dimecres, 1 de febrer del 2012

A bodes em convides

Un dels personatges que més malament em van caure quan vaig llegir "Orgull i prejudici" per primer cop va ser la Sra. Bennet. Aquella dona cridanera i estúpida que ficava la pota contínuament. De fet la Jane Austen no té en massa bon concepte a les mares: o bé són mortes, o bé són dones estúpides i superficials que amarguen la vida a les seves filles. Doncs bé, els meus sentiments envers aquesta dona van ser sempre negatius fins que vaig veure l'adaptació que en va fer l'any 2005 en Joe Wright. No és que canvii l'argument i la Sra. Bennet passi a ser una dona discreta i intel·ligent. Ni molt menys. Però el personatge em va resultar fins a cert punt entranyable i crec que per primer cop la vaig entendre. No és que em caigués bé, però si que vaig entendre perquè feia el que feia. I és que... parlant sobre el matrimoni, "When you have five daughters, Lizzie, tell me what else will occupy your thoughts, and then perhaps you will understand".

Quina és a principal preocupació d'una mare? el benestar de les seves filles. I com podia la Sra. Bennet assegurar el benestar de les seves filles? procurant-los un bon matrimoni. No eren prou pobres com per treballar (si ho haguessin fet hauria estat mal vist) ni prou riques com per viure còmodament de les seves rendes. Així que l'única opció era fer un bon casament. I per això agraeixo a la Brenda Blethyn el to que va saber donar-li a la Sra Bennet, aquesta dona exagerada i maleducada però amb una llestesa que fins aleshores m'havia restat oculta.

I vosaltres què? què en penseu de la Sra. Bennet? Com porteu la lectura?

14 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Ai, doncs mira, just en pensava en la senyora Bennet mentre llegia...que voleu que us digui, jo crec que en fa un retrat massa dur però, com tu dius...em fico a la seva pell i em sembla fins a cert punt admirable les ganes que té de procurar un bon futur a les seves filles, no havia de ser fàcil ser dona en aquelles circumpstàncies...i en un dels moments de la novel·la, quan la protagonista parla amb no recordo qui sobre l'educació que li han procurat els seus pares en parla com quelcom força lliure i que els hi han deixat aprofondir en allò que han volgut aprendre però sense obligar-les a tenir una institutriu...nosé, alguna cosa haurà tingut a veure la Sra. Bennet en això, oi?(serà que vaig veure la peli abans de llegir la novel·la i em va quedar bon record de la senyora...)

    ResponElimina
  3. Tot juts acabo de començar el llibre i ja estic enganxada noies. Molt bona tria.
    Un suggeriment general: quan escriviu un post, signeu amb el vostre nom blocaire please, que així queda clar qui porta la lectura.
    A mi la Sr Bennet em cau bé, no la veig diferent de la resta de les dones del llibre. Em sembla molt divertit llegir com totes les dones es passen el dia parlant de nois, bones maneres, possibles marits.. quan de temps lliure que tenen, oi? Clar que vivint en un mon on no has de cuinar, ni netejar ni cuidar dels petits, així també em passo jo el dia parlant dels veïns.
    Sabeu què? Jo li he agafat carinyo al Sr Darcy i mira que de moment pobre no té molt bona fama... però mira, jo el trobo entranyable..que consti que no tinc ni idea de l'argument del llibre, així que opino a cegues

    ResponElimina
  4. Jejeje...ai, Darcy, Darcy...a qui no li cau bé..jeje...;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo porto molt poc llibre llegit, però em sorprèn això que dius perquè de moment ell és bastant estupidot, així que dedueixo que deu ser un tros de pa que de moment es fa l'home dur.

      Elimina
  5. je je je doncs si veus la serie de la BBC farà alguna cosa més que caure't bé...

    Anna, mama moderna veig que la Sra Bennet us cau bé. Jo és que no la suportava, em causava tanta vergonya aliena... Però si, en el fons tot ho fa per elles. I si el tema de l'educació és peculiar perque els hi deixa molt llibertat i hi ha qui ho aprofita i qui no, però dóna la sensació que debia ser força trencador això per l'època. I no se, sempre m'ha semblat un reflexe del que havia estat l'educació de la Jane Austen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així que a més a més està buenorro... interessant.
      Tinc moltes ganes de veure la sèrie, però primer llegiré el llibre

      Elimina
  6. Si, jo també tinc la sensació que havia de tenir una vida familiar molt maca l'Austen i es nota d'alguna manera a la novela...tot i el retrat de la mare. Heu vist el post q va fer la Sandra l'altre dia sobre ella?

    http://anda-si-es-mama.blogspot.com/2012/01/la-lactancia-de-jane-austen.html

    ResponElimina
  7. Hola Noies!!

    Jo també estic força enganxada!!
    La senyora Benett no em cau especialemt malalment, més aviat me la miro amb tendresa. Té l'únic objectiu posat al cap de casar les nenes, i la veritat és que avegades és còmic veure lo molt que se li nota. Però m'agrada perquè és sincera, de seguida es mostra com és, no? (Bé, això només ho presuposo, no me l'he acabat!). Però sí que trobo fort de com parla de que prefereix una filla a l'altra.

    No he vist la sèrie ni la peli, ho deixo pel final!
    I de moment jo també trobo molt més interessant al Darcy que al Bingley!

    ResponElimina
    Respostes
    1. i la promesa del Bingley i germana també deu ni do...una mica fleuma...;)

      Elimina
  8. Ah!! El que sí que em cau molt bé és el Senyor Benett, i la manera en que tracta a la seva dona. A pesar de ser diferents, trobo que són un matrimoni força ben avigunt, de moment...

    ResponElimina
  9. Ei, hola, he tornat a l'existència blocaire. Porto dies amb el llibre i ja l'he llegit i relligit perquè m'hi he quedat enganxada de mala manera, i això que ja l'havia llegit feia anys.

    Jo a la Sra. Bennet no la soporto i la pobra Elizabeth ha d'aguantar-li de tots els colors. Entenc que donades les circumstàncies de l'època i de la família en concret que perdrà la casa quan mori el pare, li interessa molt deixar-les a totes casades. Crec que és bastant cap de ruc, com la filla petita que ha sortit a ella. El pare em cau molt bé amb la seva ironia, igual que l'Elisabeth.

    El Bingley i la Jane coincideixo que són un parell de tontaines, per això es deuen enamorar...i el pare ho veu clarament que s'avindran. I en Darcy, ai, n'estic enamorada...

    Seguim endavant.

    ResponElimina