dijous, 7 de juny del 2012

Els contes d'en Poe.

En aquest post parlaré una mica de les impressions que m'han suggerit els tres contes que vaig proposar llegir.

El primer, l'enfonsament (o la caiguda) de la casa Usher fou un els relats preferits de l'autor. És un dels més complexes i complets (hi ha poemes fets del pròpi autor, un llenguatge voluntariament carregat i barroc, etc). Com en totes les obres de Poe s'han fet un munt d'estudis psicològics de l'obra. Segons he pogut llegir es tracta d'una al·legoria sobre la malaltia i la mort. També he llegit que és un dels més autobiogràfics.

Personalment trobo que, tot i aquest llenguatge difícil o potser precisament per això, acabes transportada a un espai angoixós, fosc i tètric. L'altre dia passava per una tenda d'aquestes on venen gatgets per a "gòtics", amb calaberes, nines amb cares lànguides, samarretes amb dibuixos amb sang ,etc. i vaig pensar que això era Poe i que bona part d'aquest admiració cap a la mort ha arribat fins el segle XXI de la mà d'aquest poeta i escriptor. Aquest conte n'és un bon exemple.

En segon lloc, els crims del carrer Morgue, m'ha encantat. És la primera història de detectius de la història de la literatura! després de saber-ho, no us fa il·lusió haver-ho llegit? S'inaugurava així un dels gèneres més prolífics i que més han donat de si de tota la història de la literatura i del món audiovisual en general! També és la primera història del tipus "habitació tancada" on es proposa un repte al lector: resoldre un enigma aparentment impossible, en un àmbit molt concret i delimitat. El protagonista, Monsier Auguste Dupin, és -com haureu pogut comprovar- un antecedent directe del gran Sherlock! Té un amic de l'ànima, és un home analític i molt especial...En Poe el va fer protagonista de dos altres contes, "El Misteri de Marie Roget" i "La carta robada".

Finalment parlaré del darrer, el Barril de Amontillado. Aquest el vaig triar perquè sembla que era el preferit del Cortázar i he de confessar que ho vaig passar malament, fins i tot m'atreviria a dir que va ferir la meva sensibilitat. Sembla, però, que és perfecte a nivell formal i una gran història de suspens. Us reproduiré unes paraules de la wikipedia sobre el text: En cuanto a la musicalidad, una faceta de los relatos de Poe que no se ha estudiado suficientemente, debe destacarse la gran habilidad con que delineaba el escritor las curvas de interés dramático, la atenuación, el tempo llano, el crescendo, hasta la culminación y el clímax; en el caso que nos ocupa, más bien una vía muerta. 

Diuen que és un dels últims contes d'en Poe i que la maduresa de l'autor s'hi pot veure reflectida. En ell s'hi veu un Poe cansat de la vida i molest amb com li ha anat tot fins al sarcasme, podríem dir...perquè en el conte hi ha lloc, fins i tot, per l'humor (negre, és clar).

Per altra banda, i de manera general, volia cridar l'atenció sobre un fet dels relata que m'ha sorprès, les relacions intimes que s'estableixen en tots ells amb els homes. És curiós el valor de l'amistat masculina que es donava en aquells moments. 

Vosaltres que en penseu? Heu llegit algun altre relat?

Bé doncs, teniu el cap de setmana per pensar una mica en aquests contes, si ho voleu. Espero que gaudiu molt de l'estiu que ja s'ha instal·lat totalment entre nosaltres! Jo i la meva mini família marxem a passar uns dies a la platja, a Donostia. 

(Com veieu, hi ha enllaços en els noms dels contes. Duen tots ells a les entrades que hi ha fetes a wikipedia. Crec que són molt complertes i que hi podeu fer un cop d'ull s'hi voleu aprofundir en el tema)


6 comentaris:

  1. A mi el que més m'ha agradat és el de els crims del carrer Morgue. Penso que és un dels millors.
    També m'ha agradat molt un que es diu "El gat negre".

    La resta, m'han semblat molt similars entre ells. Crec que n'hi ha molts que tenen molts punts en comú (personatges que pateixen catalèpsia, homes obsesionats per les primeres dones que han mort prematurament, ambients solitaris...)

    Sobre le que dius de l'amistat masculina, tens raó. Jo ho vaig pensar sobretot en la casa Usher.

    En general, m'ha agradat llegir o revisar aquests contes (alguns ja els havia llegit), estan tots molt ben acabats, d'això no hi ha dubte. Però no sé si és per culpa del molt que se'n parla, del Poe, que crec que m'esperava més.

    Tinc com assignatura pendent la seva poesia, de la que també en parla tothom molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo reconec que és un gran, vull dir que escriu super bé, però també és veritat que no enganxo amb la meva sensibilitat, mai m'ha agradat tot el món de la mort i els llocs foscs...sóc una noia diürna, diríem...de fet em sorprèn força la fascinació cap aquests temes.
      Per altra banda, m'encanten els misteris per resoldre...de ben petita vaig començar amb l'Agatha Cristie i em devorava quasi un llibre per setmana...així que he estat molt contenta de revisar la primera història de detectius, ha estat un plaer.

      Elimina
    2. A mi em passa una mica al revès. Com tu, reconec que és un dels "grans", però no m'enganxa tot i que a mi sí que m'atrau tot el món gòtic. D'adolescent em vaig llegir quasi tots els llibres gòtics de la col.lecció Valdemar, i m'encantaven. Sobretot em va agradar molt E.T.A. Hoffman, els seus contes. Crec que més que els del Poe. Però com dic potser és perquè quan vaig començar a llegir
      Poe n'havia sentit a parlar tant i tant que no va arribar a omplir les altes expectatives que m'havia creat.
      Però bé, tot i el que he dit, els contes de Poe seran sens dubte una de les millors lectures que he fet aquests any, potser no per la història que expliquen, però sí a nivell formal!

      Elimina
  2. Noies ho sento, però m'ha estat impossible: estem de final de curs i no paro ni un moment. He tornat el llibre a la biblioteca i si puc al juliol el tornaré a agafar.

    Jo també era gran fan de les novel·les de l'Agatha Christie d'adolescent, les devorava!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som unes mames lectores d'allò més comprensives... aquí tens el post per quan el necessitis.

      (ara a la trobada de finals de juny no tens excusa, que consti;)

      Elimina
    2. ja ja ja ja gràcies! I tant, la trobada no me la perdo!

      Elimina