En aquest post parlaré una mica de les impressions que m'han suggerit els tres contes que vaig proposar llegir.
El primer, l'
enfonsament (o la caiguda) de la casa Usher fou un els relats preferits de l'autor. És un dels més complexes i complets (hi ha poemes fets del pròpi autor, un llenguatge voluntariament carregat i barroc, etc). Com en totes les obres de Poe s'han fet un munt d'estudis psicològics de l'obra. Segons he pogut llegir es tracta d'una al·legoria sobre la malaltia i la mort. També he llegit que és un dels més autobiogràfics.
Personalment trobo que, tot i aquest llenguatge difícil o potser precisament per això, acabes transportada a un espai angoixós, fosc i tètric. L'altre dia passava per una tenda d'aquestes on venen gatgets per a "gòtics", amb calaberes, nines amb cares lànguides, samarretes amb dibuixos amb sang ,etc. i vaig pensar que això era Poe i que bona part d'aquest admiració cap a la mort ha arribat fins el segle XXI de la mà d'aquest poeta i escriptor. Aquest conte n'és un bon exemple.
En segon lloc,
els crims del carrer Morgue, m'ha encantat. És la primera història de detectius de la història de la literatura! després de saber-ho, no us fa il·lusió haver-ho llegit? S'inaugurava així un dels gèneres més prolífics i que més han donat de si de tota la història de la literatura i del món audiovisual en general! També és la primera història del tipus "habitació tancada" on es proposa un repte al lector: resoldre un enigma aparentment impossible, en un àmbit molt concret i delimitat. El protagonista, Monsier Auguste Dupin, és -com haureu pogut comprovar- un antecedent directe del gran Sherlock! Té un amic de l'ànima, és un home analític i molt especial...En Poe el va fer protagonista de dos altres contes, "El Misteri de Marie Roget" i "La carta robada".
Finalment parlaré del darrer,
el Barril de Amontillado. Aquest el vaig triar perquè sembla que era el preferit del Cortázar i he de confessar que ho vaig passar malament, fins i tot m'atreviria a dir que va ferir la meva sensibilitat. Sembla, però, que és perfecte a nivell formal i una gran història de suspens. Us reproduiré unes paraules de la wikipedia sobre el text:
En cuanto a la musicalidad, una faceta de los relatos de Poe que no se
ha estudiado suficientemente, debe destacarse la gran habilidad con que
delineaba el escritor las curvas de interés dramático, la atenuación, el
tempo llano, el crescendo, hasta la culminación y el clímax; en el caso que nos ocupa, más bien una vía muerta.
Diuen que és un dels últims contes d'en Poe i que la maduresa de l'autor s'hi pot veure reflectida. En ell s'hi veu un Poe cansat de la vida i molest amb com li ha anat tot fins al sarcasme, podríem dir...perquè en el conte hi ha lloc, fins i tot, per l'humor (negre, és clar).
Per altra banda, i de manera general, volia cridar l'atenció sobre un fet dels relata que m'ha sorprès, les relacions intimes que s'estableixen en tots ells amb els homes. És curiós el valor de l'amistat masculina que es donava en aquells moments.
Vosaltres que en penseu? Heu llegit algun altre relat?
Bé doncs, teniu el cap de setmana per pensar una mica en aquests contes, si ho voleu. Espero que gaudiu molt de l'estiu que ja s'ha instal·lat totalment entre nosaltres! Jo i la meva mini família marxem a passar uns dies a la platja, a Donostia.
(Com veieu, hi ha enllaços en els noms dels contes. Duen tots ells a les entrades que hi ha fetes a wikipedia. Crec que són molt complertes i que hi podeu fer un cop d'ull s'hi voleu aprofundir en el tema)
