dimarts, 7 d’agost de 2012

Reflexions sobre el subsòl

Fa uns dies vaig finalitzar el llibret que ens va proposar llegir l'Onavis i estic molt satisfeta de la lectura. Per una banda per haver-l'ho finalitzat. No és un llibre fàcil, és un llibre, diriem, una mica repelent, el monóleg d'un personatge perturbat que et cau malament des de bon principi. Però val la pena fer l'esforç i crec que el fet que fos una lectura "compartida" m'ha ajudat a seguir endavant.

Crec que és un llibre amb moltes lectures i que fa reflexionar. La meva opinió és que hi ha una lectura personal, sobre els fantasmes i perversions de cadascú i una més de context, vull dir, que es tracta, trobo d'un retrat molt pesimista de la modernitat, de l'individu dins d'una gran ciutat moderna, en aquest cas Petersburg.

M'he decidit a escriure aquest post perquè abans de llegir el llibre em vaig llegir el petit pròleg de la meva edició i crec que fer-ho m'ha anat molt bé. M'ha servit per llegir les pàgines d'una altra manera i m'ha ajudat a trobar-li el suc. Per això volia compartir amb vosaltres part del text del pròleg, per si us va bé. L'autor és el francés André Gide.

El que s'ha retret sobretot a Dostoievski en nom de la nostra lógica occidental és, em penso, el carácter irracional, irresolut i sovint quasi irresponsable dels seus personatges. El que ell representa, ens diuen, no és pas la vida real, sinó malsons. Això ho trobo perfectament fals; però concedim-ho provisionalment, i no ens conformm a respondre amb, Freud, que hi ha més sinceritat en els nostres somnis que en les accions de la nostra vida. (....) Escoltem el que diu el mateix Dostoievski ens diu dels somnis(...) "L'extravagància del vostre somni us fa somriure i al mateix temps percebeu que aquell teixit d'absurditats amaga una idea, pero una idea real, una cosa que existeix i que ha existit sempre al vostre cor". Despertant-nos dels seus llibres, sentim igualment, tot i que la nostra raó es negi a donar-hi sentiment, que l'autor acaba de tocar algún punt secret que "pertany a la nostra vida veritable".

Ho subscric. Com en un somni, hi ha certes coses que diu el perturbat del subsòl que etenem i reconeixem en algún punt amagat e inconfesable de la nostra realitat.



4 comentaris:

  1. Veig que has anat ràpid llegint!
    Estic molt d'acord amb el que dius, no és un llibre fàcil, sobretot la primera part.
    I aquesta reflexió que aportes és ben certa, és un personatge ben antipàtic amb el que ens costa identificar-nos però que d'altra banda té alguna cosa, fosca, de tots nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, he fet un esforç perquè si l'anava deixant em costaria més. De tota manera, és curtet!

      Tens raó, les seves reflexions són tan fosques que incomoden, en part perquè no t'hi vols reconèixer, no? Tu ja l'has llegit? Tinc ganes dels teus post sobre el tema...i les opinions de les altres lectores...però bé, no em vull avançar molt, que ja sé que vam dir que ho fariem al final de l'estiu...

      Elimina
    2. Sí, sí, ja me'l vaig llegir al juliol! A veure si la Mirashka ja l'ha llegit i el comentem quan vulgueu!

      Elimina
  2. Buenas! llegit! La veritat és que m'ha costat, no hi he acabat d'entrar, una mica pel que dieu, per lo antipàtic del personatge, no se...

    Onavis al ataque!

    ResponElimina