Llegint "Al vertigen"

 

Aquestes últimes setmanes he estat llegint aquest llibre de la Núria Perpinyà, escriptora i professora  de Teoria Literària a la Universitat de Lleida, que m'ha absorbit per complet.

La novel.la comença amb una frase que resum molt bé el tema del llibre i la manera en què està escrit: "Quan vam veure que li faltaven dits, ens vam quedar glaçats". La irrupció al refugi Quesler d'una russa quasi congelada, la Irena Besikova, que despertarà l'admiració dels qui l'envolten, és el desencadenant de tota la història. 

De vertigen és la seva passió per l'alta muntanya i també l'atracció amorosa que sentiran els personatges del llibre envers ella. Seguint la seva estel.la els homes que l'estimen acabaran entrant en un món delirant, a tocar de la bogeria, i hi ha capítols on aquesta follia està tan ben descrita que ens fan dubtar sobre la veracitat de les experiències relatades.

El llibre està molt ben escrit, ple de metàfores sobre l'alta muntanya i les relacions amoroses. Descriu de manera magistral els sentiments portats al límit, tant a través de les cartes d'amor que s'escriuen els dos protagonistes com a partir del relat que en fa el guarda del refugi, el René. 

A la vegada, els personatges de ficció es barregen en diverses ocasions amb alpinistes reals dels que se n'explica sobretot el seu final, la mort i el risc estan sempre molt presents en el llibre. "Com deia Kukucka, a més de set mil metres la vida no és en color com a la vall sinó en un tètric blanc i negre. No és un lloc per esperar res, llevat de la mort" cita un dels personatges durant una ascensió.

Molt recomanable. Una novel.la romàntica i d'aventures escrita amb una prosa plena de matisos, que m'ha apropat al món de l'alta muntanya i m'ha submergit en l'aventura des de la primera pàgina.