir posar per escrit el que més li agradava. Entre els plats en citava un de Baltimore...un filet d'ànec! Així de passada he descobert que a la ciutat del Poe tenen ànecs i se'ls mengen. 

Aquest llibre del Twain m'ha fet pensar que entre nosaltres només s'ha estès un tipus de menjar americà (hamburgueses, fast food) però que a l'època d'en Poe i, potser encara a molts llocs d'Estats Units, hi deu haver un menjar tant ric i complert com a qualsevol altre lloc. 

Bé, tota aquest digressió, per concloure que no podrem fer un sopar típic de Baltimore, perquè no sé pas on trobar un filet d'ànec, ni res que s'hi assembli. Així que avui l'Ibai ha decidit unilateralment que trucarem a un restaurant de menjar americà que porten menjar a casa. I d'aquesta manera tant poc ortodoxa farem el nostre homenatge a Poe. 

Per cert, com porteu la lectura? Jo ja fa dies que vaig acabar els contes...que us sembla si començo a escriure alguna cosa pel final d'aquesta setmana? 

Poe fa por

Pensava que jo ja era una nena gran!  

Mai he sigut gaire poruga. No em costa estar sola a casa i no tinc cap problema per tornar a casa per la nit tota sola. Confeso que pensava que això del Poe estaria una mica passat de moda, que serien contes que en el seu moment haurien fet por però que nosaltres ho mirariem amb una mica de distància. I resulta que, de nou, s'ha confirmat que no es poden tenir prejudicis. 

Nenes, jo estic passant por i aquesta nit estic sola a casa amb la nena i no penso obrir el meu exemplar de contes. Ho deixo per demà que estaré acompanyada. Queda dit.

(la imatge la he tret del següent enllaç:  http://dondeleenlasmaestras.blogspot.com.es/2009/12/cuentos-de-miedo-por-que.html)

"Contes macabres"

Sóc l'Onavis i entro per parlar-vos de l'edició de l'obra de Poe il.lustrada per Benjamin Lacombe, que és la que m'estic llegint.

Abans de res, dir que es tracta per  a mi d'un llibre-joia, d'aquests en que t'has de rentar les mans abans de començar a llegir i cuidar amb el màxim respecte. (I guardar ben lluny dels petits, de moment).

Benjamin Lacombe (París-Francia, 1982) es un mestre de la il.lustració infantil, i ha publicat obres com  Los Amantes Mariposa, Genealogía de una Bruja, Cuentos Silenciosos,  Melodía en la ciudad, El herbario de las hadas, i els recents Blancaneus i Contes Macabres, en els que il.lustra excel.lentment el clàssic dels germans Grimm  i els contes de Poe. 

En principi, són llibres destinats a un públic infantil (més aviat juvenil, diria jo), però són llibres amb els textos complerts i amb una edició que no fa pensar que estigui dedicada només a aquest tipus de públic, sinó a tothom. La traducció al castellà és de Julio Cortázar i al catala de Pau-Joan Hernàndez

Els Contes macabres contenen  vuit relats de Poe: Berenice, El gat negre, L'illa de la fada, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, El retrat oval, Morella i Ligeia. Després dels contes el llibre inclou el text que Charles Baudelaire li va dedicar a Poe, fent-ne una mena de perfil biogràfic. I també un apartat per notes i una biografia dels autors. És molt complert.

I què dir sobre les il.lustracions? Doncs que ens submergeixen en un món melancòlic i oníric, perfecte per retratar els personatges malaltissos que sovint protagonitzen els contes de Poe. Unes il.lustracions que recorden també el món hipnòtic i expressionista de les pel.lícules de Tim Burton.

Aquest és el comentari que l'autor va fer sobre les il.lustracions per l'obra de Poe:

"Tenía miedo de estropear el aspecto fantástico. Por eso no he dibujado explícitamente todo lo que de fantástico hay en los cuentos, sino que he recreado un ambiente, siempre de forma sugerente: he dibujado sombras, manos detrás de una puerta, etc., y he dejado que trabaje la imaginación del lector; no he querido ofrecer yo una imagen explícita, pues la imagen de cada lector será diferente".

I aquí un tast de les il.lustracions:

Morella

Berenice

Ligeia

El gat negre

La caiguda de la Casa Usher

Berenice

 .

Ve't-ho aquí Poe.

Baltimore des de fa un temps s'ha convertit en una espècie de ciutat mítica per a mi. Allà es desenvolupa una de les històries de ficció més interessants de les creades al s. XXI, la sèrie The Wire. Baltimore, una ciutat gris i secundària, un d'aquells llocs on aparentment no hi passa mai res, és també la ciutat del nostre protagonista, d'un dels escriptors més importants de la història de la literatura, Edgar Allan Poe. 

Segons diu el Joan Perucho a la introducció de la edició de Planeta, el señor Poe era un home estrany. Potser hi va tenir a veure la pèrdua precoç de la seva mare, en tot cas, sembla que la necesitat angoixosa d'afecte i protecció maternal va determinar la seva vida afectiva i, d'alguna manera, els seus escrits, on hi ha una carència abosulta de cap referència sensual o afectiva en las relacions amoroses dels seus personatges. 

Ell és un autor especialitzat en històries de terror i misteri. Sembla que una de les grans innovacions dels seus textos fou unir dues formes de terror literari anterior, aparentment antagòniques: el germànic (irreal, suggerent) i el britànic (macabre i sanginari).  Però més enllà del genere, Poe és el gran autor dels contes. Un especialista en el relat curt. De fet, el meu interés a vingut arran de llegir uns contes de Txèkhov, l'altre gran especialsta. Diuen que són els més grans escriptors de contes de la història i que els seus estils són oposats, així que tenia curiositat per esbrinar en que són tant diferents. De moment, la temàtica ja no hi té res a veure...

Ara us presento la meva proposta de relats. Seràn tres dels més coneguts...

El primer que no podia faltar és "Els crims de la rue Morgue". El que per a mi és el més conegut. 

El segon és el primer que apareix en el meu recull. Es titula "El Hundimiento de la Casa Usher", també molt conegut.

El tercer es titula "El barril de amontillado". L'he triat perquè sembla que era el preferit del Cortàzar i tinc molta curiositat de saber perquè. 

Sobre les edicions no en sé gaire cosa. Jo llegiré l'edició que tinc a casa, de Planeta, amb una introducció molt maca, com he comentat, de Joan Perucho. També he sentit que el Cortázar va traduir alguns contes i suposo que hi deu haver alguna edició...segur que serà una traducció preciosa. Qui pugui, sempre hi ha l'opció de llegir la versió anglesa. La versió orignial sempre és millor! Segur que per internet podeu trobar aquests relats i a la biblioteca també, és clar.

Que us sembla si d'aquí un parell de setmanetes en parlem? i com sempre, si algú vol fer alguna entradeta-comentari o el que sigui, benvingut sigui!! 

Apa, bona nit i no passeu massa por, que només és literatura, diuen.

Menú degustació

Avui us parlaré del llibre que he acabat fa uns minuts. He pensat que seria interessant per a totes parlar no només del llibre en si, sinó de tot el procés des de l'adquisició a la seva lectura...

Vaig anar un cap de setmana a Barcelona amb la nena, a veure els àvis. Com faig sovint quan estic amb la meva mare, vaig aprofitar per deixar-les soles, a la iaia amb la nèta, i jo em vaig escapar a fer de les meves, això vol dir, entre altres coses, perdrem per una llibreria. Aquella tarda la llibreria triada va ser una de les més recomenables de Barcelona. La llibreria de les dones, la Pròleg, que fa un temps que l'han canviat de lloc. Abans estava prop de la Plaça Sant Jaume, però ara està a Sant Pere Més Alt (el carrer del Palau de la Música). Això era un sort, perquè està molt a prop de casa la meva mare i podria anar-hi caminant. La vaig trobar i vaig començar la meva cerca de llibres sobre maternitat. Tot i que a la llibreria s'hi pot trobar de tot, està especialitzada en literatura de dones i en temes de dones, i per tant tenien tot un prestatge dedicat a maternitat. Que bé! No us dic el que em vaig gastar, però va ser força, perquè jo amb això dels llibres no controlo gens....Entre els llibres que vaig comprar n'hi havia un molt bonic, d'una edició molt cuidada.

Es titula "Libro de las Madres" i és un recull de contes amb el tema de la maternitat com a eix, tots ells acompanyats d'unes il·lustracions precioses. L'edició és a càrrec de la Laura Freixes. 

Us reprodueixo algunes de les paraules que utilitza l'escriptora per a la introducció del volum...

Cuando me quedé embarazada, esa impresión de destierro, de abandonar el terreno en el que había jugado hasta entonces, esa sensación que en el ámbito laboral me resultaba agridulce, también la tuve (y ahí de dulce no tuvo nada) en otro terreno: la lectura. Las emociones que en mi cuerpo y en mi alma despertó el primer beso venían precedidas de una larga elaboración literaria. Las suscitadas por el embarazo, el parto, el tener entre los brazos por primera vez a mi hija recién nacida…, de todo eso, la literatura no me había dicho nada… Y ese silencio me resultaba escandaloso. Desde entonces me he interesado por rastrear, en la literatura, la figura de la madre.

El llibre el vaig deixar aparcat des de llavors. No ha estat fins la meva tornada de Xile que l'he agafat. He pensat que seria una bona manera de reintroduir-me en el tema maternal. El llibre, com tot aquests reculls temàtics té de tot...jo ho definiria com un menú degustació d'un bon restaurant. Tots ells són relats de qualitat i et dóna la oportunitat de tastar autors dels grans! Hi pots trobar San Agustí, Jean Austen, Emilia Pardo Bazán, Eurípides, i un llarg exètera. Per mi, el més interessant precisament ha estat poder assaborir cert estils i fórmules. Finalment el tema maternal ha estat el de menys, en mig de tanta literatura...ara bé, com tot, hi ha alguns que fins i tot m'he saltat perquè no m'interessaven. Com en tot bon menú, sempre hi ha coses que no et fan el pes. 

Com deia, ha estat fa uns minuts que l'he acabat. Com en altres ocasions, ha estat arran de la malatia de la meva filla. Un cop més, he llegit les darreres pàgines amb la nena estirada sobre meu. Ara, la pobreta, dorm, amb una febrada, que no m'estranya que aquesta tarda anem a fer una visiteta a urgències...

I bé, aquest és l'itinerari d'un llibre qualsevol en mans d'una mare lectora. 

PD: Per cert, em disposso a llegir alguns contes del Poe, si algú més s'anima puc dirigir-ne la lectura...que us sembla? teniu ganes de passar una mica de por o em deixareu sola?