Llegint "Maletes perdudes"

"La majoria de persones necessiten trobar un espai per arrelar-se. Pot ser un replec solitari del mapa o bé el nucli colèric de la ciutat més trepanada. Pot ser on tothom quedi a prop o bé on tothom quedi lluny, però sempre els cal un lloc al món per sentir-se vius. N'hi ha d'altres, en canvi, que són incapaços d'estar-se quiets i la seva llar a caba sent aquest moviment mateix, la fuga constant i quotidiana sense un destí fix".

Sóc l'Onavis, que m'estreno per primer cop aquí! Aquesta setmana he hagut de viatjar molt en tren i he aprofitat per llegir-me el llibre del Jordi Puntí "Maletes perdudes". M'ha agradat moltíssim i per això aprofito aquest bloc per a recomanar-lo!
És una novel.la d'aquelles que un cop comences ja té vida pròpia i on els personatges surten de les pàgines i te'ls imagines com a persones de carn i ossos. Un llibre dels que esperava amb candeletes per continuar llegint cada cop que l'havia d'interrompre. Sí, un d'aquells que quan s'acaba et fa sentir buit i del qual en recordes durant molt de temps (espero) les vivències i els protagonistes.
El llibre narra la història de quatre Cristòfols (el Christoff, el Christopher, el Christophe i el Cristòfol), quatre germans fills del mateix pare, transportista d'un camió de mudances per Europa, que es coneixen quan ja són grans i que intenten, entre tots, recompondre la figura del seu pare. Qui era? Perquè els va anar abandonant un rere l'altre? Perquè no va ser capaç de viure mai en família?
Així doncs el llibre és una història coral, explicada a quatre veus ( i més hi tot) en la que hi ha un munt d'històries i personatges secundaris que per sí sols donarien per moltes més novel.les!
També m'ha agradat molt la manera de retratar un personatge que hi és per absència durant tot el llibre: el pare, el Gabriel Delacruz. Com s'aproximen al seu personatge, ja sigui a través dels objectes que ha deixat enrere o de les persones que l'han conegut.
El llibre és una road movie, un llibre de personatges, una novel.la de detectius a estones, una història d'amor constantment interrompuda.... en fí, una gran novel.la! No us la perdeu si podeu!!

Junt amb "L'home de la maleta", de Ramon Solsona, (amb el que comparteix força coses a més del títol: uns origens desconeguts, una infantesa a l'hospici, la recerca dels pares...) és un dels grans llibres que m'he llegit aquests últims mesos.
I vosaltres, què heu llegit després d'Orgull i prejudici? Recomanacions interessants?
I què teniu ganes de llegir? Comencem un nou llibre al club? Va, fem propostes!!