dissabte, 15 de desembre de 2012

John Steinbeck




John Steinbeck és un escriptor estatunidenc que va guanyar el Premi Nobel l'any 1962 (darrerament no baixem del nivell Nobel...). En l'escrit esgrimit per l'Acadèmia sueca en donar-li el premi deia: "pels seus escrits realistes i imaginatius, combinats de tal manera que incorporen un humor simpàtic i una percepció social entusiasta".

No se si la situacio social que ens explica Steinbeck a "Las uvas de la ira" és com per ser massa entusiasta o per incorporar-hi molt d'humor, però aquesta és la meva proposta per la propera lectura del club. Per què? doncs perquè aquest període de l'història dels Estats Units sempre l'he trobat apassionant. Com, acabats de sortir d'una guerra, quan semblava que la població seguia un ritme de creixement i desenvolupament altíssim, la cobdícia d'alguns va fer que tot petés i es desencadenés la Gran Depressió (us sona?). I com se'n van tornar a sortir, com van recuperar-se econòmica i sobretot socialment. Potser d'aquí ve l'entusiasme d'Steinbeck.

Per què he trigat tant a començar aquesta entrada? per què abans de proposar la propera lectura volia acabar "Los vagabundos de la cosecha". Aquest recull d'articles van ser la base de "Las uvas de la ira". L'Anna me'l va recomenar quan vaig parlar en un post de les fotos de la Dorothea Lange i el meu marit me'l va regalar no fa gaire. Us el recomano com a preludi. És un llibre curtet i, si ja tenia ganes de Steinbeck abans de començar, després de llegir-lo me n'han vingut moltes més.

A "Los vagabundos de la cosecha", Steinbeck ens parla de la situacio dels temporers a Califòrnia. Ens explica quina és la seva situació després d'arribar des de la Dust Bowl (els estats del mig oest americà en els que, a més de la depressió econòmica, una sequera prolongada havia acabat amb les collites, i unes grans ventades s'havien acabat emportant la terra literalment). Explica com viuen (malviuen) les famílies de temporers, com l'equilibri precari en el que es troben fa que qualsevol imprevist els aboqui a la mes absoluta misèria (us sona?). I finalment fa una cosa que m'ha deixat ben parada: proposa solucions! Això és nou per mi! Algú que no només s'adona i denuncia la desgràcia, sino que a més busca maneres per erradicar-la.

Steinbeck descriu molt bé la situacio. Hi ha una ànima de periodista en el que fa. Però alhora va més enllà de la mera descripció. I es nota sobretot quan parla dels temporers i diu que el pitjor no és que han perdut les seves terres, sino que han perdut la seva dignitat. La dignitat com a persones. Allò que fa que s'aixequin cada dia amb ganes de canviar la situació, de millorar la vida de les seves famílies. I busca maneres de retornar-los-la: la recuperació d'aquesta dignitat com a via de recuperació econòmica.

"... Un hombre al que llevan de un lado para otro como si fuera una bestia, rodeado de guardias armados, hambriento y obligado a vivir entre la suciedad, pierde su dignidad, pierde el lugar que legítimamente le corresponde en la sociedad y, por consiguiente, su ética social."

Així doncs, si us ve de gust, dono el tret de sortida a la lectura de "Las uvas de la ira". Espero que ens agradi. Jo, si més no, li tinc moltes ganes.

5 comentaris:

  1. Una proposa realment interessant! Intentaré seguir-la. Però... quins terminis hi ha?

    ResponElimina
  2. Oeoeoeoe! (com diria l'Ariadna...) Fantàstic Mirashka gràcies per la proposta i per dirigir-la! Estic molt contenta. Crec que és super interessant llegir coses sobre la Gran Depressió, en els moments en que vivim. A banda, és un dels bons! Jo Los Vagabundos de la Cosecha el vaig llegir fa temps. M'ha agradat tornar a pensar-hi. Les fotos que l'il·lustren són emocionants.

    Sobre terminis, com diu l'Elisa...suposo que ens donarem temps, no? Perquè el és una novelota ben llarga! que us sembla?

    ResponElimina
  3. Jo també m'hi afegiré!
    Però potser fins després de Nadal no me la podré començar. Durant les festes, amb els nanos per casa tot el dia, tot just m'hi podré posar.
    Al nostre ritme, no?

    ResponElimina
  4. Si us sembla deixem tot gener? i si no sempre podem anar-ho deixant i quan volguem comencem a comentar. Jo estic amb un altre llibre de l'altre club de lectura (el de la biblioteca) i vaig de bòlit! Noies, que som mames i no tenim tot el temps del món!

    Anna si, que bo és "Los vagabundos de la cosecha". De fet amb un parell de companyes de feina estem pensant a organitzar els seminaris d'una assignatura que donem al voltant d'aquest llibre i parlar de migracions, malalties infeccioses, mortalitat infantil...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla molt bé els terminis. Que guai això que comentes dels seminaris! M'han entrat ganes de rellegir-me'l.

      Elimina