M'acabo
de llegir l'últim llibre del Pep Coll, "Dos taüts negres i dos de
blancs", en el qual reconstrueix la matança d’una família de masovers en
un petit poble del Pallars Jussà, a Carreu, l’any 1943. Un crim atroç,
que va quedar impune, on van morir dues nenes i els seus pares.
Pep
Coll narra aquesta història verídica que sempre havia sentit explicar
de petit i dóna veu als personatges en un llibre coral, on cada capítol
està explicat des del punt de vista d'un dels implicats en la història:
la família assassinada, familiars, amics, testimonis, advocats i també
des de la visió dels assassins. Els lectors coneixem així la història
des de diverses perspectives i anem reconstruint els fets a partir de
noves i sorprenents informacions que es van donant a cada capítol.
Molts d'ells estan il.lustrats amb fotografies dels espais i personatges
protagonistes, a excepció dels difunts (dels que no n'existeix cap
registre gràfic, tal com explica l'autor al final del llibre, ni dels
assassins, als que també s'ha canviat el nom).
El
llibre m'ha agradat molt perquè a banda de narrar i portar a la llum
aquest crim que ningú va tenir interés en aclarir a l'època, fa alhora
un retrat de la manera de viure al Pallars durant els anys immediatament
posteriors a la guerra civil. M'ha interessat molt el relat de com la
gent vivia aleshores les diferents etapes de la vida, quines il.lusions
tenien i com s'enfrontaven a les adversitats que anaven apareixent.
Una molt bona lectura, una novel.la molt absorbent i difícil de deixar.
I
conforma una altra història que construeix la crònica negra particular
del Pirineu lleidatà, juntament amb el llibre sobre Tor que va escriure
fa uns anys el Carles Porta.
