Ja fa algun temps vaig fer una entrada al meu bloc on parlava de les 4 dones que havien guanyat el Premi Nobel de Literatura essent mares. Entre totes elles n'hi havia una que em va cridar especialment l'atenció. S'anomenava Pearl S. Buck. Com explicava a la seva minibiografia, havia viscut gran part de la seva vida a la Xina i tenia un coneixement profund d'aquell territori. Per altra banda, era sorprenent l'interés que havia tingut sempre per l'infància. La seva primera filla havia nascut amb algun tipus de disminució física important. Tot i aquestes dificultats va decidir adoptar fins a 7 nens més. Una marassa, vaja.
No em sonava gens el nom i vaig decidir investigar quines novel·les havia escrit. La gran sorpresa va ser trobar, entre els més de 80 títols de la llista, un que formava part de la biografia de la meva família. Viento del Este, Viento del Oeste. Aquest havia estat el llibre de capçalera de la meva besàvia, ni més ni menys. Segons diuen a casa, el llegia cada any. Recordo com fa temps la meva mare també se'l va llegir en molt pocs dies.
Com comprendreu, aquest estiu no he tingut alternativa que llegir-lo. I és molt maco, s'explica molt bé la vida de la dona a Xina i parla molt, com podeu sospitar, del tema de la maternitat. M'ha fet molta ilusió trobar-lo a casa i llegir-lo, en una edició antiga, potser la mateixa que havia llegit la meva besàvia, qui sap.
Ara estic una mica ficant-me en la literatura de Pearl S. Buck i fa poc he llegit un altre llibre d'ella que encara m'ha agradat més. La madre, sobre la vida d'una camperola xinesa. És increïble com aconsegueix que vegis el món a partir del seus ulls, que pateixis amb els seus patiments i que entenguis els seus neguits.
Us la recomano, perquè és bona i perquè crec que s'ha de recuperar la seva lectura. Una dona que va guanyar el Premi Nobel l'any 1938 i que en el seu moment va ser una escriptora de Best Sellers. Posteriorment ha estat oblidada, em temo que perquè la seva literatura és 100% femenina.
Doncs millor, oi?
A la meva classe va ser lectura obligatòria crec que a primer de BUP.. i acabo de descobrir ara que Pearl S. era nom de dona!! Fa molta ràbia això, i em passa sovint.. sobretot amb noms d'investigadors/es...
ResponEliminaPS he tret el cap per aquí també, veig que sou colla! :)
i tant que passa!
EliminaHola somiatruites! ;)
EliminaEra lectura obligatòria i no van dir en cap moment que era una dona, que fort! I que, et va agradar?
Per cert, ja que ets per aquí, com veus estem entretingudes...si vols et deixem lloc.
No la coneixia fins que en vas parlar al teu bloc. Té molt bona pinta.
ResponElimina80 llibres escrits?? I sent mare de 7 nens??
Després diran!
És flipant, oi? Crec que és una dona que cal tenir en compte.
Eliminame l'apunto. Escolta i si en fem la propera lectura?
ResponEliminaSi voleu podem fer-ne la lectura! Clar que sí! Podem fer d'un que ja hagi llegit i el dirigeixo una mica o sinó de l'altre que tinc pendent, la Buena Tierra, que és una altra de les destacades. Jo crec que són amens i ràpids de llegir.
EliminaM'hi apunto!! I tant! La que vulguis, Anna!
ResponEliminaFem el de La madre? Adverteixo que es una mica dramón, però m'agradaria molt compartir aquesta lectura amb vosaltres! Us animeu?
ResponEliminade cap!!!! :)
EliminaSíiii!!!
EliminaOk, doncs deixeu-me uns dies per pensar un post d'inauguració de lectura! (em fa ilu aquesta!). Per cert, Onavis, tampoc ser si encara tens pensat algun post de clausura del nostre amic Dosto ;)...m'espero tant com calgui i de nou, ens prendrem el nostre temps.
ResponEliminaNo, no... Jo ja ho donava per acabat!
EliminaOk!
Elimina