He vist que es pot escriure Hemon, Haemon, Haimon...totes aquestes paraules fan referència al promès d'Antígona...un dels meus personatges preferits. Podria ser un heroi romàntic!
Us heu fixat en el diàleg que té amb el seu pare? És fantàstic, com el va portant cap el seu terreny...en un principi sembla que està al seu favor, però va conduint perfectament la conversa, explicant com se sent el poble respecte la decisió de matar Antígona. I darrera d'aquest poble també està ell, que decididament es posa al costat de l'heroïna de la història.
És en aquella conversa que ens assabentem que el poble de Tebes estima Antígona i no veu just que se la castigui per voler enterrar decentment el seu germà. He llegit en un dels comentaris sobre aquest passatge que hem de pensar que aquestes paraules són dites davant del poble d'Atenes i que en aquell moment els espectadors de l'obra es sentiran com el poble tebà, al costat d'Antígona. Sófocles vol fer sorgir l'empatia en l'espectador, potser.
Fa un parell de dies parlava dels prerafaelites i les representacions fantàstiques que han fet d'Antígona. Ahir vaig trobar-ne una de contemporània a l'obra!
És una escena on apareix Creont, Hemon i Antígona...llàstima que no és de molt bona qualitat, però es tracta d'un vas de figures roges, possiblement pintant a finals del s. V aC...per un grec que coneixia la tragèdia d'Antígona, és clar...potser la va veure representada i tot? Qui sap!
