A llarg de tot el llibre ens adonem que no hi ha noms propis. La mare és anomenada Mare, el Fill, el Cosí, la Dona del cosí i així tots els personatges.
He llegit diverses teories per intentar explicar la falta de noms. Alguns diuen que és una manera de categoritzar els personatges, fer-los universals. Altres que és la fórmula que té l'autora de marcar distàncies.
Doncs bé, resulta que la resposta és molt més senzilla. La vaig descobrir l'altre dia per casualitat.
El meu home va arribar l'altre dia a casa amb un regalet per a mi. El llibre Grandes pechos, amplias caderas, de l'últim premi Nobel (ja en vaig parlar fa poc!).
A la introducció vaig llegir aquesta petita frase, parlant sobre l'ús dels noms propis a la Xina camperola.
"Entre familiares, los nombres propios se emplean mucho menos que los términos que designan relaciones (Primera Hermana, Hermano Menor, Viejo Tres)"
Així que resulta que el que va fer Pearl S. Buck fou escriure un text tal i com l'hauria escrit un escriptor xinès, acostumat a parlar de la gent propera sense utilitzar noms propis, sinó Mare, Pare, Fill, etc.
De pas, aquesta explicació ens dóna peu a pensar en la profunditat amb què l'autora coneixia la realitat xinesa.
Misteri resolt!
Doncs penso que ho explica molt bé!
ResponEliminaEl llibre ens transporta molt en aquell moment i això ha de ser perquè l'autora el coneixia molt bé, clar!
I és curiós això de que no es diguin pel nom. Però maco també.
A mi també em va resultar curiós i alhora ho vaig trobar preciós que es diguessin així. Si, es nota que la Pearl Buck no només va "estar" a la Xina, sino que hi va viure molt de temps, entenent viure com integrar-s'hi (dins del que un es pot integrar en una societat tan diferent). realment es nota que la coneix molt bé.
ResponEliminaMolte bé Anna, ens has resolt del tot el misteri!
En realitat és com una maner d'apropar-los, oi?
ResponEliminaDe fet, pensant-hi nosaltres també ho fem, però amb menys parents. Jo a la meva mare li dic mama i a la meva àvia iaia, en canvi a les tietes els hi dic pel nom. El meu home si que els hi diu oncle o tieta. I abans a les cases es deia "el pare", la mare, oi? jo no ho he viscut però si que ho he vist altres cases.
Vosaltres a quants parents els hi dieu pel terme de relació?
Jo als pares i a les tietes (dues viuen a casa mons pares). I quan vivien als avis.
ResponEliminaUna cosa que us volia comentar i ara hi he pensat. Deiem que si, que li perdonem tot a la mare, però jo hi ha una cosa que em va sobtar i que em va deixar amb mal cos. És quan està amb el recaptador però no pel fet, sino per com descuida els fills. A mi això és el que em costa de perdonar. Sobretot amb la filla que es veu tan indefensa.
No recordo exactament quin moment dius. Amb els seus fills hi ha moltes coses que fa que em fan mossegar-me el llavi i patir. La seva filla no la tracta bé des del principi (i al final menys). La pobre nena allà queixant-se i la mare fent com veure que no la sent. Tampoc tracta bé al seu fill gran massa bé, oi? i té favoritismes clars,també. Definitivament no és una mare perfecta. No sé, però penso que tanta misèria, tant d'esgotament per treballar i el fet de sentir-se abandonada i trista...no ho comparteixo però entenc que es pugui arribar a segons quines actituds.
EliminaSi, si, en certa manera arribes a entendre les seves actituds, però aquesta no. No se, em costa pensar que perdi el cap d'aquesta manera, ella que és responsable en tota la resta, no?
EliminaM'ha agradat molt trobar aquest bloc de lectura. Felicitats!
ResponEliminaGràcies Elisa! Si tens ganes de llegir algun llibre amb nosaltres o comentar sobre algún que haguem llegit, ja saps, no t'estiguis de res!!:)))
EliminaGràcies, Anna, per l'oferiment. Segur que en alguna lectura m'hi enganxaré. De petita havia llegit 'Vent de l'Est, vent de l'Oest', de P. S. Buck i encara recordo com em va agradar. L'escriptora que escriu sobre la cultura xinesa que també m'ha captivat és Amy Tan, molt recomanable!
EliminaRecords i Felicitats de nou!
Gràcies Elisa i com diu l'Anna si t'hi vols afegir benvinguda!!!
ResponEliminaPer cert noies m'està rondant una idea per una nova lectura...
Gràcies de nou!
EliminaMmm...volem noms...;)
EliminaSteinbeck
Eliminam'agrada, sí! estic disposada a qualsevol lectura seva...
EliminaEl meu marit em va regalar de sorpresa "Los vagabundos de la cosecha" (de vegades fa que recordi perque em vaig casar amb ell... ;)) i vaig pensar que podríem llegir "Las uvas de la ira". Què us sembla? I si en tenieu alguna altra en ment deixar-la en reserva per una altra ocasió
EliminaOstres, finalment has vist Los vagabundos de la cosecha? Quines fotos oi? quina època. Jo tinc pendent las Uvas de la Ira. Si t'animes a dirigir-la jo m'apunto segur. Sóc una fan dels escriptors americans en general i d'aquesta època sobretot!
EliminaPer cert, encara tinc pendent un post més del llibre! No us desconnecteu encara de la Madre!
EliminaEi!!
ResponEliminaSí, sí!!
Jo també m'apunto a Las uvas de la Ira!!