diumenge, 25 de març del 2012

Llegint "Maletes perdudes"


"La majoria de persones necessiten trobar un espai per arrelar-se. Pot ser un replec solitari del mapa o bé el nucli colèric de la ciutat més trepanada. Pot ser on tothom quedi a prop o bé on tothom quedi lluny, però sempre els cal un lloc al món per sentir-se vius. N'hi ha d'altres, en canvi, que són incapaços d'estar-se quiets i la seva llar a caba sent aquest moviment mateix, la fuga constant i quotidiana sense un destí fix".

Sóc l'Onavis, que m'estreno per primer cop aquí! Aquesta setmana he hagut de viatjar molt en tren i he aprofitat per llegir-me el llibre del Jordi Puntí "Maletes perdudes". M'ha agradat moltíssim i per això aprofito aquest bloc per a recomanar-lo!
És una novel.la d'aquelles que un cop comences ja té vida pròpia i on els personatges surten de les pàgines i te'ls imagines com a persones de carn i ossos. Un llibre dels que esperava amb candeletes per continuar llegint cada cop que l'havia d'interrompre. Sí, un d'aquells que quan s'acaba et fa sentir buit i del qual en recordes durant molt de temps (espero) les vivències i els protagonistes.
El llibre narra la història de quatre Cristòfols (el Christoff, el Christopher, el Christophe i el Cristòfol), quatre germans fills del mateix pare, transportista d'un camió de mudances per Europa, que es coneixen quan ja són grans i que intenten, entre tots, recompondre la figura del seu pare. Qui era? Perquè els va anar abandonant un rere l'altre? Perquè no va ser capaç de viure mai en família?
Així doncs el llibre és una història coral, explicada a quatre veus ( i més hi tot) en la que hi ha un munt d'històries i personatges secundaris que per sí sols donarien per moltes més novel.les!
També m'ha agradat molt la manera de retratar un personatge que hi és per absència durant tot el llibre: el pare, el Gabriel Delacruz. Com s'aproximen al seu personatge, ja sigui a través dels objectes que ha deixat enrere o de les persones que l'han conegut.
El llibre és una road movie, un llibre de personatges, una novel.la de detectius a estones, una història d'amor constantment interrompuda.... en fí, una gran novel.la! No us la perdeu si podeu!!

Junt amb "L'home de la maleta", de Ramon Solsona, (amb el que comparteix força coses a més del títol: uns origens desconeguts, una infantesa a l'hospici, la recerca dels pares...) és un dels grans llibres que m'he llegit aquests últims mesos.
I vosaltres, què heu llegit després d'Orgull i prejudici? Recomanacions interessants?
I què teniu ganes de llegir? Comencem un nou llibre al club? Va, fem propostes!!

5 comentaris:

  1. Molt bé això de recomanar un llibre! Crec que ho haureim de fer més sovint...jo ara estic llegint coses d'història i d'antropologia del lloc on estic, així que no puc recomanar-ne cap...
    Ara, ja vaig fer la meva proposta de llegir Dickens, aprofintant que es l'any Dickens i que ens podria donar una altra prespectiva de l'Anglaterra de l'Austen. Per altra banda, al nostre clbub familiar, quan tornem, ens toca llegir contes del Poe, que són de misteri i molt bons! D'aquí uns messos potser me'n puc ocupar jo d'aquestes lectures. Ara, que deies de dur-ne tu una, perquè no en tries una tu mateix Onavis? Estic segura que faràs una bona tria!

    Una abraçada de la mama lectora a l'exili!

    ResponElimina
  2. A! i, per cert, respecte la cita del principi, sempre hagués dit que sóc del primer tipus de persona, però ara ja, cada cop ho tinc menys clar i potser resulta que sempre he sigut un cul inquiet sense ser-ne conscient...

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Onavis! me l'apunto! Jo estic de sequera (esgotada per la temporada de classes que duc i tot el que després m'espera a casa) i pendent d'agafar "Criadas y señoras". Ara, sempre em podeu temptar amb alguna altra cosa... com un Dickens...

    ResponElimina
  4. Doncs si voleu fem un Dickens! Fa temps vaig llegir-me Grans Esperances i és l'únic que he llegit d'ell.

    Però en aquest cas, proposo que portem la lectura entre totes, ja que no és un autor que tingui per la mà ni em vingui especialment de gust portar. Però podem fer el que va suggerir alguna l'altre dia, d'anar-ho fent entre totes!

    ResponElimina
  5. Jo crec, Onavis, que hauriem d'aprofitar que tu tenies ganes de conduir una lectura. Portar totes la lectura pot estar bé, però sempre és millor que algú ho condueixi, trobo.

    Així que aquesta és la meva proposta; quan torni jo m'ofereixo a portar un Dickens, ja miraré si té alguna novel·leta que estigui bé i no porti molt de temps. Ara el millor serà fer alguna que et vingui de gust a tu, segur que coincidim en alguna, no? ;)

    ResponElimina