dilluns, 19 de novembre del 2012

Mar de fons

És el mar latent; sembla que no hi ha onades, però el vent ve d'enfora hi deixa restes, petjades sota l'horitzó. No és una mar visible però s'intueix que coses ferotges passen sota la calma. 



Les novel·les sempre tenen mars de fons. Coses que no es diuen, explicacions que van més enllà de les paraules llegides. 

Moltes vegades, coneixent la biografia de l'autor/a podem endevinar algun d'aquests arguments sottovoce

Ja vaig comentar en algun dels posts prèvis a la lectura que aquesta novel·la havia estat dolorosa per la Pearl S. Buck. De fet, sembla que durant un temps va pensar en desfer-se'n i no publicar-la. Per sort s'ho va repensar. Diuen que algunes parts eren massa autobiogràfiques. Podriem especular sobre quines eren.

Sembla que el seu primer matrimoni no va ser feliç. També sé que la seva primera filla patia algun tipus de disminució psíquica severa. Per altra banda, com he dit en alguna ocasió, fou una defensora dels drets de les dones i entre diverses de les seves lluites hi havia la defensa de la anticoncepció i la voluntat que només neixesin nens volguts per les mares. 

Amb aquestes poques pincellades ja podem intuir alguns aspectes de la novel·la que poden haver estat construits, en part, gràcies a material molt íntim i profund de la vida de l'autora. La infelicitat matrimonial, qui sap si una possible infidelitat, qui sap si parts de la relació amb la filla cega, es basaven llunyanament en les sentiments que ella mateixa havia tingut. 

Després també podem pensar que l'avortament descrit, de manera molt velada, fos una denúncia de la situació en que es trobaven algunes dones que havien de avortar en mig del camp xinès.

L'altre tema que és tractat d'una manera molt llunyana, és l'irrupció del comunisme al camp xinès. Apareix l'argument al final de la novel·la i que en cap moment se'n parla de manera directa. Tot i així, crec és molt interessant la lectura que en fa Pearl, des del punt de vista d'un historiador. 

Quan Pearl S. Buck va pulicar la novel·la (l'any 1933) la República Comunista no s'havia encara format. Haurien de passar encara més de 10 anys. Tot i així els comunistes tenien una presència importantíssima en el país. En els anys en que transcorre la novel·la estaven en plena guerra civil (el govern oficial contra els grups comunistes), després patirien una guerra contra el Japó i finalment, després d'una última guerra civil (entre els anys 1945-1949) s'acabaria instaurant el règim comunista i fundant l'anomenada República Popular Xinesa. 

Tot i els abusos evidents que es van dur a terme els anys posteriors a la instauració del règim comunista (i que probablement encara es duent a terme) em sembla que en els moments en que fou escrita la novel·la el comunisme devia significar una bafarada d'aire fresc per una població amb uns nivells de marginació i pobresa molt importants. No només això, el comunisme aportà, en un món on la desigualtat era mil·lenaria, la sensació de que les coses podien ser diferents. Mai s'ha de subestimar l'esperança-

Els personatges de la novel·la però, no es senten protagonistes ni pertíceps de res. De fet, no sembla que tingun massa clar qui són els comunistes. Radicals, gent que vol posar el món al inreves o delinqüents. Només un d'ells està ben al tanto.

Tot i que el que he llegit sobre Pearl S. Buck ha estat que no li va agradar gaire la instauració del comunisme a la Xina, jo tinc la sensació que Pearl parla del petit comunista de la novel·la amb simpatia i molta empatia, o potser això és el que vull veure...vosaltres que en penseu?

Bé, amb aquests mars de fons de la novel·la dono per acabada la meva part de la feina! Espero que us hagi agradat la lectura i si alguna encara no l'ha fet, encara hi és a temps. Els posts seran aquí per quan els necessiteu!

5 comentaris:

  1. Penso que amb el llibre no s'endevina gaire la posició de l'autora sobre el comunisme. Ho descriu però no fa cap judici de valor. Però no s'hi veu pas en contra, tampoc.

    Una altra cosa que m'ha fet pensar al llegir el títol del post és que el llibre anticipa molt la tragedia. Encara que s'expliquin moments plàcids (i de mar en calma) al principi, ja s'endevina que alguna cosa dolenta està a punt de passar. Jo recordo estar-lo llegint i pensant "ai, ai, ai... que això no acabarà bé!"! Fa patir molt en aquest sentit!

    Un gran llibre!
    Anna, vas encertar de ple proposant-lo!

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb l'Onavis, jo també estava patint perque veia a venir que no acabaria bé la cosa. No se, potser és com descriu les situacions, fins i tot quan són calmades, que deixa entreveure que tot es torçarà.

    Quan vas proposar el llibre si que em vaig quedar amb això de que el trobava massa personal. Si, segurament moltes de les situacions reflectien en certa manera la seva vida o els seus sentiments. I pel que fa al comunisme, a mi em va agradar molt com ho explica. Era com aprendre com va començar el moviment a la Xina, com realment les zones rurals estaven molt desfavorides i com desconeixien tot el que passava al seu voltant, el seu món era el que els envoltava, no hi havia res a entendre més enllà. Jo crec que la Pearl Buck justifica una mica què fa el fill petit perque no sap ben bé què es fa, segueix el moviment per amor i et diuen que de tots és l'únic que mor plorant. No se, és la imatge que em va donar, tot i que jo tampoc hi veig una crítica contra el moviment, explica els fets i tracta de justificar la decisió del fill, però no fa un alegat aticomunisme ni te'ls presenta com uns bàrbars ni res semblant.

    Un llibre fantàstic de debò!

    ResponElimina
  3. Potser sí que també hi ha mar de fons a la pròpia novel·la, on es veu que en un moment o altre passaran desgràcies.

    Després de llegir-vos trobo que teniu raó. No pren partit i en general té una capacitat increïble al llarg de tota la novel·la per no prendre partit per quasi res. És lloable aquesta actitud perquè deixa al lector tota la llibertat per entendre-ho. És una de les escriptores més honestes que he trobat, en aquest sentit.

    Pel tema del comunisme, com a tu, m'ha agradat molt veure com es vivien aquelles moments tant interessants en el si de les comunitats camperoles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és molt honesta. Descriu els fets i no hi pren partit.

      Aquest matí pensava en l'efecte que va tenir en aquesta societat la política tan bèstia de control de la natalitat que es va fer més tard. Una societat en la que els fills (nois...) eren una benedicció haver de limitar tant el seu nombre... buff, el que debia costar. No m'ho havia plantejat mai com le comunitats camperoles debien acollir aquestes mesures i com els debia afectar

      Elimina
    2. És veritat. Als dos llibres que he llegit de l'autora el tema dels fills és l'eix de la vida de la família. El canvi devia ser molt hevy.
      Com que m'ha entrat curiositat he buscat des de quan s'aplica la política del fill únic i he vist que és des de 1970. Així doncs, encara faltaven molts anys quan es va publicar la novel·la. Sigui quan sigui, la llei és tremenda...són molt durs aquests comunistes xinesos, la veritat. :P

      Elimina