diumenge, 26 de febrer del 2012

Adaptem, adaptem!



Les novel·les de Jane Austen han estat adaptades moltíssims cops, tant al cinema com a la televisió. Si tenim en compte que l'angles es probablement una de les millors televisions públiques, és normal que hagin adaptat les obres d'una de les seves escriptores il·lustres.

La primera adaptació d"Orgull i prejudici" segons la wikipèdia, data de l'any 1940, amb Greer Garson com a Elisabeth Bennet i Laurence Olivier com a Sr. Darcy. Jo no l'he vist, però me l'apunto. Si no coneixeu la Greer Garson, us recomano "La Sra. Miniver", una peli clàssica de debò, de les d'abans, sobre la segona guerra mundial.

Al cinema hi ha una nova versió "clàssica" l'any 2005, que segur coneixeu. La Keira Knightley per mi és una bona Elisabeth, però un pel prima pel que és el personatge, no m'imagino que una noia tan prima fos considerada bonica a començaments del segle XIX... I en Matthew Macfadyen com a Mr Darcy trobo que se'n surt prou bé. Però per mi destaquen els secundaris: Brenda Blethyn està genial, Donald Sutherland, Judy Dench... no es van estar de res! I en un paper petit, com a Kitty Bennet, la Carey Mulligan, per mi una molt bona actriu (si no l'heu vista, us recomano "An education"). També a la wiki he vist que la guionista, Deborah Moggach, va canviar el període de l'obra a finals del XIX per tal d'evitar en el possible les comparacions amb la sèrie de la BBC de l'any 1995.

Després hi ha les adaptacions "molt lliures". Una que si més no deu ser curiosa és "Pride and prejudice: a latter-day comedy". Es una adaptació a una localitat de Utah, a l'actualitat, i els protagonistes pertanyen a l'església dels sants dels últims dies, és a dir, són mormons. Vamos, que més concreta l'adptació no pot ser. I una altra adaptació curiosa, aquesta si que l'he vist, és "Bodas y prejuicios". És una adaptació a l'estil Bollywood, però feta des d'Anglaterra. A veure, no és res de l'altre món, però és divertida, si més no si us agraden els balls tipus Bollywood.

Per la tele, la BBC n'ha fet 6 adaptacions, als anys1938, 1952, 1958, 1967, 1980 i 1995 i aquesta darrera, sens dubte, és de lo milloret. Amb Jennifer Ehle com una magnífica Lizzy i sobretot amb en Colin Firth com Mr Darcy. Oh, quin Mr Darcy!!! Per enamorar-se'n encara més! La sèrie està cuidada fins al mínim detall, tots els actors i actrius estan fantàstics, per mi és una joia. Un dels meus plaers més grans és veure-la d'una tirada un diumenge a la tarda (cosa que ja no puc fer... ara la veig a trossos, alternant amb nenes, planxa, sopars...). M'imagino que en el seu moment debia ser un gran èxit. I si no, llegiu "El diari de Bridget Jones": el protagonista masculí també es diu Darcy i parla contínuament de la sèrie, sobretot fent referència a la sortida del Colin Firth de l'aigua en una de les escenes. Per això em va semblar molt divertit que a la pel·lícula el personatge de Darcy el fes... en Colin Firth!

Per acabar, un llibre. Jo no l'he llegit, però la meva cunyada (una altra addicta a Jane Austen) si i li va agradar força: "Pride and prejudice and zombies". Adaptant-la als nous temps, ara que tot són zombies i vampirs!

dimecres, 15 de febrer del 2012

We love you Mr Darcy



(Abans que res demanar-vos disculpes pel silenci d'aquests dies. Els virus (els petits bitxitus que ens ataquen, no els dels ordinadors), la feina i d'altres circumstàncies m'han tingut desconnectada).

Els comentaris que he anat llegint deixaven clar quin havia de ser el títol d'aquest post. Ell, l'únic, l'ídol de masses, Mr Darcy (que no Dalsy... broma fàcil entre mares, ho sé...). Què té aquest home que ens acaba enamorant a totes? Hi he estat rumiant i se m'acudeixen diverses respostes possibles:

- El seu caràcter: aquesta barreja entre intel·ligència, educació i sobrietat, la seva integritat, la sinceritat dels seus actes, és directe, no pretén ser el que no és ni intenta caure bé. Ell és com és, si t'agrada bé i si no fora. Fins i tot el seu orgull resulta atractiu. Aquesta autenticitat, enamora. O no?

- El seu punt de debilitat. Aquest toc d'indefensió que mostra quan s'enamora, el contrast de les seves maneres amb les de'n Wickham, la horrible declaració d'amor que li fa a la Lizzy i com finalment li demana que no segueixi parlant si els seus sentiments segueixen essent negatius... ains fa venir ganes d'abraçar-lo! O no?

- Els seus gustos. Què li agrada d'una dona? doncs apart dels ulls, destaca que li agradi la lectura (noies, ja és nostre!), és a dir, busca una dona intel·ligent i desprecia tant la petulància de Ms Bingley com la ignorància de Mrs Bennet. Que s'enamori de la discreció, la intel·ligència i el sentit de l'humor de la Lizzy ens agrada. O no?

- És un partidàs! a veure, és guapo, intel·ligent, educat i està forrat! a qui no li agrada això? O no?

Què hi dieu noies? què us ha enamorat del Sr Darcy (si és que us ha enamorat)? I què penseu: tenia aprop Jane Austen un "Mr Darcy" que li va servir de model o és tot ficció literària?

dissabte, 4 de febrer del 2012

De com la maternitat contribueix decididament a la lectura!

Bé, arrel d'una petita conversa maternal off the bloc, he decidit fer una entradeta que potser no té molt a veure amb el llibre que llegim però que vol desterrar alguns mites (amb el permís de la nostra conductora del mes...)

Doncs sí, és gràcies a ser mare que vaig llegir-me en un cap de setmana Orgull i Prejudici!

Divendres l'Ariadna estava malalta, encara no hem sabut que li passava però es sentia dèbil i tenia una mamitis aguda. La única solució que vam trobar és que s'estirés al meu damunt. Així que vam passar la tarda ella dormida sobre la meva panxa i jo inmobilitzada al sofà. Per sort, vaig aconseguir tenir una bona llum per llegir i ja havia comprat el llibre....vam començar la lectura en veu alta i després jo soleta, amb la meva filla dormida sobre meu. Va ser una lectura molt bonica. La resta del cap de setmana ens la vam passar fent-nos companyia i llegint . I va ser així com vaig aconseguir llegir la novel·la en gairebé dos dies. 

Qui diu que la maternitat és un impediment per llegir? ;)

I vosaltres, com us ho feu per trobar un racó de lectura?

dimecres, 1 de febrer del 2012

A bodes em convides

Un dels personatges que més malament em van caure quan vaig llegir "Orgull i prejudici" per primer cop va ser la Sra. Bennet. Aquella dona cridanera i estúpida que ficava la pota contínuament. De fet la Jane Austen no té en massa bon concepte a les mares: o bé són mortes, o bé són dones estúpides i superficials que amarguen la vida a les seves filles. Doncs bé, els meus sentiments envers aquesta dona van ser sempre negatius fins que vaig veure l'adaptació que en va fer l'any 2005 en Joe Wright. No és que canvii l'argument i la Sra. Bennet passi a ser una dona discreta i intel·ligent. Ni molt menys. Però el personatge em va resultar fins a cert punt entranyable i crec que per primer cop la vaig entendre. No és que em caigués bé, però si que vaig entendre perquè feia el que feia. I és que... parlant sobre el matrimoni, "When you have five daughters, Lizzie, tell me what else will occupy your thoughts, and then perhaps you will understand".

Quina és a principal preocupació d'una mare? el benestar de les seves filles. I com podia la Sra. Bennet assegurar el benestar de les seves filles? procurant-los un bon matrimoni. No eren prou pobres com per treballar (si ho haguessin fet hauria estat mal vist) ni prou riques com per viure còmodament de les seves rendes. Així que l'única opció era fer un bon casament. I per això agraeixo a la Brenda Blethyn el to que va saber donar-li a la Sra Bennet, aquesta dona exagerada i maleducada però amb una llestesa que fins aleshores m'havia restat oculta.

I vosaltres què? què en penseu de la Sra. Bennet? Com porteu la lectura?